Un cop passades les primeres setmanes del retorn a les classes toca fer la segona publicació de la fase d’observació del centre. En aquesta ocasió vull reflexionar al voltant del últim claustre en què es va a tractar, entre d’altres, la justificació que s’haurà de demanar als representants del alumnes quan aquests faltin més d’una vegada a les proves o exàmens.

Es van proposar quatre opcions que anaven des de demanar una justificació via correu electrònic fins a la de demanar la signatura d’un justificant en què s’esmenti la causa mèdica per la qual el o l’alumna no ha pogut venir cap de les convocatòries a l’examen.

El rovell de l’ou del debat va anar al voltant de la necessitat de demanar un justificant als pares o mares quan de vegades aquests no tenen prou temps per demanar-ho als Centre d’atenció Primària o perquè no han portat als fills i filles al metge o perquè les cites triguen temps en donar-se. A més, en molts casos el malestar físic que justifiqui una absència no sempre és prou important per portar al CAP el malalt, atès que no és de gravetat. La proposta que va guanyar la votació és deixar a criteri del docent demanar un justificant als pares fins a 24 hores desprès de l’absència

Però el detall més important va ser quan des de la direcció es va recordar al claustre que l’avaluació, segons el nou decret, [1] ha de ser global, continua i formativa, cosa que implica que s’ha de fer un procés continu d’avaluació que permet tenir tot un seguit d’evidències de l’assoliment de les competències. Així i tot, la majoria del claustre hi era d’acord en demanar justificant per tal de poder tenir un document en el què poder defensar la seva tasca avaluativa, perquè encara, crec, que hi ha discordància entre el que diu el nou decret i la demanda de pujar les notes al aplicatu de l’Esfera.

Si s’avalua per competències, com es que es demana una nota trimestral i de final de curs d’assignatura?  A vegades, sembla que encara no encaixa del tot allò que s’estableix als decrets i el que es demana al cos docente.

[1] DECRET 175/2022 d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Article 23 L’avaluació dels aprenentatges:

1. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació bàsica és un component essencial de l’aprenentatge de cada alumne o alumna i ha de formar part de la programació didàctica.
2. L’avaluació ha de ser global, contínua i formativa, i ha de tenir en compte el procés de desenvolupament i el grau d’assoliment de les competències, el progrés en el conjunt dels processos d’aprenentatge i la variabilitat de l’aprenentatge de l’alumnat.
3. S’ha de promoure l’ús generalitzat d’estratègies i instruments d’avaluació variats i adequats, ajustats a les diferents situacions d’aprenentatge, que permetin la valoració del progrés de tot l’alumnat, tenint en compte la personalització dels aprenentatges i permetent ajustar millor la proposta educativa a l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu.

En aquesta segona entrada voldria ressenyar sobre una situació viscuda durant una de les primeres reunions del claustre de l’institut. En aquesta reunió, entre els temes tractats es va plantejar la possibilitat que els docents acudissin una vegada durant el curs a donar suport a estudiants que hagin estat sancionats de romandre una tarda a l’Institut. L’aplicació d’aquest tipus de sancions es dona en estudiants que mostren certes dificultats d’adaptació al grup o conductes disruptives, a més, aquest tipus d’accions comporta la realització per part de l’alumne d’un escrit en què faci una reflexió al voltant de la situació per la qual ha estat sancionat, motiu pel qual ha de venir una tarda. Aquesta proposta, que es va llançar des de l’equip directiu, va generar rebuig per part d’uns quants docents liderats per una persona que manifestava el següent: aquella hora d’assistència a la tarda s’havia de descomptar de les hores de Guàrdia. A més, aquesta persona manifestava que també s’hauria de proposar aquest tipus de sancions basant-se en una proposta pedagògica que estigués darrere per poder assegurar que tenen els resultats esperats.

Després d’aquesta reunió, la direcció va decidir que no demanaria als docents que assisteixin a aquesta hora a la tarda. Tot i això, sí que se sol aplicar aquest tipus de sancions als estudiants que solen romandre davant del despatx de la directora i de conselleria.

Hi ha una inquietud que sorgeix al voltant del conflicte entre la docent i la proposta de l’equip directiu. Ambdues visions em semblen que han de ser tingudes en compte per intentar dur a terme un procés de gestió de la diferència, intentant que totes les postures tinguin cabuda i que es doni un bon ambient de treball. Deixar de debatre un tema pot negar el fet de intentar reflexionar al voltant de les decisions que es prenen, qüestió cabdal per la integració del professorat nouvingut.

CONCLUSIONS
És important respectar les diferents postures del claustre al voltant de l’educació, però també és essencial escoltar els i les educadores obertes a noves idees i metodologies. Aquest tarannà innovador i de millora contínua és clau per a l’evolució de l’ensenyament. Així, es fomenta un entorn educatiu adaptat a les necessitats d’alumnes i docents. Potser seria adient donar més temps per a aquests temes als claustres, afavorint les competències:

• Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament-aprenentatge i implicació eficaç en els equips docents.
• Gestió i lideratge dels centres educatius.