Per aquesta última entrada sobre la identitat docent, optaré pel model reflexiu “Core reflection” de Korthagen, atès que vol extreure el màxim potencial a la dimensió personal tot acostant-se a la dimensió personal (Ornellas i Garcia, 2021: 18).

Tejada (2013) manifesta que el Pràcticum és un espai de transició i construcció de la identitat professional del docent. Expressa que l’alumnat de pràctiques del màster experimenta un canvi d’identitat, atès que està exposat a diferents cultures i perspectives. Així doncs, en aquesta nova entrada parlaré de com he consolidat la meva identitat gràcies a l’eina de l’autoconeixement.

Entorn. Amb què em trobo? (A què m’enfronto?)

Tenint en compte la capa més externa del model ceba, és a dir, l’enton, després d’haver cursat les pràctiques a l’IE Teresa Altet considero que m’he enfrontat a un centre complexe i on he après més del que m’imaginava. He sigut testimoni dels diferents perfis que hi ha a les aules i de les diverses necessitats que existeixen i que s’han de satisfer si es vol garantir una educació de qualitat que atén a la diversitat. El que més m’ha impactat ha estat haver-me d’enfrontat a situacions difícils de gestionar de conductes disruptives per part de l’alumnat. M’he adonat que la major part dels alumnes arrosseguen situacions desfavorables i complicades i que, en moltes ocasions, expliquen els conflictes que ocasionen a les aules. Gràcies a totes les vivències que he viscut, considero que ara m’emporto una motxilla plena d’eines que, si tot va bé, utilitzaré la pròxima tardor.

Comportament. Què faig?

Després de moltes sessions amb els alumnes, penso que he aconseguit assolir un vincle amb quasi tothom. Això m’ha permès respondre a cada situació d’una manera determinada i amb les eines necessàries. Crec que davant de cada repte he intentat actuar amb bona intenció, de forma restaurativa positiva i amb la intenció de transmetre un missatge, més enllà del coneixement. És cert que en alguns moments he dubtat de com actuar o he pensat que jo no tenia la posició per fer-ho, però la intuició m’ha marcat el camí. Com a proposta de millora cap a mi mateixa, crec que, en general, hauria d’haver sigut una mica més estricta amb els alumnes i haver posat més limits.

Competències. En què soc competent?

Si reflexiono sobre què significava per mi ser docent al segle XXI, en el repte 1 d’aquesta assignatura del mes de novembre, vaig indicar que un professor es construeix a partir de l’empatia, la filantropia, la comprensió, la tolerància i l’observació. Crec que aquestes qualitats són les que jo defenso i que gràcies a totes les hores de pràctiques, he aconseguit tenir competència de cadascuna. El fet de ser en un CMC m’ha permès encara més valorar aquests atributs i posar-los en pràctica. Així mateix, al repte 1 vaig parlar sobre la visió de Fuentes (2020) en relació amb la identitat, ja que defensa que aquesta està culminada en tota la seva grandesa quan es posa en relleu la seva tasca com a vertader escoltador. Opino que la competència més important és aquesta, ja que ho he pogut comprovar amb els meus propis ulls i la meva pròpia oïda. Els alumnes que han demostrat un major vincle amb mi, han sigut aquells que jo més he escoltat. Al llarg de les meves sessions de la SA, vaig intentar estar atenta als comentaris, queixes i reclams de l’alumnat, per tal de millorar la meva feina i motivar-los més. Crec que he aconseguit els meus objectius gràcies a les competències que amb aquesta gran experiència he adquirit.

Creences. En què crec?

He de reconèixer que la meva concepció del professorat ha canviat al llarg d’aquests mesos, ja que fins que no m’he vist en la posició, no he sabut realment quins reptes tenia per davant. La veritat és que puc dir que després d’experimentar el que és ser docent, admiro més la professió. Abans d’iniciar el màster, pensava que l’ofici de docent era fàcil i que tenien una vida senzilla i plena de comoditats. Ara que ja he trepitjat un centre educatiu des de la perspectiva docent, he comprovat que la meva antiga concepció era equivocada. El docent fa grans esforços per a l’alumnat i no és fàcil ocupar aquest paper. Has de posseir moltes competències, com les esmentades en el paràgraf anterior, i saber gestionar un grup d’adolescents que estan en plena fase de maduració. A més, a l’aula hi ha perfils molt diferents d’aprenents i posar atenció en cadascun d’aquests de forma exclusiva, és molt difícil.

Identitat. Qui soc?

Gràcies a l’autoconeixement i l’autoreflexió com a estudiant de pràctiques, ara sé millor qui soc, quins són els meus valors i què és el que vull transmetre al futur alumnat. Tot i això, sé que m’enfrontaré a situacions constants noves que faran replantejar-me certes competències i creences. No obstant això, tinc unes qualitats i uns fonaments que són immutables i que perduraran al llarg de la meva trajectòria com a professora.

Missió. Què m’inspira?

No tots els professors són iguals, treballen de la mateixa forma o veuen les coses d’una determinada manera. Després d’haver treballat conjuntament amb diversos professors i d’haver passat llargues estones a la sala de professors observant, puc dir que de quasi tots els docents, es poden extreure qualitats, tècniques, habilitats de quals et pots nodrir. A més dels professors, trobo que la font més gran d’inspiració és l’alumnat. La seva curiositat per aprendre pot oferir noves idees i enfocaments al professorat.

El diari de pràctiques m’ha permès reflexionar sobre tot el que he viscut durant la meva estada a l’IE Teresa Altet. He pogut analitzar les situacions i autoanalitzar-me a fi de millorar, de construir la meva identitat docent i de posseir les millors competències.

Les competències que he treballat en aquesta entrada són:

• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

• Analitzar la professió docent en la societat digital a través de la seva evolució històrica i de la realitat social de cada època.

Bibliografia:

• Fuentes, J. L. [Juan Luis].  (2020). El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, p. 29-41. ISBN 9788491714439

• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

• Tejada, J. (2013). Significación del Prácticum en la adquisición de competencias profesionales que permiten la transferencia de conocimiento a ámbitos propios de la acción docente. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 17 (3), 91-110.

En aquesta penúltima entrada, reflexionaré sobre els aprenentatges que he adquirit al llarg de l’estada de pràctiques a l’IE Teresa Altet. Per a dur a terme aquesta valoració del Pràcticum, faré ús del cicle reflexiu de Gibbs (1988), atès que és un model que  em permet desenvolupar l’aprenentatge a partir de les meves experiències (Ornellas i García, 2021).

En primer lloc, pel que fa a la descripció de l’experiència, al llarg dels quatre mesos de pràctiques, he anat descobrint la professió de docent. A la fase d’observació vaig poder familiaritzar-me amb l’alumnat i els diferents espais del centre, a la d’intervenció acompanyada, vaig començar a intervenir amb l’ajuda del meu mentor, i a la fase final, vaig poder simular que era docent mitjançant la meva SA havent d’assumir múltiples responsabilitats. Durant aquest període de temps he sigut testimoni de moltes situacions diverses que m’han fet reflexionar sobre alguns temes com la gestió de la conducta de l’alumnat, l’organització de l’equip docent, la programació de l’assignatura, entre d’altres. En aquest període de temps, la figura del meu mentor ha sigut essencial, atès que ha sigut un referent, m’ha orientat i donat retroalimentació quan l’he necessitat, m’ha transmès confiança i ha sigut un suport dia rere dia. Quant als meus sentiments i emocions, considero que aquests han anat variant a mesura que he avançat les pràctiques. Al principi, vaig arribar amb una mica d’inseguretat, ja que mai havia sigut docent abans i el fet de trobar-me davant d’una vintena d’alumnes, em feia respecte. A la fase d’observació, no havia d’intervenir gaire, cosa que em va permetre analitzar la situació sense haver d’assumir cap rol específic. D’altra banda, a la fase d’intervenció acompanyada, els nervis van incrementar-se, ja que vaig començar a fer dictats i aportacions a les sessions. Tot i això, cada dia guanyava confiança i també aconseguia més proximitat amb l’alumnat. En últim lloc, durant la tercera fase, la fase d’intervenció autònoma, va ser la que més sentiments em va desepertar, pel fet que vaig haver de guanyar seguretat en mi mateixa per afrontar cadascuna de les sessions.

D’aquesta manera, els meus sentiments van experimentar una gran evolució al llarg de les tres fases,  considero que vaig començar amb un cert punt d’incertesa i inseguretat i vaig acabar, veient que no era tan difícil fer classe i que realment era un exercici motivador i gratificant. En general, vaig sentir-me còmoda, escoltada i ben tractada, no obstant això, vaig presenciar certs episodis que em van costar de digerir. És cert que no tenia les suficients eines per gestionar-ho, però m’hagués agradat actuar diferent.

Si faig una avaluació dels fets, penso que el fet d’haver fet les pràctiques a un CMC (Centre de Màxima Complexitat) m’ha proporcionat moltes eines per a futurs treballs i que ara ja estic preparada per qualsevol mena de centre. Tenint en compte els aspectes positius durant l’experiència, crec que cada dia va ser un aprenentatge diferent i útil. Al llarg de les pràctiques vaig assistir a reunions amb famílies, hores de pati, hores de lectura, classes d’altres assignatures, sessions d’aula d’acollida i crec que cada situació em va aportar eines noves. El que més m’ha agradat de les pràctiques ha estat interactuar amb els alumnes i conèixer les seves vivències. M’ha agradat escoltar-los, observar-los i entendre per què es comportaven d’una determinada manera. Penso que si no hi ha una observació i un interès dels professors cap als adolescents, tindrà mancances i aspectes per polir (això ja hi vaug dir al repte 1). Pel que fa a les dificultats, el que menys em va agradar del pràcticum va ser el fet de disposar de tan poc temps per planificar i preparar la SA. La veritat és que amb més temps, hagués gaudit més de la meva intervenció. Alguns comportaments també van ser complicats de gestionar i potser hauria estat bé que els professors ens donessin més suport a l’alumnat de pràctiques. És veritat que aquestes conductes són habituals cada dia, però no per aquest motiu, s’han de normalitzar. Si faig una anàlisi de l’experiència, puc dir que ara disposo de més coneixements sobre mi mateixa, sobre l’alumnat i sobre la docència, en general. En relació amb mi mateixa, crec que les pràctiques m’han aportat més empatia, tolerància i comprensió cap als estudiants. La major part dels alumnes viuen en situacions desfavorables i ha sigut un cop de realitat percebre-ho cada dia. A més, m’he adonat que al llarg de les pràctiques m’ha agradat més fer tasques de gestió d’aula que no pas de docència, cosa que crec que és important tenint en compte el context adolescent actual. A més, he descobert que disposo de molta paciència i motivació per aquesta feina. Crec que és la meva vocació. En referència a l’alumnat, he comprovat que cadascú té un ritme diferent i cada perfil és únic. Entendre aquestes diferències és essencial a l’hora d’impartir una classe. D’altra banda, la diversitat cultural de l’aula, m’ha semblat una oportunitat per conèixer altres realitats. Pel que fa a la docència, he comprovat de primera mà que el vincle professor-alumne és importantíssim si es vol la participació i l’aprenentatge d’aquest. La manera com t’acostes a l’alumne condiciona el seu interès cap a la teva assignatura.

En últim lloc, per concloure, durant la meva estada de pràctiques crec que he assolit els resultats d’aprenentatge del pràcticum, incorporant la reflexió en tot el meu recorregut per les diferents fases, primer, observant, després, intervenint de manera acompanyada i, finalment, de manera autònoma. L’última d’aquestes fases és amb la qual més he gaudit, però també on he trobat més dificultats pel que fa la meva inseguretat i les formes de gestionar l’aula. No obstant això, he sabut treure’n aprenentatges significatius i he pogut mantenir una actitud ètica i assertiva en tot moment, a través d’una participació activa al centre. Com a pla d’acció, m’agradaria continuar treballant en la gestió de l’aula.

En definitiva, crec que he fet una gran evolució al llarg de les pràctiques i que ara tinc les eines suficients per ser professora. No se sap on em tocarà, però crec que gràcies al centre educatiu tinc uns bons fonaments per començar. Així doncs, he crescut al llarg de la meva formació, reflexionat sobre els valors fonamentals de la pràctica educativa i he reconegut els meus punts forts i febles. Les meves vivències a l’IE Teresa Altet han consolidat la meva identitat, a fi de ser bona docent al segle XXI.

Les competències que he treballat en aquesta entrada són:

• Analitzar la professió docent en la societat digital a través de la seva evolució històrica i de la realitat social de cada època.
• Concretar el currículum al centre docent a través ed la realització de la programació corresponent participant en la planificació col·lectiva d’aquest currículum. 
• Actuar de manera honest, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Bibliografia:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1  

En aquesta entrada número tretze del diari de pràctiques i número set, pel que fa a la fase d’intervenció autònoma, parlaré sobre l’última sessió del meu projecte “La infografia de la teva vida” al grup A de primer d’ESO. En aquesta entrada, continuaré utilitzant l’estructura del model reflexiu de Gibbs (1988) i tractaré l‘eix de l’ètica com a activitat reflexiva, és a dir, l’eix que té la finalitat de formar a l’alumnat per “actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat” (Becerril, Ornellas i Canadell, 2023).

Pel que fa a la descripció de la situació, el dia 7 de març vaig entrar a l’aula de primer d’ESO A a les 8 h del matí per aixecar les persianes, tancar les finestres i encendre l’ordinador. Aquell era un dia especial, ja que es tractava de l’última sessió de la meva intervenció autònoma. En primer lloc, vaig preguntar si tothom havia acabat el producte final i, tot seguit, els vaig comentar que els deixava quinze minuts per enllestir-la. En segon lloc, els vaig lliurar un document reflexiu d’avaluació sobre tota la SA, “La infografia de la teva vida”. El que pretenia era que comentessin quins aspectes els havia agradat més del projecte, què canviarien, què millorarien i que fessin alguna proposta. L’objectiu era que desenvolupessin la reflexió de forma escrita i individual, i després la comentéssim entre tots. Vaig deixar un total de vint minuts perquè completessin les preguntes i mentrestant, anava passant per les taules per ajudar-los amb els dubtes que tenien. Un cop transcorregut el temps, vaig llegir en veu alta les preguntes. La primera tenia relació amb el que creien que havien après, la segona amb el que més els havia costat i la tercera sobre el que els havia semblat més fàcil. Jo anava plantejant les preguntes oralment i els alumnes aixecaven la mà per participar. Diversos nois i noies comentaven el que pensaven de forma respectuosa i ordenada. A continuació, van opinar sobre el que els havia agradat més, sobre quina era la sessió que els havia generat més interès i l’última qüestió estava relacionada amb quins aspectes del projecte millorarien. Així doncs, alguns alumnes van posar en comú les seves reflexions i d’altres, es van mantenir passius, però sense trencar el clima de la classe. Abans d’acomiadar-me del grup, vaig comentar-los que el meu mentor els diria les notes un cop avalués els productes finals, per tal que fossin conscients que la feina feta amb mi tenia un valor en l’expedient acadèmic. Després d’això, durant els últims cinc minuts, els vaig repartir unes xocolatines, atès que la meva estada de pràctiques ja havia finalitzat. Alguns alumnes em van regalar un dibuix com a record i em va fer molta il·lusió. D’altres, em van preguntar si l’any que ve seria professora a l’IE Teresa Altet. Els vaig contestar que no m’importaria treballar al centre, però que no ho podia decidir. Em vaig acomiadar amb un bon regust i amb la idea que marxava amb una motxilla plena d’aprenentatges i eines per afrontar la professió com a docent.

Quant als meus sentiments i emocions, va ser una classe emocionant, ja que es tractava de l’última hora amb els alumnes de primer d’ESO A. En general em vaig sentir molt bé i la veritat és que el comiat va ser molt bonic, tenint en compte que portava treballant amb ells des del 13 de novembre de 2023. He de dir que en tot moment em vaig sentir respectada i, fins i tot, em vaig sentir valorada i reconeguda per l’alumnat.

En referència a l’avaluació de la situació, crec que quasi tot va funcionar i la veritat és que no va haver cap comportament disruptiu que em cridés especialment l’atenció. És cert que va ser una sessió molt lleugera on no havien de treballar gaire, cosa que va afavorir el clima general. L’únic que podria mencionar és el fet que m’hagués agradat que presentessin les seves infografies amb el conjunt de la classe, potser no de forma obligatòria, però sí voluntàriament. Crec que hauria estat una oportunitat perquè practiquessin l’expressió oral. Si faig una anàlisi dels fets que van tenir lloc, en aquesta entrada reflexiono sobre el bon clima de l’aula i identifico una proposta de millora: la participació oral.

Finalment, com a conclusió, crec que va ser una sessió molt important per conèixer l’opinió dels estudiants sobre la meva SA. Al llarg de les sessions, havia tingut bones sensacions, però volia confirmar aquestes mitjançant un document reflexiu del projecte. Crec que també vaig comprovar que durant l’aplicació de la meva SA havia establert una relació significativa amb els estudiants. Com a pla d’acció, crec que hauria d’haver suggerit la possibilitat d’introduir presentacions voluntàries de les infografies com a forma de millora de l’expressió oral de l’alumnat. Així doncs, aplicaria un aprenentatge pràctic per millorar l’experiència pedagògica.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

Bibliografia:

Becerril, L. [Lorena], Ornellas, A. [Adriana], Canadell, R. [Roger]. (2023). Guia del Pràcticum del màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

A l’entrada d’avui vinc a relatar com va ser la primera sessió del producte final al grup B de primer d’ESO B el passat 7 de març. Amb la finalitat d’analitzar i reflexionar sobre aquesta experiència, utilitzaré, com en la resta d’entrades d’aquesta fase, el cicle reflexiu de Gibbs (1988).

Pel que fa a la descripció dels fets, després que els alumnes de primer d’ESO acabessin de redactar les seves autobiografies durant dues sessions, va arribar el moment que la plasmessin en el producte final de la SA, la infografia de la seva vida amb el disseny de Netflix. A l’inici de la classe vaig apuntar a la pissarra l’ordre del dia del qual anàvem a fer, per tal que poguessin veure les parts que anaven a tractar. A continuació, els vaig explicar com havien d’elaborar la plantilla i quins eren els requisits que havia de contenir. Un cop fet això, vaig repartir-los totes les activitats corregides de les anteriors sessions, per tal que tinguessin un feedback i veiessin en què s’havien equivocat. Tot seguit, van treure els seus ordinadors i van anar al Classroom a buscar la plantilla que els havia creat. Cal dir que vaig optar per dissenyar-la amb l’eina de presentacions de Google Drive, ja que em va resultar més còmode i era fàcil i intuïtiu per a l’alumnat. També, vaig compartir amb ells un exemple de plantilla com a guia, a tall de bastida de suport. Així doncs, els nois i noies van haver de completar la plantilla de la infografia de Netflix tenint en compte les dades que havien escrit al text autobiogràfic i afegint fotografies que havien d’haver portat. La primera diapositiva es corresponia amb els primers anys de vida de l’alumne i aquí havien d’inserir una fotografia que il·lustrés el moment. La segona diapositiva feia referència a l’etapa escolar i aquesta també havia d’estar acompanyada d’una fotografia d’aquell moment. La tercera diapositiva tenia relació amb els quatre moments que havien d’explicar (com si fossin quatre episodis d’una sèrie) i en l’última havien de dir quin havia estat el repartiment de les seves vides i els gèneres i emocions que havien format part d’aquestes. Crec que el fet que el disseny fos de Netflix va cridar-los l’atenció i els va motivar, ja que la majoria estan acostumats a consumir aquesta plataforma de continguts. Així doncs, la major part de l’alumnat va començar a treballar i com a excepció, hi va haver un parell que no van prestar atenció. Mentre ells completaven la feina, jo els anava guiant i donant indicacions que vaig considerar útils i pràctiques. Per exemple, vaig explicar-los que podien fer servir la pantalla dividida, per tal d’agilitzar la feina. Així doncs, tenien, en una banda, el text autobiogràfic amb tota la informació i, en l’altra, la plantilla de la infografia. A molts alumnes els va semblar bona idea i van decidir posar-ho en pràctica. Després, vaig passar per una taula que anava més endarrerida per veure per què no avançaven i vaig rebre males contestacions de la seva part. Hi va haver dos alumnes que no em van deixar mirar les seves pantalles i em van fer fora d’aquell espai. La sessió va passar ràpidament i alguns alumnes no van tenir temps d’acabar la feina. Els vaig comentar que traguessin les agendes i que el que no havien acabat ho havien de fer de deures per al cap de quatre dies.

Continuant amb els sentiments i emocions que es van derivar de l’episodi, crec que durant quasi tota la sessió em vaig sentir bé i amb energia. Sí que és veritat que vaig tenir un moment complicat quan les alumnes no volien que els mirés la feina, ja que em va afectar que em tinguessin tan poc respecte. La veritat és que jo sempre em vaig dirigir amb sensibilitat i tacte cap aquestes alumnes, però, en canvi, elles se sentien atacades i jutjades tot i la meva serenitat. El que més em va xocar va ser que en el moment que em van dir hi havia la codocent al costat i no va dir res. Vaig entendre que era el meu paper posar límits, però tenint en compte la complexitat de certes conductes, m’esperava un cop de mà. Tret d’això, tota la resta de la sessió va funcionar bé i he de dir que molts alumnes van ser amables i van demostrar ganes de treballar.

En relació amb l’avaluació dels fets, penso que quasi tot va funcionar. Sí que és veritat que no tot va anar com m’hauria agradat, però, en general, no em podia queixar. Aquest és un grup mogut i amb perfils forces disruptius i crec que a pesar de tot, s’estaven portant força bé. Crec que va ser útil el fet d’apuntar a la pissarra l’ordre del dia i repartir-los les activitats anteriors perquè les arxivessin. També, crec que va anar bé el fet de proposar-los utilitzar pantalla dividida perquè els resultés més fàcil treballar. D’altra banda, potser m’hagués agradat actuar diferent amb les noies que em van menysprear, ja que em vaig sentir sense eines. Justament hi era la meva companya de pràctiques de la UAB i li vaig poder explicar per desfogar-me.

Si ens posem a analitzar aquest episodi, podem reflexionar sobre aspectes rellevants com la gestió de la conducta, l’efectivitat de la plantilla de la infografia, tenint en compte els objectius d’aprenentatge i la comunicació amb l’alumnat.

En conclusió, crec que va ser una sessió força productiva tant per als alumnes com per mi. Opino que vaig entendre com havia d’estructurar la sessió per guanyar l’atenció de l’alumnat i que la mala conducta de les alumnes també em va fer reflexionar sobre els límits que la pròxima vegada hauria d’implementar. Així mateix, he pogut aprendre que és essencial mantenir la compostura i la paciència en situacions de conductes disruptives. Com a pla d’acció, opino que hauria d’investigar sobre tècniques de gestió de conducta efectives i establir un sistema de recompenses per promoure un bon comportament.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals. 
• Avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents del centre, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació fent ús de les tecnologies digitals. 
• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

En aquesta nova entrada del diari de pràctiques, comentaré com va anar la cinquena sessió amb el grup A de primer de l’ESO el dia 28 de febrer de 9 h a 10 h del matí.

En aquesta entrada, continuaré utilitzant l’estructura del model reflexiu de Gibbs (1988) i  tractaré l’eix de la competència digital docent (CDD), un dels eixos prioritaris del màster i del Pràcticum. Cal destacar que aquesta competència conté sis àrees de desenvolupament: el compromís professional, els continguts digitals, l’ensenyament i l’aprenentatge, l’avaluació i la retroacció, l’empoderament de l’alumnat i el desenvolupament de la competència digital de l’alumnat (Becerril, Ornellas i Canadell, 2023).

Pel que fa a la descripció de la situació, vaig iniciar la cinquena sessió de la meva SA “La infografia de la teva vida” amb molta empenta i entusiasme, atès que per fi havia arribat el moment que els alumnes agafessin tot l’après i ho plasmessin en les seves autobiografies. Després de quatre sessions teòriques, de moltes activitats i d’una sessió destinada a l’estructuració dels continguts, va arribar el moment que els alumnes desenvolupessin l’expressió escrita. Juntament amb el mentor vam debatre sobre quina era la millor forma perquè fessin el text i, finalment, vam arribar a la conclusió que era el moment que traguessin els ordinadors dels calaixos. Cal subratllar que els i les estudiants de secundària de l’IE Teresa Altet treballen amb ordinadors i sense llibres. No obstant això, després de nombrosos incidents, es va decidir barrejar el seu ús amb el paper. D’aquesta manera, vaig optar per confiar en l’alumnat amb el propòsit que poguessin desenvolupar la competència digital. La millor manera que vaig trobar va ser crear un document mitjançant la plataforma de Google, Drive, amb cadascuna de les instruccions i requisits que havien de tenir presents a l’hora d’escriure el text. Aquest el vaig projectar a la pissarra per explicar cada exercici i després l’objectiu era que em fessin preguntes al voltant dels seus dubtes. El primer exercici consistia a respondre unes preguntes, a fi que ordenessin totes les dades i poguessin crear el seu esborrany previ al text definitiu. Aquest esquelet estava vertebrat per quatre parts: els primers anys de vida; els estudis i la formació; la reflexió sobre els fets més importants de les seves vides i el futur i les conclusions finals. El que vaig deixar molt clar va ser que podien deixar-se alguna pregunta en blanc si suposava un problema, ja que des del principi vaig ser molt conscient de les seves vivències personals de l’alumnat. Com ja he dit en altres entrades del diari de pràctiques, aquest centre educatiu és CMC, per tant, la major part dels alumnes viuen en unes condicions desfavorides arrosseguen motxilles pesades i les seves famílies disposen de pocs recursos. Així doncs, com sabia que era un tema complex, vaig aportar-hi sensibilitat i empatia davant d’aquells alumnes que volien evitar explicar segons quins episodis. Un cop els vaig dir en què consistia l’esborrany, els vaig explicar l’exercici 2. En aquest els demanava que plantegessin preguntes als seus familiars sobre aquella informació que desconeixien o bé, que no recordaven. La idea era que portessin aquesta informació l’endemà, per tal de poder completar aquells paràgrafs que per ara no podien enllestir. Així doncs, l’alumnat va començar a desenvolupar el primer exercici de l’esborrany amb l’ordinador, el meu mentor els va compartir el mateix document a través del Classroom. Mentre el realitzaven, vaig passar per les taules per comprovar que havien entès bé la meva explicació i estava disposada a contestar a qualsevol dubte que poguessin tenir. Tenint en compte els alumnes amb NESE, aquests van desenvolupar una activitat adaptada que contenia un plantejament similar. Els exercicis els havien de resoldre a mà, a fi de fomentar les seves cal·ligrafies, i també els demanava un dibuix a sota de cada pregunta per promoure les seves habilitats creatives. Aquests alumnes van fer els exercicis amb l’ajuda de l’orientadora que s’asseia al seu costat. L’exercici tres d’aquesta activitat vaig decidir no explicar-lo, perquè vaig considerar que no hi hauria temps suficient. Així doncs, la vaig explicar a la següent sessió. Aquest tercer punt consistia en l’elaboració definitiva de l’autobiografia seguint uns requisits molt clars. Havien d’escriure el text en primera persona, escriure un paràgraf per a cada idea o tema, utilitzar les formes verbals estudiades a les sessions anteriors (passat perifràstic, perfet, imperfet, present), fer un ús adequat dels signes de puntuació i emprar un mínim de vuit connectors temporals.

Quant als meus sentiments i emocions, durant la sessió vaig estar molt animada i contenta, atès que per fi els alumnes anaven a començar l’estructuració de les dades de les seves vides. Em vaig sentir ben atesa i amb moltes ganes d’estar per ells i per les seves necessitats. He de dir que no va tenir lloc cap falta de respecte de part de l’alumnat i que em vaig sentir escoltada. Així mateix, em va alegrar el fet de veure que l’alumnat estava motivat. Ja era l’hora del pati i vaig notar que molts alumnes no s’havien adonat que ja havia acabat la sessió.

En referència a l’avaluació dels fets, crec que en general tot va funcionar força bé. Sí que és veritat que potser vaig voler fer massa feina en un sol dia, però vam parlar amb el mentor i vam acabar dient que la farien en dues sessions. Crec que també va funcionar el fet que treballessin amb ordinadors, ja que, en general, no els vaig veure gaire distrets. També, penso que l’esborrany els va ser de gran ajuda per poder començar a crear el text amb una guia més clara. Si faig una anàlisi dels fets que van tenir lloc, penso que va ser una sessió on vaig practicar la competència digital i que va afavorir l’alumnat, ja que vaig intentar fer un ús didàctic de les tecnologies per dissenyar la sessió. Feia molts dies que no l’utilitzaven a les classes de PAL (Projecte d’Àmbit Lingüístic) i la veritat és que van saber fer-ne un bon ús.

Finalment, com a conclusió, la sessió il·lustra que el fet d’estructurar els exercicis en diferents parts precises i senzilles genera un major interès per part de l’alumnat. A més, la utilització del text autobiogràfic per al foment de l’expressió escrita em va semblar un encert, atès que normalment és una temàtica que a l’alumnat no li costa abordar, perquè al final es tracta d’un exercici reflexiu sobre les seves vides. El fet d’utilitzar ordinador crec que va ser beneficiós, perquè els va motivar encara més. És veritat que no anaven a practicar la cal·ligrafia i l’escriptura a mà tradicional, però vaig considerar que era el més útil perquè després poguessin traslladar la informació a les respectives infografies. Com a pla d’acció, crec que de cara a futures sessions similars, seria ideal organitzar les classes amb una visió més realista, ja que els ritmes dels dos grups de primer de l’ESO acostumen a ser lents. 

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.
• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

Bibliografia:

Becerril, L. [Lorena], Ornellas, A. [Adriana], Canadell, R. [Roger]. (2023). Guia del Pràcticum del màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

En aquesta nova entrada, tractaré com va anar la quarta sessió al grup B de primer de l’ESO el dia 28 de febrer de 8 h a 9 h del matí.

En aquesta nova entrada continuaré utilitzant el model reflexiu de Gibbs (1988), ja que em permet entendre millor les meves pròpies accions, pensaments i experiències, i que em pot fer créixer de manera significativa.

En relació amb la descripció de la situació, el 28 de febrer vaig entrar a l’aula de primer B a les 7:45 h per aixecar les persianes, tancar les finestres i iniciar l’ordinador, ja que de vegades arrencava molt lentament. Quan van transcórrer aquests minuts, els alumnes van començar a entrar a l’aula per posar en marxa el dia al centre. Alguns van arribar puntuals, però la major part de l’alumnat va arribar entre les 8:05 h i les 8:10 h. Un cop els alumnes van asseure’s a les seves respectives cadires, vaig començar a explicar en què anava a consistir la sessió. Els vaig comentar que en aquesta sessió el plantejament era totalment diferent del de fins ara, ja que treballarien en grup i sense una teoria prèvia. D’aquesta manera, vaig començar a explicar la nova activitat que tenia a veure amb ordenar una autobiografia sobre l’activista mediambiental, Greta Thunberg. Aquesta estava formada per trenta parts que havia desordenat en un sobre. Aquest cop treballarien per taules de quatre o cinc alumnes i cadascuna d’aquestes anava a disposar d’un sobre amb els trenta fragments i un dossier amb quatre exercicis diferents. El primer que havien de fer era treure les parts retallades de cada sobre i llegir-les atentament entre tots els companys i companyes. Aquestes parts podien ser paràgrafs o bé, títols o subtítols. El primer que havien de fer era ordenar l’autobiografia de manera que havien d’apuntar cada lletra associada a cada paràgraf a la graella del dossier. Un cop van establir l’ordre, els alumnes havien de continuar amb la resta d’activitats. Hi ha grups que van acabar el primer exercici i van prosseguir amb el següent, que consistia a realitzar una recerca de formes verbals a cadascun dels paràgrafs i títols, a fi d’ordenar-los a la taula del segon exercici en funció del tipus de verb. Hi ha alumnes que van estar molt atents i que van estar molt motivats, per tal d’avançar l’activitat amb bon ritme. D’altra banda, hi va haver alumnes que es van distreure i que deixaven recaure la responsabilitat de la taula en una sola persona. Tant jo com el meu mentor, anàvem passant per les taules per ajudar-los a completar la tasca. Quan va acabar la quarta sessió, els alumnes havien acabat el primer exercici o el segon com a molt. D’aquesta manera, no van resoldre ni el tercer exercici, relacionat amb una recerca de connectors temporals al text, ni el quart, sobre els diversos usos del signe de puntuació de la coma.

Tenint en compte els meus sentiments i emocions que vaig experimentar al llarg d’aquesta sessió, em vaig sentir força contenta a l’hora de donar suport a l’alumnat, tot i que considero que em va costar fer entendre als alumnes que es mostraven passius, que havien de treballar. Hi ha alumnes que en moltes ocasions es mostren maleducats amb el professorat i he de reconèixer que em va costar establir límits perquè de vegades no sabia com actuar. La línia del centre és restaurativa positiva i aquest fet no ajuda a l’hora d’establir límits i dir les coses clares. Tret d’això, vaig estar molt a gust amb els alumnes receptius i la veritat és que la majoria es mostraven motivats i amb ànims per intentar fer el màxim esforç possible.

En referència a l’avaluació dels fets, crec que hi va haver coses que van funcionar i d’altres que no que hauria de millorar tenint en compte pròximes sessions. D’una banda, crec que el fet de dividir l’autobiografia en trenta parts va complicar una mica la tasca. Potser hauria d’haver fet una autobiografia d’entre vint i vint-i-cinc fragments. A més, crec que m’hauria d’haver comunicat millor amb l’alumnat passiu, ja que potser els hauria fet entrar en raó perquè fessin la feina. D’altra banda, crec que l’activitat va resultar una novetat per als alumnes i això va ser positiu, perquè no s’esperaven una pràctica d’aquesta mena. El fet de tractar una temàtica social també penso que els va fer pensar i reflexionar sobre la crisi climàtica que hi ha avui dia al planeta. En últim lloc, crec que l’activitat d’estructuració era útil, ja que repassava els continguts les tres darreres sessions.

Una anàlisi que extrec d’aquesta vivència és que el treball en equip permet l’intercanvi de coneixements i planteja solucions als problemes. En l’adolescència la funció de les habilitats socials són primordials per influenciar les conductes, virtuds, creences, facultats intel·lectuals i formes d’interrelació, per exemple, iniciar apropiades relacions amb la resta de companys, formar una parella o concórrer en múltiples grups socials (Claros, 2023).

Finalment, com a conclusió, crec que aquesta experiència m’ha ensenyat a afrontar els treballs en grup i a valorar els ritmes diferents de cada alumne. A més, he sigut conscient de la importància de la planificació efectiva, ja que és fonamental la preparació prèvia per garantir l’èxit de les sessions d’una seqüència didàctica. També, crec que en aquesta sessió he promocionat l’aprenentatge actiu, puix que fomentant la participació activa acabes estimulant la reflexió. En últim lloc, crec que el fet d’utilitzar temes actuals i rellevants, com la crisi climàtica, pot interessar entre l’alumnat i conscienciar-los de qüestions socials importants.

Com a futur pla d’acció, veig necessari tenir la capacitat de gestionar el comportament dels alumnes i establir límits per garantir un entorn d’aprenentatge respectuós i eficaç.A més, crec que de cara a futures situacions, seria oportú fer exercicis més breus perquè tinguin temps  d’acabar-los.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals. 
• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals. 
• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

Bibliografia:

Claros, R. A. B., Melgar, A. S., & Mosquera, Z. E. F. (2023). Habilidades sociales y el trabajo en equipo en estudiantes del nivel secundaria. Horizontes Revista de Investigación en Ciencias de la Educación, 7(29), 1490-1501.

Aquesta nova entrada del diari de pràctiques tractarà sobre la tercera fase de la intervenció autònoma “L’ús dels signes de puntuació i introducció als connectors temporals” que vaig fer al grup A de primer de l’ESO el dia 23 de febrer de 9 h a 10 h del matí.

Aquesta pràctica reflexiva la duré a terme a partir del model reflexiu de Gibbs (1988), ja que ofereix “un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències” i “l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida” (Ornellas i García, 2021). A més, és un model que em permet entendre millor les meves pròpies accions, pensaments i experiències, i que em pot fer créixer de manera significativa.

El passat 23 de febrer a les 9 h del matí vaig entrar a l’aula per impartir la tercera sessió de la meva SA. Els alumnes encara estaven guardant el material de l’anterior assignatura i hi havia una mica d’enrenou. Vaig dirigir-me cap a l’ordinador i vaig projectar a la pissarra digital la tercera presentació del projecte sobre els signes de puntuació i els connectors temporals. El meu propòsit era fer una classe dinàmica i participativa, per tal que l’alumnat es mostrés actiu i motivat.

Pel que fa a la descripció de la meva experiència, vaig iniciar la primera meitat de la classe amb l’ajuda d’una presentació de diapositives anomenada “L’ús dels signes de puntuació i introducció als connectors temporals”. La mecànica d’aquesta sessió era semblant a la de les dues anteriors, atès que el meu objectiu era explicar la teoria de forma breu i després que l’apliquessin amb exercicis diferents. Aquesta nova presentació contenia la informació bàsica de cada signe de puntuació i al final hi havia unes dispositives dirigides a mostrar un gran llistat de connectors temporals que l’alumnat podia utilitzar en un futur pròxim en la seva autobiografia. Al llarg de la meva explicació anava fent al·lusió als alumnes, per tal que entre tots ajudessin a explicar els signes de puntuació i els seus respectius usos. Al final de cada definició, els explicava diversos exemples que podien trobar a textos autobiogràfics. Vaig notar des del primer moment que dominaven molt aquest tema i que no els resultava gens difícil. D’aquesta manera, els va servir com a repàs del qual havien fet a primària i s’hi van sentir còmodes. És ben cert que malgrat tot el grup va presentar una bona conducta, hi ha un alumne que no parava de fer comentaris i d’interrompre la classe. El meu mentor va decidir sortir al passadís amb ell i aquest fet va beneficiar a la resta de companys i companyes i a la meva pràctica docent. Durant la segona meitat de la sessió, els vaig repartir les activitats relacionades amb el tema impartit. He de subratllar que durant les primeres sessions vam decidir, el meu mentor i jo, utilitzar paper en comptes de l’ordinador portàtil, ja que no acabava de funcionar a cap dels nivells del centre. A més, crèiem que així potenciàvem l’escriptura a mà i l’esforç de l’alumnat.

Finalment, va ser una classe més teòrica que pràctica, però alguns alumnes van saber aprofitar el temps. Pel que fa als nens amb NESE, aquests van completar un model d’activitats diferent adaptat al seu nivell. 

Quant als meus sentiments, des del principi de la sessió em vaig sentir confiada i amb energia per ensenyar als alumnes els diferents tipus de signes de puntuació i de connectors temporals. La veritat és que la participació de l’alumnat em va transmetre bones sensacions i això em va facilitar la feina. Quan l’alumne que no deixava de fer comentaris va marxar al passadís, el meu mentor em va fer un gran favor, ja que em va facilitar la sessió i em vaig sentir menys atabalada. Així mateix, al comprovar que els alumnes dominaven el tema també em va ajudar, pel fet que no em va caldre proporcionar-los més exemples. A més, pel que fa a la resolució de les activitats, em vaig sentir molt còmoda i amb ganes de resoldre els dubtes de l’alumnat.

En relació amb l’avaluació dels fets, crec que en general la sessió va anar força bé i he de dir que va anar millor amb el grup A que amb el B. Pel que fa als aspectes que sí que van funcionar, la gran part d’alumnes van estar força atents i van participar-hi. A més, els nens ja dominaven el tema i no els va costar realitzar les activitats. Quant als aspectes que no van funcionar gaire, crec que l’aprenent que va sortir al passadís no el vaig saber gestionar i que, per aquesta raó, el mentor va haver d’intervenir per endur-se’l al passadís a fi que jo pogués prosseguir amb la lliçó.

Si fem una anàlisi d’aquest episodi, podem reflexionar sobre diferents aspectes fonamentals de la pràctica docent com el foment de la participació de l’alumnat, la gestió de la conducta a l’aula o l’ús de les TIC en relació amb les necessitats d’aprenentatge dels alumnes.

Després d’haver parlat del que va ocórrer, voldria explicar les meves conclusions sobre la sessió. En primer lloc, crec que si hagués de tornar a fer la classe, retallaria una mica la presentació, ja que tot i que les diapositives eren senzilles hi havia un gran volum. També, he arribat a la conclusió que la distribució del temps a l’hora de planificar les sessions és cabdal per captar l’atenció de l’alumnat. Així mateix, amb aquesta pràctica he pogut reflexionar sobre la gestió d’aula i la importància de la participació dels alumnes a l’hora de transmetre la teoria.

Com a futur pla d’actuació, veig necessari continuar promovent un entorn de confiança entre els joves, atès que d’aquesta manera s’incrementarà la participació. A més, crec que seria interessant haver gestionat l’alumne disruptiu d’una altra manera, ja que l’endemà no tindré un mentor al meu avast que em pugui ajudar i aquestes eines seran essencials a l’hora de gestionar qualsevol mena de conflicte.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies. 
• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.
• Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula.
  

Bibliografia:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1 

En aquesta segona entrada de la fase d’intervenció autònoma parlaré sobre la segona sessió de la situació d’aprenentatge “Formes verbals per escriure autobiografies” que vaig impartir al grup B de primer d’ESO el dia 23 de febrer de 8 h a 9 h del matí.

Aquesta nova pràctica reflexiva la desenvoluparé seguint el model reflexiu de Gibbs (1988), ja que ofereix “un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències i “l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida” (Ornellas i García, 2021). Així mateix, aquesta nova entrada tindrà relació amb l’eix de la competència comunicativa del professorat, atès que aquest és clau en la generació d’ambients positius d’aprenentatge i té en compte els aspectes que configuren els missatges que transmet la figura del professorat  a l’aula (Ornellas i García, 2021).

En referència a la descripció de la situació, el passat 23 de febrer vaig impartir la segona sessió de la meva situació d’aprenentatge a l’alumnat de primer d’ESO B. Aquest grup és molt divers, atès que conté perfils molt diferents quant al nivell i a la conducta. Vaig iniciar la sessió apuntant a la pissarra l’estructura de la classe que anàvem a seguir. D’aquesta manera, des del principi, els i les aprenents es podien fer una idea de com s’anava a desenvolupar la sessió. D’una banda, vaig escriure “teoria sobre les formes verbals per escriure autobiografies” i, d’altra banda, “activitats formes verbals”. Tot seguit, vaig projectar la presentació de Drive “L’ús de les formes verbals a les autobiografies” i durant quinze minuts vaig explicar les diferents formes verbals que es poden utilitzar a l’hora d’escriure el text autobiogràfic. La presentació en qüestió era visual i contenia molts exemples. El que pretenia era que arribessin a trobar les diferències entre els verbs perquè més tard fossin capaços d’aplicar aquesta teoria a la pràctica de la forma més fàcil i senzilla. Mentre explicava, anava preguntant qüestions als alumnes perquè col·laboressin i fos més interactiu.

A continuació, vaig deixar l’última diapositiva projectada, per tal que l’alumnat tingués una bastida de suport a l’hora de completar les activitats. Aquestes activitats consistien en diversos exercicis relacionats amb l’ús de les formes verbals amb fragments extrets de possibles autobiografies. Així doncs, els i les alumnes van començar a realitzar aquests exercicis de forma individual i podien anar preguntant els seus dubtes tant al professor de l’assignatura com a mi. Els alumnes amb NESE comptaven amb una versió adaptada d’aquests exercicis, a fi de facilitar-los la feina i que la poguessin fer igualment.

Pel que fa als sentiments i emocions que vaig sentir al llarg de la sessió, considero que van ser diferents depenent de cada moment. El cas és que durant la teoria em vaig sentir més nerviosa, ja que no sabia si estarien atents i si serien capaços de prestar-me atenció. Al principi estaven més atents, però després van començar a distreure’s i a parlar entre ells i elles. Igualment, vaig intentar estar tranquil·la i desenvolupar la classe amb normalitat amb l’objectiu de generar un bon clima. Va haver-hi un moment concret en què els vaig haver de fer callar i els vaig demanar silenci i concentració. He de dir que a partir d’allà, va canviar el clima de l’aula considerablement. La part de la sessió on em vaig trobar més còmoda va ser durant les activitats pràctiques, ja que els alumnes anaven fent els exercicis i els vaig veure motivats. La veritat és que em va agradar respondre a les seves qüestions i explicar-los el perquè dels seus dubtes.

Quant a l’avaluació dels fets, crec que va haver-hi més coses que van funcionar que no van funcionar. Considero que tant la presentació de les diapositives era correcte i que contenia tot aquell material útil per a la comprensió de l’alumnat. En tractar formes verbals, no era fàcil d’explicar, no obstant això, gràcies a la gran quantitat d’exemples els vaig facilitar l’enteniment. Pel que fa a les activitats, crec que en general eren raonables, però penso que potser hauria d’haver buscat alguns exemples d’oracions més fàcils, ja que vaig indicar alguns exemples confosos que potser no era del seu nivell. Tanmateix, la bastida de suport que vaig projectar a la pissarra digital crec que va ser molt útil perquè tinguessin una referència a l’hora de completar l’exercici. Pel que fa a la gestió de l’alumnat, considero que va funcionar el fet de cridar-los una mica l’atenció d’una forma propera i càlida. A més, les activitats adaptades van funcionar a la perfecció i els alumnes amb NESE van ser capaços d’identificar les diverses formes verbals.

A propòsit de l’anàlisi de l’experiència, puc dur a terme diverses reflexions. Com diu Carmen Álvarez a l’article “La relación teoría-práctica en los procesos de enseñanza-aprendizaje (2012) “para promover las relaciones teoría-práctica el profesorado debe transformar el status quo tratando de establecer puentes permanentemente entre conocimiento y acción”. Dins la pràctica docent, es pot reflexionar sobre aspectes com  les dinàmiques d’ensenyament-aprenentatge, la participació de l’alumnat, l’adaptació dels materials als alumnes amb NESE i l’ús de recursos utilitzats al llarg de la sessió.

Per concloure, aquesta segona sessió m’ha permès comprovar la importància de fer classes dinàmiques amb materials senzills, però que al mateix temps atrapi l’atenció de l’alumnat. A més, m’he adonat que la pràctica acostuma a funcionar més que la teoria, per això, és important gestionar bé el temps de cada sessió. També, m’he adonat que les interaccions amb l’alumnat són molt útils per afavorir la concentració del grup. Tenint en compte l’atenció a la diversitat a l’aula, és un repte cabdal, però també una oportunitat per adaptar l’ensenyament i proporcionar un ambient inclusiu a la classe. En últim lloc, el suport continuat durant els exercicis és fonamental, per tal de garantir que els estudiants apliquin els conceptes teòrics de forma efectiva.

Com a pla d’acció, es podria fer una revisió de les activitats, per tal de substituir les oracions confuses per exemples més senzills i clars. Així mateix, seria de gran ajuda reflexionar regularment sobre la pràctica docent a fi de realitzar ajustaments segons sigui necessari per millorar l’aprenentatge de l’alumnat. A més, en aquest cas caldria millorar la meva competència comunicativa tant verbal com no verbal, atès que és una dimensió crucial en el context educatiu, és una part fonamental de les habilitats professionals del professorat i contribueix al clima general d’aprenentatge a l’aula.

En aquesta entrada, he treballat les següents competències del màster:

• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Bibliografia:

• Álvarez, C. Á. (2012). La relación teoría-práctica en los procesos de enseñanza-aprendizaje. Educatio siglo XXI, 30(2), 383-402.

• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1 

En aquesta primera entrada de la tercera i última fase Intervenció autònoma explicaré com va ser el meu primer dia d’intervenció als grups A i B de 1r d’ESO.

Per a dur a terme l’exercici reflexiu, utilitzaré el model de Gibbs, ja que em sembla el model més adequat per explicar els diferents fets que van tenir lloc. Cal esmentar que aquest model permet desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències (Ornellas i García, 2021).

A més, aquesta entrada girarà al voltant de l’eix de la Guia del Pràcticum per a estudiants: La competència comunicativa del professorat.

Pel que fa a la meva experiència, el passat 21 de febrer vaig començar l’etapa d’intervenció autònoma a les vuit del matí a la classe de primer d’ESO A. Vaig començar la meva primera classe amb il·lusió i empenta, atès que em venia de gust posar en pràctica tot allò que havia après a les assignatures del màster i durant el període d’observació i intervenció acompanyada de les pràctiques.

Vaig començar la classe introduint la meva SA exposant els objectius i resumint de què tractaria cada sessió. Més tard, vaig començar a endinsar-me en el tema de la sessió: l’autobiografia. 

Per fer-ho, vaig utilitzar el suport de la presentació de diapositives, a fi que els alumnes posessin més atenció al tema i els resultés més atractiu. Així doncs, vaig iniciar la classe preguntant als alumnes sobre què creien que era una autobiografia. Alguns van proposar idees i als altres, no els sonava. Després, vaig introduir una dispositiva amb paraules claus que els ajudés a identificar el tema. Fins aquí els alumnes no van interactuar gaire, però sí que van mostrar interès. Tot seguit, vaig posar una diapositiva en què els mostrava un knolling sobre mi. Els alumnes, mitjançant els elements que apareixien, havien d’esbrinar oralment aspectes de la meva vida. En el knolling apareixien banderes, mapes, objectes, icones, etc. La veritat és que no els va resultar difícil d’identificar i va ser una activitat molt profitosa. A continuació, vaig decidir entrar en matèria i parlar de l’autobiografia tenint en compte els seus trets característics. D’aquesta manera, aquesta part d’exposició va tenir una durada d’uns quinze/vint minuts.

Després d’introduir els alumnes en el tema, vaig decidir repartir-los una activitat relacionada amb el que acabaven d’aprendre. Aquesta tractava sobre un text autobiogràfic del Morad, el cantant de L’Hospitalet, i constava de dos exercicis: unes preguntes tipus test de comprensió lectora i un últim exercici reflexiu d’expressió escrita. Per als alumnes NESE, vaig preparar una activitat alternativa amb els mateixos exercicis, però adaptats. Un cop van acabar els exercicis, vam corregir-los de forma oral i conjunta al llarg dels últims deu minuts.

Tenint en compte els meus sentiments i pensaments, des del principi de la sessió em vaig sentir molt còmoda. És cert que hi va haver alguns moments en els quals de vegades certs alumnes interrompien la meva intervenció, però he de dir que no em van afectar i vaig procurar que posessin atenció en el que estava explicant. La part que més em va agradar va ser la de posar en comú els exercicis de l’autobiografia del Morad, ja que els i les aprenents van compartir entre tots i totes les seves reflexions sobre la vida del cantant.

En referència a l’avaluació sobre què va funcionar i què no, crec que en general tot es va desenvolupar sense complicacions i amb un clima favorable i serè. La major part de l’alumnat es va mostrar interessat i motivat a l’hora de fer la sessió, hi va haver estudiants que fins i tot van voler parlar d’altres aspectes, que no figuraven en l’activitat, relacionats amb la vida del Morad. Vull destacar que em va sorprendre positivament l’actitud d’alguns alumnes que habitualment presentaven conductes disruptives.

Pel que fa al paper del meu mentor, durant la sessió va exercir un rol d’observador per tal de deixar-me llibertat i fer-me sentir com la professora dels alumnes. En alguns moments concrets em va donar suport per facilitar la meva tasca.

En definitiva, vaig iniciar la meva etapa d’intervenció amb molta energia, una bona acollida i retroalimentació de l’alumnat. Crec que el fet de preparar una activitat vinculada a un dels seus cantants preferits, va afavorir el seu l’interès i la seva motivació. Així doncs, vaig acabar d’intervenir amb bones sensacions i amb ganes de continuar amb el projecte.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.
• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Bibliografia:

• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1  

En aquesta nova entrada parlaré sobre una situació que vaig viure a l’inici de la fase d’intervenció acompanyada durant l’hora del pati. Fins ara he dedicat les meves entrades del diari a parlar sobre diferents classes de PAL (Projecte d’Àmbit Lingüístic) i Català a diversos cursos d’ESO, però trobo que ara és el moment de parlar del comportament dels alumnes i de les conductes extremes que presenten certs alumnes.

He esperat uns dies a escriure aquesta entrada, ja que volia dedicar-li més temps i poder reflexionar sobre els fets. Considero que és la situació més complicada que he viscut al centre fins ara i trobo que a partir d’aquesta puc extreure diverses conclusions.

En aquest cas, utilitzaré el model de Gibbs, ja que és una eina conceptual que promou l’aprenentatge experiencial en contextos educatius i professionals (Ornellas i García, 2021).

En primer lloc, faré una descripció sobre l’experiència que vaig viure el passat divuit de gener a les deu del matí.

Cada dia intento estar present a l’hora del pati, a fi d’observar els alumnes. De vegades, estic amb una professora de Català i així aprofitem per parlar sobre com ha anat el dia, determinats alumnes o sobre conflictes que han tingut lloc al llarg de la setmana. Normalment, cada professor té un lloc assignat, per tal que cada espai del pati estigui controlat. La professora de Català i jo som a l’accés de l’institut que dona a la consergeria. La nostra funció és contemplar els alumnes i comprovar que no entren dins el centre i compleixen les normes. El passat 18 de gener estàvem al racó vigilant els alumnes i hi havia un grupet assegut als dos bancs que hi ha en aquest espai. Tot va començar quan una de les noies va començar a insultar a la professora de Català. Justament era alumna seva a l’assignatura d’Anglès. Els insults van anar en augment i es va poder sentir “bruja”, “demonio” i faltes de respecte i insults despectius sobre el físic de la professora. Aquesta alumna no era l’única que insultava a la docent, les seves amigues també s’hi van sumar. La professora no sabia com actuar i jo intentava fer entendre als alumnes que el que estaven fent era intolerable.

En relació amb els sentiments, en aquell moment vaig sentir molta indignació, perquè no entenia com una nena de dotze anys podia insultar d’aquesta manera i sense cap mena d’escrúpols a una professora. També em va saber greu per la professora de Català, ja que ella sempre tractava bé als alumnes i no mereixia aquest menyspreu i maltractament. D’altra banda, vaig intentar mantenir la calma i intentar comunicar-me amb elles de la millor forma possible. Després dels fets, vaig estar pensant en el que havia ocorregut i reflexionant sobre la línia restaurativa positiva del centre. Vaig arribar a la conclusió que molts alumnes s’aprofitaven de la filosofia del centre per actuar amb impunitat.

Tenint en compte l’avaluació i a l’anàlisi de l’experiència, crec que el que va passar va evidenciar que el model d’actuació del centre, en relació amb els comportaments, ha de canviar. Aquest cas és una mostra de les faltes de respecte que s’ocasionen a l’instiut – escola cada dia. Hi ha molts professors que se senten desprotegits i que no compten amb suficients eines per afrontar determinades situacions. Crec que des de la direcció del centre, s’haurien de prendre decisions de forma dràstica i imminent. La línia restaurativa positiva va néixer perquè els adolescents aprenguessin de les situacions conflictives assumint responsabilitats. Lluny d’això, aquesta gestió només ha aconseguit proporcionar més poder a l’alumnat i desacreditar al professorat. Últimament, observo a l’equip docent molt cansat i cremat, crec que s’han de produir canvis per facilitar la feina de tothom.

Tornant al meu testimoni sobre l’episodi del pati, crec que la professora de Català no va poder defensar-se davant els insults, atès que no comptava amb cap instrument per penalitzar els alumnes. D’altra banda, la meva condició com a professora de pràctiques no em permetia intervenir com m’hagués agradat.

Altrament, he de confessar que després dels fets vaig tenir la necessitat d’explicar-ho al meu mentor de pràctiques, ja que en aquests moments considero que el professorat s’ha d’unir per fer front a aquestes conductes disruptives. La professora de Català també ho va explicar a altres companys i es va adonar que a pràcticament tothom li havia passat quelcom similar amb les mateixes alumnes. Fins i tot, hi havia molts companys que comentaven el tema com si fos quelcom habitual i completament normalitzat.

Per tant, després de reflexionar sobre la situació que vaig viure de primera mà vaig arribar a la conclusió principal que el centre necessita reformar els plans d’actuació i canviar les dinàmiques. Em sembla molt bé que es vulgui tractar als alumnes d’una forma positiva, però sempre han d’assumir responsabilitats i conseqüències. Si els adolescents no reben límits, difícilment canviaran les situacions de faltes de respecte. També, és fonamental que el professorat estigui unit per fer front a aquestes situacions i que entre els professors es donin suport mútuament, ja que sempre hi ha nous professors substituts que no esperen trobar-se amb aquest escenari.

Finalment, m’agradaria comentar que després del que va passar, l’alumna mai va arribar a demanar perdó a la professora. La directora va parlar amb ella, però en cap moment va disculpar-se per les seves males accions.

En aquesta entrada, he treballar les competències del màster de:

• Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a a la pràctica acadèmica com a la professional.

Bibliografia:

• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1