En aquesta nova entrada, tractaré com va anar la quarta sessió al grup B de primer de l’ESO el dia 28 de febrer de 8 h a 9 h del matí.

En aquesta nova entrada continuaré utilitzant el model reflexiu de Gibbs (1988), ja que em permet entendre millor les meves pròpies accions, pensaments i experiències, i que em pot fer créixer de manera significativa.

En relació amb la descripció de la situació, el 28 de febrer vaig entrar a l’aula de primer B a les 7:45 h per aixecar les persianes, tancar les finestres i iniciar l’ordinador, ja que de vegades arrencava molt lentament. Quan van transcórrer aquests minuts, els alumnes van començar a entrar a l’aula per posar en marxa el dia al centre. Alguns van arribar puntuals, però la major part de l’alumnat va arribar entre les 8:05 h i les 8:10 h. Un cop els alumnes van asseure’s a les seves respectives cadires, vaig començar a explicar en què anava a consistir la sessió. Els vaig comentar que en aquesta sessió el plantejament era totalment diferent del de fins ara, ja que treballarien en grup i sense una teoria prèvia. D’aquesta manera, vaig començar a explicar la nova activitat que tenia a veure amb ordenar una autobiografia sobre l’activista mediambiental, Greta Thunberg. Aquesta estava formada per trenta parts que havia desordenat en un sobre. Aquest cop treballarien per taules de quatre o cinc alumnes i cadascuna d’aquestes anava a disposar d’un sobre amb els trenta fragments i un dossier amb quatre exercicis diferents. El primer que havien de fer era treure les parts retallades de cada sobre i llegir-les atentament entre tots els companys i companyes. Aquestes parts podien ser paràgrafs o bé, títols o subtítols. El primer que havien de fer era ordenar l’autobiografia de manera que havien d’apuntar cada lletra associada a cada paràgraf a la graella del dossier. Un cop van establir l’ordre, els alumnes havien de continuar amb la resta d’activitats. Hi ha grups que van acabar el primer exercici i van prosseguir amb el següent, que consistia a realitzar una recerca de formes verbals a cadascun dels paràgrafs i títols, a fi d’ordenar-los a la taula del segon exercici en funció del tipus de verb. Hi ha alumnes que van estar molt atents i que van estar molt motivats, per tal d’avançar l’activitat amb bon ritme. D’altra banda, hi va haver alumnes que es van distreure i que deixaven recaure la responsabilitat de la taula en una sola persona. Tant jo com el meu mentor, anàvem passant per les taules per ajudar-los a completar la tasca. Quan va acabar la quarta sessió, els alumnes havien acabat el primer exercici o el segon com a molt. D’aquesta manera, no van resoldre ni el tercer exercici, relacionat amb una recerca de connectors temporals al text, ni el quart, sobre els diversos usos del signe de puntuació de la coma.

Tenint en compte els meus sentiments i emocions que vaig experimentar al llarg d’aquesta sessió, em vaig sentir força contenta a l’hora de donar suport a l’alumnat, tot i que considero que em va costar fer entendre als alumnes que es mostraven passius, que havien de treballar. Hi ha alumnes que en moltes ocasions es mostren maleducats amb el professorat i he de reconèixer que em va costar establir límits perquè de vegades no sabia com actuar. La línia del centre és restaurativa positiva i aquest fet no ajuda a l’hora d’establir límits i dir les coses clares. Tret d’això, vaig estar molt a gust amb els alumnes receptius i la veritat és que la majoria es mostraven motivats i amb ànims per intentar fer el màxim esforç possible.

En referència a l’avaluació dels fets, crec que hi va haver coses que van funcionar i d’altres que no que hauria de millorar tenint en compte pròximes sessions. D’una banda, crec que el fet de dividir l’autobiografia en trenta parts va complicar una mica la tasca. Potser hauria d’haver fet una autobiografia d’entre vint i vint-i-cinc fragments. A més, crec que m’hauria d’haver comunicat millor amb l’alumnat passiu, ja que potser els hauria fet entrar en raó perquè fessin la feina. D’altra banda, crec que l’activitat va resultar una novetat per als alumnes i això va ser positiu, perquè no s’esperaven una pràctica d’aquesta mena. El fet de tractar una temàtica social també penso que els va fer pensar i reflexionar sobre la crisi climàtica que hi ha avui dia al planeta. En últim lloc, crec que l’activitat d’estructuració era útil, ja que repassava els continguts les tres darreres sessions.

Una anàlisi que extrec d’aquesta vivència és que el treball en equip permet l’intercanvi de coneixements i planteja solucions als problemes. En l’adolescència la funció de les habilitats socials són primordials per influenciar les conductes, virtuds, creences, facultats intel·lectuals i formes d’interrelació, per exemple, iniciar apropiades relacions amb la resta de companys, formar una parella o concórrer en múltiples grups socials (Claros, 2023).

Finalment, com a conclusió, crec que aquesta experiència m’ha ensenyat a afrontar els treballs en grup i a valorar els ritmes diferents de cada alumne. A més, he sigut conscient de la importància de la planificació efectiva, ja que és fonamental la preparació prèvia per garantir l’èxit de les sessions d’una seqüència didàctica. També, crec que en aquesta sessió he promocionat l’aprenentatge actiu, puix que fomentant la participació activa acabes estimulant la reflexió. En últim lloc, crec que el fet d’utilitzar temes actuals i rellevants, com la crisi climàtica, pot interessar entre l’alumnat i conscienciar-los de qüestions socials importants.

Com a futur pla d’acció, veig necessari tenir la capacitat de gestionar el comportament dels alumnes i establir límits per garantir un entorn d’aprenentatge respectuós i eficaç.A més, crec que de cara a futures situacions, seria oportú fer exercicis més breus perquè tinguin temps  d’acabar-los.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals. 
• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals. 
• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

Bibliografia:

Claros, R. A. B., Melgar, A. S., & Mosquera, Z. E. F. (2023). Habilidades sociales y el trabajo en equipo en estudiantes del nivel secundaria. Horizontes Revista de Investigación en Ciencias de la Educación, 7(29), 1490-1501.

Aquesta nova entrada del diari de pràctiques tractarà sobre la tercera fase de la intervenció autònoma “L’ús dels signes de puntuació i introducció als connectors temporals” que vaig fer al grup A de primer de l’ESO el dia 23 de febrer de 9 h a 10 h del matí.

Aquesta pràctica reflexiva la duré a terme a partir del model reflexiu de Gibbs (1988), ja que ofereix “un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències” i “l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida” (Ornellas i García, 2021). A més, és un model que em permet entendre millor les meves pròpies accions, pensaments i experiències, i que em pot fer créixer de manera significativa.

El passat 23 de febrer a les 9 h del matí vaig entrar a l’aula per impartir la tercera sessió de la meva SA. Els alumnes encara estaven guardant el material de l’anterior assignatura i hi havia una mica d’enrenou. Vaig dirigir-me cap a l’ordinador i vaig projectar a la pissarra digital la tercera presentació del projecte sobre els signes de puntuació i els connectors temporals. El meu propòsit era fer una classe dinàmica i participativa, per tal que l’alumnat es mostrés actiu i motivat.

Pel que fa a la descripció de la meva experiència, vaig iniciar la primera meitat de la classe amb l’ajuda d’una presentació de diapositives anomenada “L’ús dels signes de puntuació i introducció als connectors temporals”. La mecànica d’aquesta sessió era semblant a la de les dues anteriors, atès que el meu objectiu era explicar la teoria de forma breu i després que l’apliquessin amb exercicis diferents. Aquesta nova presentació contenia la informació bàsica de cada signe de puntuació i al final hi havia unes dispositives dirigides a mostrar un gran llistat de connectors temporals que l’alumnat podia utilitzar en un futur pròxim en la seva autobiografia. Al llarg de la meva explicació anava fent al·lusió als alumnes, per tal que entre tots ajudessin a explicar els signes de puntuació i els seus respectius usos. Al final de cada definició, els explicava diversos exemples que podien trobar a textos autobiogràfics. Vaig notar des del primer moment que dominaven molt aquest tema i que no els resultava gens difícil. D’aquesta manera, els va servir com a repàs del qual havien fet a primària i s’hi van sentir còmodes. És ben cert que malgrat tot el grup va presentar una bona conducta, hi ha un alumne que no parava de fer comentaris i d’interrompre la classe. El meu mentor va decidir sortir al passadís amb ell i aquest fet va beneficiar a la resta de companys i companyes i a la meva pràctica docent. Durant la segona meitat de la sessió, els vaig repartir les activitats relacionades amb el tema impartit. He de subratllar que durant les primeres sessions vam decidir, el meu mentor i jo, utilitzar paper en comptes de l’ordinador portàtil, ja que no acabava de funcionar a cap dels nivells del centre. A més, crèiem que així potenciàvem l’escriptura a mà i l’esforç de l’alumnat.

Finalment, va ser una classe més teòrica que pràctica, però alguns alumnes van saber aprofitar el temps. Pel que fa als nens amb NESE, aquests van completar un model d’activitats diferent adaptat al seu nivell. 

Quant als meus sentiments, des del principi de la sessió em vaig sentir confiada i amb energia per ensenyar als alumnes els diferents tipus de signes de puntuació i de connectors temporals. La veritat és que la participació de l’alumnat em va transmetre bones sensacions i això em va facilitar la feina. Quan l’alumne que no deixava de fer comentaris va marxar al passadís, el meu mentor em va fer un gran favor, ja que em va facilitar la sessió i em vaig sentir menys atabalada. Així mateix, al comprovar que els alumnes dominaven el tema també em va ajudar, pel fet que no em va caldre proporcionar-los més exemples. A més, pel que fa a la resolució de les activitats, em vaig sentir molt còmoda i amb ganes de resoldre els dubtes de l’alumnat.

En relació amb l’avaluació dels fets, crec que en general la sessió va anar força bé i he de dir que va anar millor amb el grup A que amb el B. Pel que fa als aspectes que sí que van funcionar, la gran part d’alumnes van estar força atents i van participar-hi. A més, els nens ja dominaven el tema i no els va costar realitzar les activitats. Quant als aspectes que no van funcionar gaire, crec que l’aprenent que va sortir al passadís no el vaig saber gestionar i que, per aquesta raó, el mentor va haver d’intervenir per endur-se’l al passadís a fi que jo pogués prosseguir amb la lliçó.

Si fem una anàlisi d’aquest episodi, podem reflexionar sobre diferents aspectes fonamentals de la pràctica docent com el foment de la participació de l’alumnat, la gestió de la conducta a l’aula o l’ús de les TIC en relació amb les necessitats d’aprenentatge dels alumnes.

Després d’haver parlat del que va ocórrer, voldria explicar les meves conclusions sobre la sessió. En primer lloc, crec que si hagués de tornar a fer la classe, retallaria una mica la presentació, ja que tot i que les diapositives eren senzilles hi havia un gran volum. També, he arribat a la conclusió que la distribució del temps a l’hora de planificar les sessions és cabdal per captar l’atenció de l’alumnat. Així mateix, amb aquesta pràctica he pogut reflexionar sobre la gestió d’aula i la importància de la participació dels alumnes a l’hora de transmetre la teoria.

Com a futur pla d’actuació, veig necessari continuar promovent un entorn de confiança entre els joves, atès que d’aquesta manera s’incrementarà la participació. A més, crec que seria interessant haver gestionat l’alumne disruptiu d’una altra manera, ja que l’endemà no tindré un mentor al meu avast que em pugui ajudar i aquestes eines seran essencials a l’hora de gestionar qualsevol mena de conflicte.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies. 
• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.
• Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula.
  

Bibliografia:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1