Un cop passades les primeres setmanes del retorn a les classes toca fer la segona publicació de la fase d’observació del centre. En aquesta ocasió vull reflexionar al voltant del últim claustre en què es va a tractar, entre d’altres, la justificació que s’haurà de demanar als representants del alumnes quan aquests faltin més d’una vegada a les proves o exàmens.

Es van proposar quatre opcions que anaven des de demanar una justificació via correu electrònic fins a la de demanar la signatura d’un justificant en què s’esmenti la causa mèdica per la qual el o l’alumna no ha pogut venir cap de les convocatòries a l’examen.

El rovell de l’ou del debat va anar al voltant de la necessitat de demanar un justificant als pares o mares quan de vegades aquests no tenen prou temps per demanar-ho als Centre d’atenció Primària o perquè no han portat als fills i filles al metge o perquè les cites triguen temps en donar-se. A més, en molts casos el malestar físic que justifiqui una absència no sempre és prou important per portar al CAP el malalt, atès que no és de gravetat. La proposta que va guanyar la votació és deixar a criteri del docent demanar un justificant als pares fins a 24 hores desprès de l’absència

Però el detall més important va ser quan des de la direcció es va recordar al claustre que l’avaluació, segons el nou decret, [1] ha de ser global, continua i formativa, cosa que implica que s’ha de fer un procés continu d’avaluació que permet tenir tot un seguit d’evidències de l’assoliment de les competències. Així i tot, la majoria del claustre hi era d’acord en demanar justificant per tal de poder tenir un document en el què poder defensar la seva tasca avaluativa, perquè encara, crec, que hi ha discordància entre el que diu el nou decret i la demanda de pujar les notes al aplicatu de l’Esfera.

Si s’avalua per competències, com es que es demana una nota trimestral i de final de curs d’assignatura?  A vegades, sembla que encara no encaixa del tot allò que s’estableix als decrets i el que es demana al cos docente.

[1] DECRET 175/2022 d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Article 23 L’avaluació dels aprenentatges:

1. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació bàsica és un component essencial de l’aprenentatge de cada alumne o alumna i ha de formar part de la programació didàctica.
2. L’avaluació ha de ser global, contínua i formativa, i ha de tenir en compte el procés de desenvolupament i el grau d’assoliment de les competències, el progrés en el conjunt dels processos d’aprenentatge i la variabilitat de l’aprenentatge de l’alumnat.
3. S’ha de promoure l’ús generalitzat d’estratègies i instruments d’avaluació variats i adequats, ajustats a les diferents situacions d’aprenentatge, que permetin la valoració del progrés de tot l’alumnat, tenint en compte la personalització dels aprenentatges i permetent ajustar millor la proposta educativa a l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu.

Fase d’observació.

Avui, vull dedicar l’entrada a una tutoria amb el grup de 3r A en què es va abordar un conflicte amb el docent d’una assignatura que prefereixo no esmentar per respectar-ne la privacitat. Ho faré, com en l’entrada anterior, seguint el model cíclic de reflexió de Gibbs (1988, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 18). Resulta que des de principi de curs, la relació professor-alumnat amb aquest docent no era la idònia: els alumnes, que es troben en el punt àlgid de l’adolescència i sovint tenen conductes que dificulten un clima positiu a l’aula, van explicar-li a la tutora que no tenien connexió amb el professor X, que els suspenia «perquè sí», que els avisava i sancionava constantment, que era molt autoritari… Primer, cal deixar que expressin com se senten i escoltar-los activament, cosa que la tutora va fer, però després cal avaluar la situació, reflexionar sobre què passa, què funciona i què no, si ells tenen clars els seus deures com a estudiants i si els compleixen—els drets els tenen claríssims—, i reflexionar sobre si hi ha res que sigui a les seves mans per revertir la situació i millorar la relació amb el docent i el clima a l’aula. Els propis alumnes, després de debatre el conflicte al llarg de l’hora de tutoria, van adonar-se que potser el seu comportament tampoc era el més apropiat per a una bona entesa. D’altra banda, la tutora va parlar, també, amb el professor en qüestió i es van plantejar estratègies per millorar la relació amb l’alumnat. Fa pocs dies, vaig demanar-li si hi havia hagut millores, i sembla ser que sí, que el professor pot desenvolupar les classes amb més facilitat i hi ha més sintonia amb l’alumnat. No penso que sigui una qüestió fàcil d’encarar, hi ha alumnes amb conductes disruptives complicades de reconduir, però penso que no pot faltar-nos mai l’empatia, el respecte, bona comunicació i… paciència, molta paciència!

En aquest sentit, crec que és essencial una formació eficient per al professorat, per aprendre a gestionar positivament els conflictes, per autoregular-se i per saber respondre en comptes de reaccionar. A més, s’ha de dir que també hi fa l’experiència i el fet de desenvolupar la sensibilitat envers la diversitat i anar treballant les habilitats comunicatives. Tot aquest bagatge facilita el reforç del vincle docent-alumnat. Així mateix, penso que un bon docent no hauria d’oblidar mai la seva etapa com a estudiant per poder connectar amb el seu alumnat, per comprendre’l i saber adaptar-se a les seves necessitats en un moment revolucionari a nivell físic i emocional, de canvi i de creixement personal, com és l’adolescència.

Fins a la propera!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Fase d’observació.

Els primers dies a l’INS La Garrotxa van ser molt estimulants, ja que vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar la meva tutora, la Laia Berenguer, en assignatures i reunions diverses, així com també altres professors del departament de llengües. També vaig assistir en diversos actes, com el Projecte STEAM o el concert de Nadal, i vaig viure-hi la gestió d’un simulacre, entre d’altres situacions que m’han ajudat a començar a veure com funciona la vida a un institut.

En aquesta entrada, però, vull centrar-me en una anècdota que la Laia va explicar-me de la seva etapa com a estudiant i com li ha servit en la seva etapa de docent. I ho faré a partir del model cíclic de reflexió de Graham Gibbs (1988, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 18), perquè ofereix l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida. Gibbs es basa un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències i el cicle reflexiu s’inicia descrivint la situació succeïda. Resulta que quan estudiava a la Universitat, un professor de literatura espanyola contemporània els cridava individualment al despatx per fer-los exàmens orals de lectura. Dels cinc llibres que entraven a l’examen, només se n’havia llegit un i, quan va demanar-li per la resta, es va inventar que no havia pogut llegir-los perquè li resultava molt complicat, essent catalanoparlant, ja que havia d’anar fent l’esforç de traduir-los. El professor —a qui deuria fer-li gràcia el «morro» de la Laia i deuria veure-li el potencial—, el dia de les notes, li va posar un 8 amb un asterisc i va demanar-li que tornés a veure’l al despatx. En fer-ho, li va donar un bon feix d’articles acadèmics contradient l’excusa que la Laia li havia donat i li va dir que, si volia el 8, havia de preparar-se una classe amb tota aquella bibliografia per exposar-la als de primer de carrera. I així va fer-ho i va obtenir la nota acordada. La Laia, primer, es va sentir avergonyida per la situació, però en avaluar què havia passat, es va adonar que havia après la lliçó i que, a més, havia acabat treballant més, havia conegut i dominat material bibliogràfic al qual no hauria accedit, si no, i també havia treballat les habilitats comunicatives. Es tracta d’un aprenentatge per observació, a través de la pròpia experiència: recordes com et va impactar una acció d’un antic professor i, com que va funcionar, la reprodueixes amb el teu alumnat, esperant un resultat similar. I això és el que va fer a principis d’aquest curs a l’assignatura de català on, un grup d’alumnes de 3r d’ESO, van entregar-li un treball fet completament amb el ChatGPT. En comptes de posar-los directament un zero, va recordar com li havia servit l’experiència del seu antic professor i els va demanar una presentació oral sobre el plagi i el mal ús de les noves tecnologies per exposar davant de la resta de classe. Després de la presentació, va dedicar uns minuts a reflexionar sobre el que havia succeït amb tota la classe i va demanar al grup afectat què havien après, com s’havien sentit, si havien entès la importància de l’honestedat acadèmica, etc. Va resultar ser una acció molt efectiva i una manera de recuperar l’alumnat de nou.

Al final, doncs, és qüestió de reconèixer i aplicar les regles estàndard de la professió però, a la vegada, raonar sobre els casos problemàtics i desenvolupar/comprovar altres formes d’actuació que també poden donar bons resultats. En definitiva, és importantíssima la reflexió sobre la pràctica educativa per continuar millorant i mirar d’oferir sempre la millor educació possible al nostre alumnat.

Seguim!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

En aquesta entrada, explicaré l’observació d’una classe de PAL a 1r d’ESO A utilitzant el cicle reflexiu de Gibbs. Aquest model permet desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències i ofereix l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida (Ornellas i García, 2021).

Pel que fa a la situació o experiència, el passat 5 de desembre vaig assistir a una classe de PAL a 1r d’ESO A. En aquesta, els alumnes havien de fer un dictat i després autoavaluar-se.

El professor els va dictar un text d’unes 7 línies relacionat amb l’ús de la b i la v. Prèviament, els alumnes havien de portar el text preparat a fi que coneguessin les paraules més complexes i poguessin escriure-les correctament. A l’inici de la classe, el professor va deixar un parell de minuts per fer una última revisió i després els alumnes havien de guardar tot el que tenien al damunt de la taula per començar l’activitat. El professor de PAL va començar a dictar la primera frase amb un ritme lent i pronunciant i destacant aquelles paraules en què els alumnes havien de posar especial atenció. Després de repetir la frase tres vegades, va continuar amb la següent i així, fins al final. Durant el dictat, el Néstor remarcava els punts de puntuació i procurava que tothom seguís bé l’activitat.

D’altra banda, l’alumnat es mostrava atent al dictat i col·laborava perquè hi hagués una bona atmosfera de treball. En alguns moments, demanaven que el professor els repetís algunes paraules que els costava entendre. El Néstor es mostrava comprensiu i repetia fins a tres vegades cada fragment del dictat. Després d’acabar d’escriure el dictat, els alumnes havien de treure el bolígraf vermell per autoavaluar-se i comprovar les errades que havien escrit. Molts alumnes agafaven el mateix bolígraf amb el qual havien escrit el dictat per modificar les errades, per tal que no els comptabilitzés negativament. Després, van agafar el vermell per comptar les errades. Una vegada els alumnes van revisar els dictats, el professor va tornar a revisar els textos per comprovar que havien fet una bona autoavaluació. Per tal de millorar l’ortografia, el Néstor els va comentar que havien d’escriure les paraules a sota del document correctament. Finalment, el professor es va endur els documents per a poder avaluar-los i apuntar-se els resultats obtinguts.

Tenint en compte l’exploració dels meus sentiments i pensaments, durant la sessió vaig estar molt atenta amb com es desenvolupava l’activitat. Vaig prestar atenció a com el professor dictava el text i com els alumnes anaven escrivint-lo. Em vaig fixar en el ritme i en la dificultat que tenien els alumnes per entendre la pronunciació de determinades paraules. També, vaig voler observar amb deteniment el moment en què els alumnes s’autoavaluaven per comprovar si vertaderament eren sincers amb les errades.

En relació amb l’avaluació de l’activitat, crec que en general va funcionar bé i que el professor va ser capaç d’expressar el text amb un ritme adequat al nivell i considerant les dificultats de l’alumnat. El que no va acabar de funcionar va tenir lloc durant l’autoavaluació. Els alumnes no van demostrar sinceritat i autocrítica a l’hora d’autocorregir-se. D’altra banda, considero que el professor podria haver plantejat repetir les paraules errades cinc vegades, ja que només fer-ho una vegada no crec que tingui un efecte molt productiu.

En definitiva, quant a les conclusions i a les millores que es podrien dur a terme, crec que he après molt en aquesta sessió. El dictat és una activitat rellevant i recorrent de la llengua catalana. Així doncs, defenso que és una eina essencial perquè l’alumnat aprengui a escriure correctament. La manera com el professor dicta el text també és important, per tant, aquest ha de ser capaç d’adaptar-se als estudiants, per tal que puguin seguir la sessió sense presentar dificultats. També, he sigut testimoni de com els alumnes escriuen, tenint en compte la cal·ligrafia. Es nota que cada alumne escriu d’una forma diferent, pel que fa a l’ortografia i a la gramàtica i, tenint en compte la presentació formal. Hi ha alumnes que presenten molts errors ortogràfics i d’altres que no tant, hi ha una gran diversitat d’alumnes. D’aquesta manera, he vist les diferències entre els joves i com n’hi ha alguns que tenen un nivell bo i d’altres que han de millorar molt. D’altra banda, crec que la fase d’avaluació podria millorar, ja que considero que els alumnes han de ser conscients dels erros que fan i ser autocrítics amb ells mateixos. A més, el professor hauria d’insistir a l’hora de copiar els erros ortogràfics, per tal que els alumnes no tornin a cometre les mateixes errades.

La competència que he treballat en aquest cas és la de:

–  Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

Bibliografia:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1  

Se m’ha tirat el temps a sobre, tant per qüestions laborals com personals, i reconec que publico relativament tard la primera entrada d’aquest diari de pràctiques. Malgrat això, porto sempre una llibreta amb mi i ja vaig deixar-hi ben anotades les primeres impressions en el centre on desenvolupo les pràctiques: l’INS La Garrotxa. Així doncs, em disposo a iniciar el diari que m’acompanyarà al llarg d’aquesta aventura: el meu primer contacte com a docent en un centre d’educació secundària.

El 4 de desembre de 2023 vaig iniciar les pràctiques a l’INS La Garrotxa, que, com bé indica el seu nom, es tracta d’un institut situat a la comarca de la Garrotxa, concretament a Olot. Pel que fa al context, doncs, la veritat és que es troba en una zona privilegiada. La Garrotxa és una comarca principalment industrial però també turística, gràcies a l’entorn natural —cosa que ha afavorit una major conscienciació mediambiental. Així mateix, hi ha hagut diverses onades d’immigració, però els nouvinguts s’han anat repartint força equilibradament pels diferents municipis (a l’institut, per exemple, he pogut comprovar com de bé funciona el pla d’acollida). Jo soc de la Vall d’en Bas, un municipi meravellós però sense institut, així que en acabar Primària al jovent de la Vall ens toca anar, depenent de l’any, a l’INS Bosc de la Coma o a l’INS La Garrotxa. A mi em va tocar anar al Bosc de la Coma, així que poder fer pràctiques al Garrotxa m’ha semblat una oportunitat molt enriquidora per conèixer millor el centre on hauria pogut estudiar.

Si bé el primer dia de pràctiques va ser el 4 de desembre, la presa de contacte amb el centre la vaig tenir el 13 de novembre. Aquest dia vaig reunir-me amb la meva tutora de pràctiques: la Laia Berenguer. Estava un pèl nerviosa. No havia entrat mai al Garrotxa i recordo que la primera impressió va ser: «mare meva, quin institut més gran!». El centre té uns 125 professors i gairebé 1.300 alumnes, repartits en cinc línies d’ESO, tres de Batxillerat i una —o dues— en els cicles formatius i PPT. Certament, em va aclaparar una mica, però he de dir que al cap d’uns dies ja sabia moure’m per tot arreu —gràcies, sobretot, a la Laia, que va ensenyar-me  totes les instal·lacions. He de destacar que la meva tutora de pràctiques m’ha fet molt bona rebuda. A part d’ensenyar-me l’institut i presentar-me diversos docents i professionals del centre —tots molt amables, fent-te sentir com una docent més—, va respondre amb entusiasme tots els dubtes que vaig plantejar-li i va explicar-me un munt de coses sobre la seva assignatura, estudiants, tutories, programacions, avaluacions, reunions d’equip, etc. És professora de català dels grups A, D i E de 3r d’ESO i de totes les línies de Batxillerat. Així mateix, és tutora del grup 3r – A. Al llarg dels primers dies, doncs, vaig poder acompanyar-la en totes les seves classes i reunions, fent-me’n partícip.

Així doncs, les primeres sensacions al centre són molt bones. He pogut començar a copsar com és el món educatiu per dins i, de moment, m’està agradant l’experiència. És veritat que a vegades sorgeixen conflictes a l’aula i pots sentir-te frustrat o esgotat, però encaro aquestes pràctiques amb ganes, motivació i il·lusió. Tinc curiositat per veure com seguiran anant les coses els propers dies i tot el que aniré aprenent.

Per acabar aquesta primera entrada, voldria afegir que crec que aquest diari de pràctiques és una eina fantàstica per treballar la pràctica reflexiva, tan important per arribar a ser bons docents. És essencial el compromís del docent amb la seva professió per tal de dur-la a terme de manera efectiva i oferir sempre als alumnes les condicions més idònies perquè puguin desenvolupar el propi aprenentatge personal i acadèmic. En aquest sentit, doncs, ens cal «fer», però sobretot ens cal pensar sobre el «fer»; ens cal reflexionar sobre la nostra praxi de manera crítica (Freire, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 4).

Aquest diari vol ser un espai de reflexió i d’autoconeixement per anar descobrint quina mena de professora vull ser i per anar forjant la meva identitat docent.

Fins a la propera, ens llegim!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).