Primers dies. Impressions generals.

Tenint en compte que la meva mentora de pràctiques, l’Aina, només duu tres grups d’ESO, un de segon i dos de quart, a més d’un grup de batxillerat, amb l’objectiu d’aprofundir en l’experiència d’observació, he tingut la sort d’assistir a les classes d’altres professors i comparar la manera d’ensenyar la llengua catalana de cadascú (de 1r d’ESO i de 3r d’ESO, amb l’Albert i la Marta; i de primer i segon de batxillerat, amb la Dolors). També he assistit a algunes sessions de batxillerat de llengua i literatura castellanes amb la Pilar i de filosofia i història de la filosofia amb el Carles (m’interessava especialment entrar a l’aula d’aquesta segona matèria, perquè també soc graduada en Filosofia, és a dir, podria ser-ne professora en un futur, tot i que estic cursant l’especialitat de llengua). També he assistit a l’aula d’acollida amb la tutora, l’Àngela, amb qui he après moltíssim de la seva passió per acollir l’alumnat, tal com diu ella, lingüísticament, però sobretot, emocionalment. He de dir que, com a espectadora, he gaudit força aquestes sessions. He pogut percebre les dinàmiques que s’estableixen entre els alumnes de diverses procedències, com es relacionen entre si quan el català és l’objectiu que els uneix i com progressen en l’aprenentatge d’aquesta llengua. M’ha emocionat veure l’esforç que dipositen aquests joves a aprendre una nova llengua, en molts casos força diferent de la seva i la increïble progressió que poden arribar a assolir en molt poc temps. La majoria d’alumnes de l’aula d’acollida són del Marroc, parlen àrab o amazic, tot i que també hi ha força alumnes amb llengües romàniques com a primera llengua, el castellà, el gallec, etc. Em sembla molt profitós que a aquests nois no se’ls agrupi per llengües de procedència (si bé potser seria una mesura més eficient quant a l’aprenentatge i progrés en l’adquisició del català), com a mesura emocional i de cohesió social, convé que no estiguin segregats, es coneguin entre ells i comparteixin el repte d’aprendre una llengua nova, diferent, estranya amb altres joves de cultures diferents de la seva, però amb qui es troben en una situació personal força semblant.

He assistit a l’institut en dies alterns, en els quals he fet una jornada sencera. L’Aina m’ha autoritzat a assistir a les seves reunions de coordinació d’ESO i batxillerat amb l’equip directiu, a les de comissió lingüística i a les de departament, a més d’observar el funcionament de les guàrdies. He pogut constatar que la tasca de professor és exigent i que cal treballar de valent per oferir un bon servei a la comunitat. L’institut Ramon de la Torre confia en el treball col·laboratiu: m’he adonat que les decisions relacionades amb les assignatures es prenen conjuntament i els professors treballen en equip per oferir els mateixos coneixements i situacions d’aprenentatge en tots els grups, si més no en el departament de llengua i literatura catalanes. Ara bé, individualment cal invertir moltes hores de preparació i adaptació dels materials didàctics i recursos pedagògics en funció del grup classe. Aquesta situació és la que viu l’Aina en funció del grup de quart d’ESO. Un dels dos grups és força treballador i manté un bon nivell acadèmic, la majoria d’alumnes del qual probablement cursaran estudis de batxillerat; mentre que el segon grup és acadèmicament més fluix i el comportament no és gaire positiu, sobretot envers la llengua vehicular d’ensenyament. És vertaderament un repte oferir una atenció personalitzada i valuosa en funció del perfil d’alumnat. El que he après aquests dies és que cada aula és un món i cada dia es generen noves situacions que cal saber afrontar.

M’hauria agradat començar aquest diari tot just havent començat les pràctiques, però a causa del volum de feina exigida del màster, entre altres qüestions personals, no m’ha permès que hagi estat així. En tot cas, a continuació exposo el meu primer dia al centre.

Pel que fa al context i situació, faig les pràctiques en un dels dos instituts públics del meu poble, l’institut Ramon de la Torre (no és on vaig estudiar jo sinó l’altre). Em fa il·lusió fer aquesta estada en aquest centre, ja que el tinc a prop de casa, tot fent una passejada agradable, i sovint hi reconec algunes cares conegudes (tant d’alumnes com de professors). El centre està situat a Torredembarra (Tarragonès), al barri residencial de Clarà. És una zona tranquil·la amb supermercats a prop. L’institut acull joves de la localitat i dels pobles del voltant, cosa que permet als alumnes establir nous llaços d’amistat després del pas per l’escola. Hi ha servei de transport gratuït per als alumnes de fora del municipi. De seguida em vaig adonar que es tracta d’un centre intercultural, on hi ha alumnes de diverses procedències, cosa que, al meu entendre, enriqueix la vida escolar, per tal com esdevé una oportunitat per aprendre i percebre diverses formes de veure el món. A més, fomenta el respecte i la tolerància envers la diferència. L’institut, tal com ens va fer saber la directora a la reunió inicial, es defineix com a «centre viu»: es promou el treball en equip i la relació amb les famílies.

13 de novembre del 2023

Tinc un molt bon record del primer dia al centre. Ens va rebre (a mi i a la resta d’alumnes del màster d’altres universitats) el coordinador de les pràctiques, a més de secretari i professor de matemàtiques, el Pau, un senyor molt agradable i atent que ens va oferir una visita pel centre; ens va descriure amb tota mena de detall els espais (despatxos, sala de professors, departaments, aules, menjador, gimnàs, patis, etc.) i l’organització dels grups-classe. Seguidament, a la sala d’actes, es va presentar l’equip directiu: la directora, el cap d’estudis, el cap d’estudis adjunt i la coordinadora pedagògica, a banda del Pau. La directora, Cristina, ens va comunicar les informacions essencials del centre, mentre seguíem el document de la Programació General Anual. Ens va demanar que presentéssim el certificat de delictes de naturalesa sexual. Ens van oferir un esmorzar molt generós i ens van regalar diversos articles del centre: una llibreta on anoto les observacions més oportunes, un bolígraf i un clauer. Pintava molt bé. Tot seguit es van presentar els mentors, en el meu cas, l’Aina, professora de llengua i literatura catalanes de segon i quart d’ESO i segon de batxillerat. De seguida em vaig adonar que congeniàvem. Em va fer saber el seu horari perquè establíssim ja quins dies i hores assistiria a les seves classes. Com que té una reducció d’hores de docència perquè també és la coordinadora d’ESO i batxillerat, em va suggerir que assistís a les classes d’altres professors, tant de l’especialitat de català com d’altres matèries del departament. I així ho vaig fer. Vaig dissenyar el meu horari d’observació a partir de les seves hores de docència i el vaig completar amb les de la resta de professors que ho van acceptar. L’endemà començava la immersió a les aules.

D’aquest dia destacaria la manera com em vaig sentir i com em van acollir. Tots els professionals de l’institut amb qui em vaig relacionar van actuar impecablement, em van rebre de manera molt positiva. Això em va fer tenir la impressió que aquesta experiència de pràctiques seria molt beneficiosa i en podria obtenir molts coneixements. Espero que l’observació a l’aula i la col·laboració amb el centre em permeti enriquir la meva perspectiva sobre l’educació i descobrir-me com a docent, a més de conèixer metodologies i enfocaments didàctics que ara desconec. Segur que aquesta estada contribueix directament al meu desenvolupament professional. Tant de bo la meva implicació a l’aula ajudi a assolir l’èxit educatiu que persegueix el centre.