Totes les situacions viscudes s’han de reflexionar per poder millorar-les

Després de poder finalitzar la meva fase d’observació i haver pogut treure conclusions, vaig parlar amb la meva tutora de pràctiques com em sentia i que en pensava de tota la fase. I en explicar-li vaig adoptar el cicle d’aprenentatge experiencial segon David Kolb. En primer lloc, vaig comentar-li que el primer contacte amb els alumnes del centre em va impactar una mica, ja que no havia conviscut els costums gitanes i segons quins aspectes m’impactava la seva forma de conviure. No obstant això, em vaig saber acomodar a l’entorn, les seves actituds i les persones. Seguidament (fase 2) destaco algunes de les reflexions que pensodesprés de viure situacions una mica desagradables i vaig proposar-li solucions, posant en pràctica els aprenentatges del màster; alternatives davant aquells moments per rebre un feedback de la tutora i poder fer una reflexió per poder afrontar nous reptes (fase 3). Finalment, després de poder fer una valoració i reflexió de les experiències viscudes he pogut transformar, si ha sigut el cas, el meu coneixement (Ornellas, A., Garcia, Alicia: 2021).

Per finalitzar, penso que el model d’aprenentatge experiencial de Kolb m’ha servit molt en el meu aprenentatge, per tant, li vaig suggerir a la tutora que el podíem aplicar nosaltres amb tots i totes les estudiants.

Referències bibliogràfiques:

• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=297530

La observació m’ha ajudat comprendre actituds conflictives dels alumnes i saber com he d’actuar com a docent.

Durant les primeres setmanes de pràctiques, corresponent a la fase d’observació, he pogut intervenir en diferents cursos, ja que la meva tutora imparteix l’assignatura de llengua castellana de primer a quart d’ESO. M’agradaria fer una breu explicació del que he anat observant dels diferents cursos.

En primer lloc, el curs de primer d’ESO format per vint alumnes de dotze anys, destaco la seva motivació i ganes evidents d’aprendre cada dia més. Aquest grup demostra una notable capacitat d’aprendre i absorbeix amb facilitat la informació que transmet la docent. A més, són col·laboratius entre ells, respectuosos i mostren un gran vincle. Tot i això, alguns i algunes estudiants verbalitzen que l’ESO o els hi serà útil, ja que provenen casar-se abans d’arribar a quart. Malgrat això, mostren interès pels continguts acadèmics que s’imparteixen.

En segon lloc, els alumnes de segon d’ESO, són quinze alumnes, però haurien de ser 22, perquè alguns i algunes són de cultura gitana. Cal destacar que n’hi ha molta descompensació acadèmica en el grup. Mentre alguns demostren un gran interès per l’assignatura i treballen de manera eficient, d’altres mostren el desinterès. La meva tutora els hi adapta la feina perquè sigui molt més atractiu per a ells, dissenya jocs que se centrin en els continguts corresponents de l’assignatura i així poder avançar en la seva educació acadèmica.

En tercer lloc, els alumnes de tercer d’ESO. És la classe on més alumnes n’hi ha (22 alumnes). Cal destacar que és una edat on és marca molt les inseguretats. Malgrat que tenen bon potencial acadèmica, els costa posar-ho en pràctica, tot i que en la matèria de llengua castellana es mostren participatius i motivats.

Voldria ressaltar un cas específic que em va impactar. La primera classe a la qual vaig assistir, vaig observar com actuava cada alumne de la classe i vaig percebre una actitud que em va cridar l’atenció i ho vaig comentar amb la tutora en finalitzar la classe. Es tracta d’una noia gitana que acadèmicament era brillant, però com sabia que en res la casarien, va deixar els estudis a una banda.

En quart lloc, el curs de quart, una classe molt tranquil·la, però destaca la manca d’ambicions acadèmiques. Els agrada especialment que els escoltis i que els entenguis. Aquest curs fa molta diferenciació entre els “payos” i els gitanos.

Per concloure aquesta intervenció, vull destacar que la meva fase d’observació ha sigut valuosa per entendre les necessitats de cada grup d’alumnes, les seves diferències i inquietuds. A més, he après sobre els desafiaments dels estudiants d’ètnia gitana i com abordar la seva desmotivació. També, he participat activament en reunions escolars, on s’han abordat avaluacions i estratègies per poder superar els obstacles. Cal destacar, que algunes reunions no em van motivar gaire, perquè atribuïen la responsabilitat als alumnes, sense considerar i replantejar-se les seves pròpies estratègies. En aquest context, coincideixo amb la importància de la crítica constructiva pròpia i la necessitat de la pràctica de les competències pedagògiques, tal com defensa Perrenoud en la seva pràctica reflexiva. A més, aquesta acció s’ha de convertir amb un habitus diari per poder assolir la bona feina del docent i prosperar com a professional educatiu (Perrenoud: 2004).

Referències bibliogràfiques:

• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=297530

PRIMERA IMPRESSIÓ DEL CENTRE DE PRÀCTIQUES: INSTITUT ESCOLA MAGRANERS

A l’inici de les pràctiques jo no sabia que el centre que assignat era un Institut Escola de màxima complexitat “Institut escola Magraners” (Lleida). En arribar, encara no sabia res, no obstant això, va ser quan la meva tutora de pràctiques m’ho va comentar. Estava una mica neguitosa perquè no sabia amb quins tipus d’alumnes em podria trobar.

A més a més, vaig veure que molts dels estudiants provenien d’ètnia gitana i, per tant, destacava la seva diversitat lingüística, ja que el català no era la llengua vehicular, sinó el castellà. Vaig iniciar les classes a segon d’ESO on la tutora va començar a explicar contingut del tema. A mesura que anava explicant em vaig adonar que les classes estaven adaptades a l’aprenentatge dels estudiants, en aquest cas un aprenentatge inferior al que haurien de tenir en el seu curs. En finalitzar, li vaig comentar a la tutora i em va dir que estan intentant pujar el nivell, però que els alumnes mostraven molt poc interès per l’àmbit acadèmic. També, em va comentar que era una qüestió cultural, ja que per ells l’educació escolar no era necessària. Encara més, moltes nenes van perquè si no no les deixen sortir de casa.

Objectius dels centre 2023- 2024:

• Poder oferir una bona educació basada en l’aprenentatge de continguts bàsics i complementaris, un aprenentatge inclusiu, el diàleg i el respecte.
• Treballar en equip per continuar despertant la motivació i l’interès en els estudiants del centre.