En aquesta entrada, explicaré l’observació d’una classe de PAL a 1r d’ESO A utilitzant el cicle reflexiu de Gibbs. Aquest model permet desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències i ofereix l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida (Ornellas i García, 2021).

Pel que fa a la situació o experiència, el passat 5 de desembre vaig assistir a una classe de PAL a 1r d’ESO A. En aquesta, els alumnes havien de fer un dictat i després autoavaluar-se.

El professor els va dictar un text d’unes 7 línies relacionat amb l’ús de la b i la v. Prèviament, els alumnes havien de portar el text preparat a fi que coneguessin les paraules més complexes i poguessin escriure-les correctament. A l’inici de la classe, el professor va deixar un parell de minuts per fer una última revisió i després els alumnes havien de guardar tot el que tenien al damunt de la taula per començar l’activitat. El professor de PAL va començar a dictar la primera frase amb un ritme lent i pronunciant i destacant aquelles paraules en què els alumnes havien de posar especial atenció. Després de repetir la frase tres vegades, va continuar amb la següent i així, fins al final. Durant el dictat, el Néstor remarcava els punts de puntuació i procurava que tothom seguís bé l’activitat.

D’altra banda, l’alumnat es mostrava atent al dictat i col·laborava perquè hi hagués una bona atmosfera de treball. En alguns moments, demanaven que el professor els repetís algunes paraules que els costava entendre. El Néstor es mostrava comprensiu i repetia fins a tres vegades cada fragment del dictat. Després d’acabar d’escriure el dictat, els alumnes havien de treure el bolígraf vermell per autoavaluar-se i comprovar les errades que havien escrit. Molts alumnes agafaven el mateix bolígraf amb el qual havien escrit el dictat per modificar les errades, per tal que no els comptabilitzés negativament. Després, van agafar el vermell per comptar les errades. Una vegada els alumnes van revisar els dictats, el professor va tornar a revisar els textos per comprovar que havien fet una bona autoavaluació. Per tal de millorar l’ortografia, el Néstor els va comentar que havien d’escriure les paraules a sota del document correctament. Finalment, el professor es va endur els documents per a poder avaluar-los i apuntar-se els resultats obtinguts.

Tenint en compte l’exploració dels meus sentiments i pensaments, durant la sessió vaig estar molt atenta amb com es desenvolupava l’activitat. Vaig prestar atenció a com el professor dictava el text i com els alumnes anaven escrivint-lo. Em vaig fixar en el ritme i en la dificultat que tenien els alumnes per entendre la pronunciació de determinades paraules. També, vaig voler observar amb deteniment el moment en què els alumnes s’autoavaluaven per comprovar si vertaderament eren sincers amb les errades.

En relació amb l’avaluació de l’activitat, crec que en general va funcionar bé i que el professor va ser capaç d’expressar el text amb un ritme adequat al nivell i considerant les dificultats de l’alumnat. El que no va acabar de funcionar va tenir lloc durant l’autoavaluació. Els alumnes no van demostrar sinceritat i autocrítica a l’hora d’autocorregir-se. D’altra banda, considero que el professor podria haver plantejat repetir les paraules errades cinc vegades, ja que només fer-ho una vegada no crec que tingui un efecte molt productiu.

En definitiva, quant a les conclusions i a les millores que es podrien dur a terme, crec que he après molt en aquesta sessió. El dictat és una activitat rellevant i recorrent de la llengua catalana. Així doncs, defenso que és una eina essencial perquè l’alumnat aprengui a escriure correctament. La manera com el professor dicta el text també és important, per tant, aquest ha de ser capaç d’adaptar-se als estudiants, per tal que puguin seguir la sessió sense presentar dificultats. També, he sigut testimoni de com els alumnes escriuen, tenint en compte la cal·ligrafia. Es nota que cada alumne escriu d’una forma diferent, pel que fa a l’ortografia i a la gramàtica i, tenint en compte la presentació formal. Hi ha alumnes que presenten molts errors ortogràfics i d’altres que no tant, hi ha una gran diversitat d’alumnes. D’aquesta manera, he vist les diferències entre els joves i com n’hi ha alguns que tenen un nivell bo i d’altres que han de millorar molt. D’altra banda, crec que la fase d’avaluació podria millorar, ja que considero que els alumnes han de ser conscients dels erros que fan i ser autocrítics amb ells mateixos. A més, el professor hauria d’insistir a l’hora de copiar els erros ortogràfics, per tal que els alumnes no tornin a cometre les mateixes errades.

La competència que he treballat en aquest cas és la de:

–  Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

Bibliografia:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1  

DdP2: El meu mentor i professor de PAL de 1r d’ESO.

La fase d’observació ha estat molt enriquidora per fer una anàlisi del centre, del seu professorat, alumnat i de l’organització entre tots els professionals. Ha estat una etapa que m’ha generat moltes reflexions, dubtes i, fins i tot, m’ha donat un altra perspectiva del meu poble i del món.

Els primers dies de pràctiques van ser d’aterratge i assimilació. No era conscient del que implicava un Centre de Màxima Complexitat, ja que vaig estudiar en instituts públics diferents. El que més em va sobtar va ser la conducta dels alumnes, mai havia estat en un entorn tan complex pel que fa als conflictes. Els primers dies em feia respecte desplaçar-me sola pel centre, però a mesura que van passar les setmanes, ja em trobava en un lloc de confiança. Un altre aspecte que em va fer pensar va ser la quantitat de professors i professionals de l’educació que estan involucrats a l’institut escola només per 180 alumnes. El fet que els alumnes vinguin en situacions socioeconòmiques desfavorides i que hi hagi un gran nombre de nouvinguts provoca que hi hagi molts docents cada pocs alumnes.

Pel que fa a la llengua, m’ha generat preocupació el fet que els alumnes no es comuniquin en català i que fins i tot els costi llegir-lo. Durant les classes de PAL (Projecte d’Àmbit Lingüístic) de 1r i 2n d’ESO i de català de 3r i 4t d’ESO els alumnes es referien en castellà a la professora i amb els dies vaig anar notant que tenien un lèxic molt pobre. Són alumnes que conviuen en llars on el català pràcticament no existeix i que estan envoltats d’un missatge que no fomenta la llengua catalana. Tenint en compte el nivell dels alumnes, des del primer dia de l’etapa d’observació, he percebut com els alumnes tenien un nivell molt baix en totes les matèries. Molts cops aprenen continguts que van tres o quatre cursos per sota.

El model que més m’encaixa per reflexionar sobre la meva observació és el model Core de Korthagen, atès que vol extreure el màxim potencial a la dimensió personal i fa un acostament a la dimensió professional amb profunditat (Ornellas i Garcia, 2021).

Pel que fa als diversos nivells de reflexió o capes del model ceba, quant a l’entorn que envolta al docent, l’Institut Escola Teresa Altet, com he comentat abans, és un CMC en què els alumnes provenen de famílies desestructurades, amb problemes econòmics i entorns d’incultura. Les circumstàncies dels alumnes es reflecteixen a les aules en forma de conductes disruptives, faltes de respecte i faltes de maneres. Quant a l’equip docent i la resta de professionals, en general contemplo un equip molt unit, treballador i amb la il·lusió d’aconseguir acompanyar als alumnes ensenyant-los i educant-los al mateix temps. Pel que fa a la metodologia que s’utilitza per impartir les classes, l’ordinador està molt present al dia a dia dels alumnes i molts cops es converteix en una eina que lluny de ser eficaç, és un problema. El nivell dels alumnes és molt baix, trobo que estan tres o quatre cursos enderrerits i que no tenen els conceptes bàsics adquirits.

El meu mentor i professor de PAL de 1r d’ESO és el Néstor Arrabal, fa dos anys que imparteix llengua i literatura catalanes al centre. Tenint en compte el seu comportament  i a les seves competències envers els alumnes, es mostra interessat pel seu benestar i amb disposició d’afrontar tota mena de conflictes i situacions a l’aula. Amb una trajectòria bastant novella, és capaç de transmetre als alumnes coneixement sense perdre de vista els valors i l’enfocament pedagògic. A l’aula hi ha un alumne amb TEA i diversos nouvinguts i, tot i això, és capaç de fer classe tenint en compte cada perfil de l’alumnat. Quan ha de posar límits, ho fa amb una actitud restaurativa positiva i normalment aconsegueix que els alumnes entenguin els motius. Pel que fa al tipus de classes que imparteix, procura dissenyar seqüències didàctiques que els motivi i que els faci adquirir coneixements. També, quan un alumne s’equivoca o no presta atenció, utilitza eines perquè els alumnes creguin en ells mateixos i s’atreveixin a dir quelcom sense por a fer una errada. A més, m’agrada el fet que faci debatre als alumnes setmanalment encara que sigui de forma improvisada. Sempre vol que l’alumnat argumenti i opini, al mateix temps que es qüestioni amb el propòsit que potenciï el seu esprit crític. Així doncs, actua com a un bon referent per als alumnes en l’aspecte acadèmic i ètic.

Respecte a la visió que té el nostre sobre la situació educativa que es produeix a les seves aules, després de diverses converses amb ell, em comenta que les classes són molt lentes i que els alumnes tenen un nivell molt baix en totes les assignatures. Igualment, compara als alumnes de primer amb els de segon i comenta que els de primer tenen més nivell i millor conducta. Pel que fa al material i als recursos que utilitza per impartir les classes, em comenta que no disposa de llibres físics ni digitals per crear les sessions, cosa que em sembla curiosa, perquè obliga els professors a fer consultes a internet sense tenir gaires pistes de què han d’impartir. És veritat que disposen del currículum, però tinc la sensació que hi ha professors que davant la llibertat no saben com programar el curs.

En relació amb les creences, la identitat i la missió, el Néstor demostra ser entusiasta i actuar amb determinació. A més, és un professor que fa les coses metòdicament i fent el màxim esforç. L’any passat ja va treballar a l’IE Teresa Altet i aquest va decidir continuar, a fi de poder donar el millor de si mateix a joves que no es troben en la seva millor situació. Un aspecte que valoro molt del Néstor és la seva capacitat d’apropar-se als alumnes sense deixar enrere la professionalitat. Els alumnes es troben a gust amb ell i ell sent que domina la classe i pot ser un bon conductor per l’alumnat El Néstor creu que als alumnes se’ls ha d’ensenyar amb paciència i calma, tenint en compte els seus ritmes i les seves circumstàncies particulars.

M’agradaria acabar la reflexió comentant que la meva etapa d’observació ha estat molt enriquidora, ja que he sigut testimoni d’una gran diversitat de situacions que m’han aportat moltes idees, reflexions, novetats i eines que segurament aplicaré quan m’incorpori com a docent a un centre educatiu. Estic contenta de fer les pràctiques a un centre CMC, ja que representa una gran part de la societat i em fa ser conscient de les problemàtiques que pateixen molts adolescents del nostre país.

En aquesta entrada sobre la fase d’observació, es treballen les competències de:

– Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

– Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

Bibliografia

Korthagen, F. A. [Fred A.]. (2010). La práctica, la teoría y la persona en la formación del profesorado. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 68 (24,2), 83-101.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

El 13 de novembre del 2023 vaig començar l’estada de pràctiques a l’IE Teresa Altet de Rubí. Inicio aquest diari amb la intenció de traslladar-vos les meves vivències al centre des d’una visió crítica i sincera.

PRESENTACIÓ DEL CENTRE

L’Institut Escola Teresa Altet és un Centre de Màxima Complexitat, és a dir, un centre en què la situació econòmica, personal i social de la major part de l’alumnat fa que l’aprenentatge i l’ensenyament comportin dificultats. Aquest institut escola se situa al barri de Ca n’Oriol de Rubí, al costat d’uns camps i d’una zona residencial. Cal esmentar que Rubí és un municipi de la província de Barcelona ubicat a la comarca del Vallès Occidental. Té més de 80.000 habitants i és un poble de classe treballadora i amb un gran percentatge de població immigrant.

Pel que fa a les instal·lacions del centre, a la planta baixa es troba el menjador, el gimnàs, l’hort i els patis. A la planta primera hi ha les aules ordinàries, l’aula d’anglès, l’aula de música, l’espai de biblioteca, el laboratori, l’aula de treball i l’àgora (espai de trobada).

Tenint en compte els cursos, el centre només imparteix l’ESO. És un centre petit, atès que només compta amb 2 línies per curs. Així doncs, hi ha un total de 8 classes amb 180 alumnes.

L’escola Teresa Altet es va posar en funcionament l’any 1983 i al curs 2019-2020 el centre va esdevenir Institut Escola. L’equip del centre està compost per docents, especialistes externs, personal de suport, famílies i joves.

M’agrada el fet que la part d’institut sigui petita, atès que, d’aquesta manera, és fàcil conèixer a pràcticament tot l’alumnat. Estic contenta amb fer les pràctiques a aquest centre, ja que els reptes amb els joves són més grans i més enriquidors.

PRIMER DIA – PRIMERES VIVÈNCIES

El primer dia de pràctiques ha estat molt intens, però alhora interessant i emocionant. A tots els alumnes de pràctiques ens han reunit a l’aula de laboratori per fer-nos una presentació inicial del centre. La directora, Àngels Grado, i el subdirector, Víctor García, han estat els encarregats de conduir la presentació. Després, hem expressat de quina especialitat i universitat venim. A continuació, ens han fet una ruta pel centre per conèixer cadascun dels espais. A la sala de professorat, ens han saludat i hem pogut interactuar amb l’alumnat per començar la pressa de contacte.

Una vegada ens hem familiaritzat amb els diversos espais del centre, els alumnes, per especialitats, hem anat a les respectives classes. En el meu cas, la meva companya i jo hem anat a 1r d’ESO A a començar a conèixer als nois i noies. Justament tenien una sortida programada i hem anat des del mateix institut caminant a un centre cívic del barri. Durant el camí, hem estat fent preguntes al nostre mentor perquè ens expliqués quina és la situació de l’aula en general. Una vegada finalitzada la visita, hem tornat al centre a fer la sessió de tutoria setmanal. Allà els alumnes han fet una dinàmica relacionada amb descriure’s mútuament a fi d’expressar les virtuts de cadascú.

Les meves impressions han estat diverses. En primer lloc, he vist que hi ha una diversitat de nacionalitats entre els alumnes. Alumnes provinents del Marroc, països llatinoamericans, l’est d’Europa, etc. Quant a la llengua, el català no sembla existir. Els alumnes interactuen en castellà i quan el professor s’adreça a l’alumnat en català, aquests responen majoritàriament en castellà.

Tenint en compte la conducta dels alumnes, aquests han manifestat faltes de respecte, interrupcions, els costa atendre a les indicacions del professorat i no mostren interès. Pel que fa a la figura del professor, es podria confondre fàcilment amb la d’un pedagog o educador social. Ell educa, més que ensenya, els alumnes necessiten que els guiïn.

Quant a l’acollida del meu mentor, aquest s’ha mostrat col·laboratiu i he percebut que té la intenció de fer-me un bon seguiment. Es contempla atent a les meves preguntes i des del primer dia, em dona l’opció de fer petites intervencions a fi que conegui l’alumnat com més aviat millor.

Aquesta ha estat la meva primera radiografia de l’ambient del centre. No és un institut idíl·lic, però les seves dificultats es poden convertir en reptes i, per tant, en una etapa molt enriquidora.

Per acabar aquesta primera entrada, voldria posar en relleu la importància del Pràcticum com a espai de transició i construcció de la identitat professional (Tejada, 2013).  L’escriptura reflexiva que duré a terme m’ajudarà a prendre consciència del procés d’aprenentatge de l’alumnat i a fer un examen crític del coneixement experiencial de la pràctica (Ornellas i García, 2021).

Bibliografia:
Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

Tejada, J. (2013). Significación del Prácticum en la adquisición de competencias profesionales que permiten la transferència de conocimiento a ámbitos propios de la acción docente. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 17 (3), 91-110.