Fase d’observació.

Avui, vull dedicar l’entrada a una tutoria amb el grup de 3r A en què es va abordar un conflicte amb el docent d’una assignatura que prefereixo no esmentar per respectar-ne la privacitat. Ho faré, com en l’entrada anterior, seguint el model cíclic de reflexió de Gibbs (1988, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 18). Resulta que des de principi de curs, la relació professor-alumnat amb aquest docent no era la idònia: els alumnes, que es troben en el punt àlgid de l’adolescència i sovint tenen conductes que dificulten un clima positiu a l’aula, van explicar-li a la tutora que no tenien connexió amb el professor X, que els suspenia «perquè sí», que els avisava i sancionava constantment, que era molt autoritari… Primer, cal deixar que expressin com se senten i escoltar-los activament, cosa que la tutora va fer, però després cal avaluar la situació, reflexionar sobre què passa, què funciona i què no, si ells tenen clars els seus deures com a estudiants i si els compleixen—els drets els tenen claríssims—, i reflexionar sobre si hi ha res que sigui a les seves mans per revertir la situació i millorar la relació amb el docent i el clima a l’aula. Els propis alumnes, després de debatre el conflicte al llarg de l’hora de tutoria, van adonar-se que potser el seu comportament tampoc era el més apropiat per a una bona entesa. D’altra banda, la tutora va parlar, també, amb el professor en qüestió i es van plantejar estratègies per millorar la relació amb l’alumnat. Fa pocs dies, vaig demanar-li si hi havia hagut millores, i sembla ser que sí, que el professor pot desenvolupar les classes amb més facilitat i hi ha més sintonia amb l’alumnat. No penso que sigui una qüestió fàcil d’encarar, hi ha alumnes amb conductes disruptives complicades de reconduir, però penso que no pot faltar-nos mai l’empatia, el respecte, bona comunicació i… paciència, molta paciència!

En aquest sentit, crec que és essencial una formació eficient per al professorat, per aprendre a gestionar positivament els conflictes, per autoregular-se i per saber respondre en comptes de reaccionar. A més, s’ha de dir que també hi fa l’experiència i el fet de desenvolupar la sensibilitat envers la diversitat i anar treballant les habilitats comunicatives. Tot aquest bagatge facilita el reforç del vincle docent-alumnat. Així mateix, penso que un bon docent no hauria d’oblidar mai la seva etapa com a estudiant per poder connectar amb el seu alumnat, per comprendre’l i saber adaptar-se a les seves necessitats en un moment revolucionari a nivell físic i emocional, de canvi i de creixement personal, com és l’adolescència.

Fins a la propera!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Fase d’observació.

Els primers dies a l’INS La Garrotxa van ser molt estimulants, ja que vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar la meva tutora, la Laia Berenguer, en assignatures i reunions diverses, així com també altres professors del departament de llengües. També vaig assistir en diversos actes, com el Projecte STEAM o el concert de Nadal, i vaig viure-hi la gestió d’un simulacre, entre d’altres situacions que m’han ajudat a començar a veure com funciona la vida a un institut.

En aquesta entrada, però, vull centrar-me en una anècdota que la Laia va explicar-me de la seva etapa com a estudiant i com li ha servit en la seva etapa de docent. I ho faré a partir del model cíclic de reflexió de Graham Gibbs (1988, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 18), perquè ofereix l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida. Gibbs es basa un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències i el cicle reflexiu s’inicia descrivint la situació succeïda. Resulta que quan estudiava a la Universitat, un professor de literatura espanyola contemporània els cridava individualment al despatx per fer-los exàmens orals de lectura. Dels cinc llibres que entraven a l’examen, només se n’havia llegit un i, quan va demanar-li per la resta, es va inventar que no havia pogut llegir-los perquè li resultava molt complicat, essent catalanoparlant, ja que havia d’anar fent l’esforç de traduir-los. El professor —a qui deuria fer-li gràcia el «morro» de la Laia i deuria veure-li el potencial—, el dia de les notes, li va posar un 8 amb un asterisc i va demanar-li que tornés a veure’l al despatx. En fer-ho, li va donar un bon feix d’articles acadèmics contradient l’excusa que la Laia li havia donat i li va dir que, si volia el 8, havia de preparar-se una classe amb tota aquella bibliografia per exposar-la als de primer de carrera. I així va fer-ho i va obtenir la nota acordada. La Laia, primer, es va sentir avergonyida per la situació, però en avaluar què havia passat, es va adonar que havia après la lliçó i que, a més, havia acabat treballant més, havia conegut i dominat material bibliogràfic al qual no hauria accedit, si no, i també havia treballat les habilitats comunicatives. Es tracta d’un aprenentatge per observació, a través de la pròpia experiència: recordes com et va impactar una acció d’un antic professor i, com que va funcionar, la reprodueixes amb el teu alumnat, esperant un resultat similar. I això és el que va fer a principis d’aquest curs a l’assignatura de català on, un grup d’alumnes de 3r d’ESO, van entregar-li un treball fet completament amb el ChatGPT. En comptes de posar-los directament un zero, va recordar com li havia servit l’experiència del seu antic professor i els va demanar una presentació oral sobre el plagi i el mal ús de les noves tecnologies per exposar davant de la resta de classe. Després de la presentació, va dedicar uns minuts a reflexionar sobre el que havia succeït amb tota la classe i va demanar al grup afectat què havien après, com s’havien sentit, si havien entès la importància de l’honestedat acadèmica, etc. Va resultar ser una acció molt efectiva i una manera de recuperar l’alumnat de nou.

Al final, doncs, és qüestió de reconèixer i aplicar les regles estàndard de la professió però, a la vegada, raonar sobre els casos problemàtics i desenvolupar/comprovar altres formes d’actuació que també poden donar bons resultats. En definitiva, és importantíssima la reflexió sobre la pràctica educativa per continuar millorant i mirar d’oferir sempre la millor educació possible al nostre alumnat.

Seguim!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Se m’ha tirat el temps a sobre, tant per qüestions laborals com personals, i reconec que publico relativament tard la primera entrada d’aquest diari de pràctiques. Malgrat això, porto sempre una llibreta amb mi i ja vaig deixar-hi ben anotades les primeres impressions en el centre on desenvolupo les pràctiques: l’INS La Garrotxa. Així doncs, em disposo a iniciar el diari que m’acompanyarà al llarg d’aquesta aventura: el meu primer contacte com a docent en un centre d’educació secundària.

El 4 de desembre de 2023 vaig iniciar les pràctiques a l’INS La Garrotxa, que, com bé indica el seu nom, es tracta d’un institut situat a la comarca de la Garrotxa, concretament a Olot. Pel que fa al context, doncs, la veritat és que es troba en una zona privilegiada. La Garrotxa és una comarca principalment industrial però també turística, gràcies a l’entorn natural —cosa que ha afavorit una major conscienciació mediambiental. Així mateix, hi ha hagut diverses onades d’immigració, però els nouvinguts s’han anat repartint força equilibradament pels diferents municipis (a l’institut, per exemple, he pogut comprovar com de bé funciona el pla d’acollida). Jo soc de la Vall d’en Bas, un municipi meravellós però sense institut, així que en acabar Primària al jovent de la Vall ens toca anar, depenent de l’any, a l’INS Bosc de la Coma o a l’INS La Garrotxa. A mi em va tocar anar al Bosc de la Coma, així que poder fer pràctiques al Garrotxa m’ha semblat una oportunitat molt enriquidora per conèixer millor el centre on hauria pogut estudiar.

Si bé el primer dia de pràctiques va ser el 4 de desembre, la presa de contacte amb el centre la vaig tenir el 13 de novembre. Aquest dia vaig reunir-me amb la meva tutora de pràctiques: la Laia Berenguer. Estava un pèl nerviosa. No havia entrat mai al Garrotxa i recordo que la primera impressió va ser: «mare meva, quin institut més gran!». El centre té uns 125 professors i gairebé 1.300 alumnes, repartits en cinc línies d’ESO, tres de Batxillerat i una —o dues— en els cicles formatius i PPT. Certament, em va aclaparar una mica, però he de dir que al cap d’uns dies ja sabia moure’m per tot arreu —gràcies, sobretot, a la Laia, que va ensenyar-me  totes les instal·lacions. He de destacar que la meva tutora de pràctiques m’ha fet molt bona rebuda. A part d’ensenyar-me l’institut i presentar-me diversos docents i professionals del centre —tots molt amables, fent-te sentir com una docent més—, va respondre amb entusiasme tots els dubtes que vaig plantejar-li i va explicar-me un munt de coses sobre la seva assignatura, estudiants, tutories, programacions, avaluacions, reunions d’equip, etc. És professora de català dels grups A, D i E de 3r d’ESO i de totes les línies de Batxillerat. Així mateix, és tutora del grup 3r – A. Al llarg dels primers dies, doncs, vaig poder acompanyar-la en totes les seves classes i reunions, fent-me’n partícip.

Així doncs, les primeres sensacions al centre són molt bones. He pogut començar a copsar com és el món educatiu per dins i, de moment, m’està agradant l’experiència. És veritat que a vegades sorgeixen conflictes a l’aula i pots sentir-te frustrat o esgotat, però encaro aquestes pràctiques amb ganes, motivació i il·lusió. Tinc curiositat per veure com seguiran anant les coses els propers dies i tot el que aniré aprenent.

Per acabar aquesta primera entrada, voldria afegir que crec que aquest diari de pràctiques és una eina fantàstica per treballar la pràctica reflexiva, tan important per arribar a ser bons docents. És essencial el compromís del docent amb la seva professió per tal de dur-la a terme de manera efectiva i oferir sempre als alumnes les condicions més idònies perquè puguin desenvolupar el propi aprenentatge personal i acadèmic. En aquest sentit, doncs, ens cal «fer», però sobretot ens cal pensar sobre el «fer»; ens cal reflexionar sobre la nostra praxi de manera crítica (Freire, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 4).

Aquest diari vol ser un espai de reflexió i d’autoconeixement per anar descobrint quina mena de professora vull ser i per anar forjant la meva identitat docent.

Fins a la propera, ens llegim!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).