Molt bon dia,

Ja som a la tercera setmana de pràctiques i avui voldria compartir amb vosaltres un fet molt singular. Vaig presenciar una tutoria de grup-classe en la qual es van tractar dos temes força diferents però igualment interessants.

El primer tema, el més greu, feia referència a un intent d’autolesió d’un alumne fora d’horari escolar i fora del recinte de l’institut. La intervenció immediata dels seus companys, que van contactar amb la professora i tutora del grup-classe i ella va informar les autoritats sanitàries i els pares de l’alumne, afortunadament va ser crucial. En general, aquest tipus d’incidents es tracten amb la més absoluta confidencialitat, però la implicació del conjunt del grup-classe va fer necessària la intervenció de la psicòloga de l’institut a la tutoria per canalitzar i guiar les reaccions de l’alumnat. La psicòloga va subratllar la necessitat que l’alumnat, com a conjunt, no canviés la seva postura envers l’alumne en qüestió: els companys que abans no tenien un tracte personal amb ell no calia contactar amb ell, s’hauria d’evitar el sentiment de pena i, globalment, caldria mantenir la normalitat vigent abans de l’incident. Aquestes propostes, provinents d’una especialista, potser semblen dures però crec que tothom entén el seu valor i funció com a garants de l’espai i preferències personals de cada alumne i especialment de l’alumne lesionat i, a més, del clima de classe. La resposta de l’alumnat va ser molt madura i considerem que l’exposició succinta i puntual de l’especialista hi va contribuir molt.

Per l’altra part, es va abordar el tema de la higiene personal. Arran de queixes del professorat d’Educació Física sobre les olors d’alguns alumnes, la tutora va incidir en la importància de la neteja de les zones més problemàtiques del cos adolescent. Les referències a les parts íntimes i l’etapa de desenvolupament en què es troben els alumnes s’han fet sense embuts i van comptar amb una resposta igualment madura i reflexiva per part de l’alumnat. Sens dubte, considerem que el fet d’oferir exemples personals i solucions concretes (e.g. ús de tovalloles humides, portar desodorant), confirmant que la relació entre professorat i alumnes en casos com aquests n’és una de col·laboració i no pas de jerarquia, van ajudar molt.

Definitivament, els dos casos crec que em van ensenyar com l’experiència, les paraules clares i la intervenció curada són indispensables per afrontar qualsevol incident crític de dins o fora de l’aula que tingui implicacions directes en els seus vessants pràctics i psicològics.

Salutacions!