L’experiència formativa durant aquest període de pràctiques és clau per entendre el nostre futur com a docents. En aquest sentit, Tejada (2013) defineix aquesta sessió de pràctiques com a espai de transició i construcció de la identitat professional del professorat. I, en aquestes properes publicacions de la segona fase del diari, m’agradaria incidir encara més en aquest concepte i reflexionar sobre la identitat docent.

Cada dia a les pràctiques és un dia d’aprenentatge. Ja sigui mitjançant el rol de la mentora, dels i de les alumnes o bé de la resta de professorat. I cada dia a les pràctiques és moment de reflexió per copsar i entendre com exercirem a l’endemà. Però, paral·lelament, també és moment, en el meu cas, de reflexionar sobre si en un futur em veig exercint com a professor. Sobre si he encertat en estudiar aquest màster, i si aquestes primeres setmanes de pràctiques alteren la meva decisió meditada.

L’experiència al voltant d’una aula genera moments i sentiments de tota mena. Alguns d’ells, fins i tot, contradictoris. Hi ha dies que la motivació és màxima en comprovar el resultat d’una sessió, de veure l’alumnat interessat per la matèria i observar el seu comportament. Però hi ha dies que una jornada esgotadora et fa trontollar i et convida a reflexionar sobre la nostra decisió. M’agradaria pensar que aquesta situació és compartida, en alguns moments, per la resta de companys i de companyes que formen part d’aquest màster.

Ara bé, malgrat moments de dubtes intensos, m’atreviria a dir que, actualment, estic més motivat que mai per exercir aquesta professió. Aquest període de pràctiques ens permet fer una introspecció necessària, ja que ens endinsa a totes les situacions que deriven del marc de la jornada escolar i crec, fermament i malgrat els sentiments contradictoris esmentats, que aquest camí m’enriqueix personalment.

I tot aquest camí que estem recorrent, i més enllà de donar resposta a dubtes personals, ens permet realçar les competències relacionades amb aquest màster, i que entenc que són necessàries per al nostre desenvolupament professional i acadèmic. I, en conseqüència, per facilitar l’accés a l’aprenentatge a l’estudiantat.

Perquè aquestes sessions són una oportunitat per impulsar les nostres habilitats comunicatives i socials necessàries per a fomentar l’aprenentatge, i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula. En especial, per a totes aquelles persones que, com jo, no havíem exercit abans com a professors i, per tant, aquesta esdevé la nostra primera experiència al capdavant d’una aula.

I aquesta primera experiència, evidentment, és part essencial per a la nostra construcció de la identitat docent. Perquè ens permet observar situacions que ens trobarem com a professors i professores, i veure la reacció de la nostra mentora i també la reacció del mateix alumnat. I reflexionar, posteriorment, quina hauria estat la nostra decisió.

Així, aquestes primeres setmanes, m’he trobat amb situacions com, per exemple, un xiquet de 12 anys amb una navalla a l’aula, o bé amb una noia de 15 anys que, tot i que és expulsada, decideix no sortir de classe. Quina és l’actitud de la professora davant d’aquests fets? Estic d’acord amb ella? Això ho detallaré en la meva propera publicació!

Bibliografia:

Tejada, J. (2013). Significación del pràcticum en la adquisición de competencias profesionales que permiten la transferència de conocimiento a ámbitos propios de la acción docente. Profesorado. Revista de currículum y formación de profesorado, 17 (3), 91-113.

Ornellas Rios, Adriana; Garcia Colomo, Alicia. (2023). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. Universitat Oberta de Catalunya. PID_00297530.

En aquesta segona entrada en relació amb la fase d’observació, continuem desxifrant el concepte de pràctica reflexiva mediada, concepte incorporat per Cerecero (2018) i que podem consultar al document La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. En tot cas, si bé en l’anterior entrada vam centrar aquest aspecte en la mediadora, aquesta vegada m’agradaria ubicar-lo entorn l’alumnat.

Perquè si bé és cert que la mediadora esdevé guia i orientadora, els xiquets i xiquetes també disposen d’aquesta funció en el marc d’un període de pràctiques que també ens permet descobrir la realitat dels centres educatius a partir de l’experiència del dia a dia a l’aula i de copsar el comportament i les inquietuds dels i de les alumnes.

I és que la construcció de la identitat docent no es pot entendre sense l’aportació de l’alumnat, més encara en les primeres vegades. En el meu cas, durant aquestes primeres setmanes he observat una realitat que, en certa manera, ja m’intuïa segons les aportacions dels companys i companyes que actualment estan exercint.

En tot cas, puc afirmar que, malgrat que estava assabentat, m’ha sorprès el comportament d’alguns alumnes, ja que pràcticament fan cas omís de les instruccions de la mentora. Aquesta és una situació sobrevinguda, no esperada, i que m’ha fet reflexionar sobre quina és la nostra percepció abans de començar les pràctiques i quina és l’actual.

Així doncs, si bé abans considerava que gran part del problema existent de la relació entre alumnat i professorat era conseqüència de la manca d’imposició per part d’aquest últim, aquestes primeres setmanes he copsat, de primera mà, com sovint la imposició no serveix per a conduir la classe i que, per tant, s’han de cercar altres eines i instruments per facilitar que l’alumne en qüestió s’interessi per la classe. O, si més no, que deixi de molestar la resta de companys i companyes.

Tanmateix, això no significa que un professor o professora no hagi d’establir uns límits o unes normes i que aquestes, una vegada es transgredeixen, no s’hagin de fer complir. És a dir, amb aquest apunt vull remarcar que s’han de cercar mètodes complementaris per abraçar a totes les personalitats i per donar cobertura a les necessitats específiques de l’alumnat.

Així doncs, en el marc de la construcció de la nostra identitat docent, aquestes primeres setmanes d’observació ens han permès introduir-nos al centre educatiu. I ho hem fet a partir de l’experiència amb la nostra mentora, però també de l’experiència de compartir hores amb l’alumnat. La suma dels dos ens ajuda a obrir la nostra visió i a seguir cercant totes aquelles actituds necessàries per fer front als reptes que tenim al davant.

Seguim!

La lectura del document La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació, ens obre les portes a copsar la realitat de la nostra professió des d’uns ulls ben diferents i ens facilita, a la vegada, la comprensió de tot aquest procés pràctic que estem duent a terme. 

En aquesta primera fase del diari, m’agradaria aprofundir sobre la pràctica reflexiva mediada, concepte que incorpora Cerecero (2018) i que facilita la descripció de la meva experiència en relació amb la fase d’observació que a hores d’ara estem a punt de finalitzar, i que com vaig esmentar al seu moment estic desenvolupant al centre Ramon Berenguer IV. 

Durant tota aquesta primera fase d’observació, la figura del docent mediador esdevé un guia i un orientador per a totes les persones que estem efectuant aquest període de pràctiques. Més encara en el meu cas particular, ja que, com he remarcat reiteradament,  no disposo de cap experiència professional en l’àmbit de l’ensenyament. Per aquest motiu, aquesta figura, i més enllà d’obrir-nos les portes en aquest nou àmbit, actua com a model, referent i exemple.  

Així doncs, estar al costat de la mentora em permet copsar la realitat del dia a dia en una aula, però també desxifrar aquelles activitats que faciliten l’accés al coneixement i que desperten l’atenció dels i de les alumnes. Paral·lelament, i més enllà d’aquestes qüestions, aquesta primera experiència també ens ajuda a donar el tret de sortida a la construcció de la nostra identitat com a docent, reflexionant sobre les tasques elaborades, i generant una visió crítica que ens faciliti la gestió de l’alumnat durant el dia de demà. 

En el marc d’aquesta primera fase, la d’observació, també voldria realçar l’aprenentatge que suposa compartir paraules, a la sala de professorat, amb la resta de companys i companyes. Aquesta situació ens permet observar formes de fer i formes de ser diferents. De fet, en aquest punt particular, voldria destacar que m’agradaria endinsar-me en una aula, amb diferents professors i professores, però en conseqüència de la meva funció professional no tinc possibilitat de compaginar els meus horaris. 

Finalment, i en el marc de la pràctica reflexiva mediada també voldria posar en relleu la funció de l’alumnat, i com aquests ens ajuden a copsar la nostra funció professional d’una forma diferent a la qual pensem abans d’entrar, per primera vegada, en una aula. No obstant això, aquesta qüestió l’analitzaré en una segona publicació en aquest bloc. 

Fins la propera!  

El dia a dia en una aula ens permet copsar i entendre la realitat, i agafar l’experiència necessària per fer front als reptes que tenim al davant com a professors i professores

Amposta és la capital de la comarca del Montsià, comarca limítrofa amb la Comunitat Valenciana i que representa el sud de Catalunya. Actualment, la ciutat compta amb més de 20.000 habitants i disposa de quatre centres que ofereixen els estudis obligatoris de secundària. Un d’ells és l’Institut Ramon Berenguer IV, el centre educatiu on a hores d’ara estic desenvolupant les meves sessions pràctiques.

A l’Institut Ramon Berenguer IV hi ha 771 alumnes distribuïts entre l’ESO, Batxillerat i els cicles formatius que ofereix el centre. Un dels centres més rellevants de totes les Terres de l’Ebre pel que fa al nombre d’alumnes, però també pel que fa al nombre de professores i professores. De fet, són 86 els professors que donen forma i contingut a l’equip docent d’aquest institut.

En relació amb les seves instal·lacions, cal destacar que el centre Ramon Berenguer IV gaudeix a totes les aules de pantalles digitals i tàctils, fet que facilita la incorporació de les noves tecnologies a les aules. També compta amb quatre laboratoris, quatre aules d’arts, una biblioteca i un gimnàs.

Per aquest curs 2023-2024, el centre presenta els següents objectius generals: millorar els resultats educatius, millorar la cohesió social i millorar la imatge del centre. En tot cas, cal esmentar que són objectius que es podrien aplicar a qualsevol centre educatiu de Catalunya en tant que representen conceptes genèrics.

Primera experiència.

La meva experiència al centre està esdevenint més que positiva, ja que en tot moment m’he sentit molt còmode dins de l’aula i també molt ben acompanyat per la mentora. Ara bé, he de manifestar que el primer dia que vaig entrar en una classe em vaig quedar sorprès per la intensitat de l’alumnat en tant que els costa mantenir la concentració, fer silenci i acomplir les activitats de manera satisfactòria i idònia.

A la vegada, també voldria posar de manifest que, més enllà dels diferents documents teòrics que anem llegint a les assignatures que conformen aquest màster, la millor manera d’entendre el dia a dia en una aula és cursant aquesta assignatura pràctica. Per aquest motiu, en el meu cas en concret que no havia estat mai dins d’una classe com a professor, voldria posar en relleu el fet de cursar 250 hores pràctiques i que aquesta assignatura esdevingui una de les assignatures amb més pes del màster.

Perquè més enllà de la teoria, que esdevé base i pilar essencial per a l’adquisició de coneixements i solidesa, la pràctica ens permet copsar i entendre la realitat, i agafar l’experiència necessària per fer front als reptes que tenim al davant com a professors i professores, i que podrem compartir en aquest bloc que tot just avui comença el seu viatge.

Endavant!