Fase: tancament del diari

Amb aquesta entrada inicio el tancament del diari de pràctiques, que m’ha acompanyat al llarg de tota la meva estada a l’Institut Matadepera.

L’experiència com a docent de pràctiques ha resultat completament enriquidora. No ho dubtava quan la vaig començar, però tampoc imaginava la manera com podia arribar a impactar en la meva vocació, que descobreixo ara més present que mai, i en la meva manera de percebre aquesta professió. Haig de confessar que, abans de començar les pràctiques i durant la primera setmana, em preocupava descobrir, després de tants anys volent ser docent, que verdaderament no m’apassionava. Fins al moment coneixia experiències d’amigues, de la meva mare, de conegudes que ja s’hi dediquen, però encara temia perquè no m’omplís, no tingués la paciència suficient, no m’acabés de trobar en una aula explicant llengua catalana i literatura davant de trenta adolescents. El primer dia que vaig entrar al centre, en la reunió prèvia a les pràctiques que vaig realitzar amb la meva mentora, vaig trucar a la meva mare en sortir i vaig plorar: estava emocionada. En travessar els passadissos em vaig veure en el lloc en el qual volia veure’m des que era adolescent, no puc descriure amb precisió com em vaig sentir, qui no ho hagi viscut no ho entendria.

En la primera setmana vaig sortir de dubtes completament i vaig descobrir que efectivament vull ser docent. Soc conscient que he tingut molta (moltíssima, en realitat) sort amb el grup en què he aplicat la meva proposta i les aules en les quals he observat i intervingut de manera acompanyada; així i tot, però, em sento llesta, amb mecanismes i recursos, excepte els que només ofereix l’experiència, per enfrontar possibles aules conflictives amb què em trobaré en un futur.

El diari de pràctiques m’ha ajudat a repassar i deixar registre dels meus aprenentatges. També a deixar per escrit les meves reflexions, així com lligar-les als diversos autors oferts en els recursos bibliogràfics, aspecte que m’ha resultat molt profitós per a la que considero que ja comença a ser la meva identitat docent. El meu habitus reflexiu ha esdevingut una realitat diària a causa d’aquesta assignatura: m’he plantejat com fer millor la meva tasca docent a les pràctiques, a la feina, a la presentació dels reptes del màster. He tingut presents tots els aspectes que dicta la guia, sense excepció, tot i que pel que fa a la identificació i la gestió d’incidents crítics i de dilemes ètics trobo que m’he quedat curta, ja que a l’institut on he fet les pràctiques el comportament dels alumnes és gairebé l’ideal, sense conflictes greus ni incidents rellevants. Destaco especialment els aspectes que refereixen a la construcció de la identitat professional docent, així com la dimensió ètica de la professió docent i la contemplació dels rols i les tasques que configuren la professió docent a l’etapa secundària, que potser han estat els més presents al llarg de la meva estada al centre.

D’entre les diverses pràctiques reflexives exposades a “La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació” (2021), m’he sentit reflectida, sobretot, amb Perrenoud, Dewey i Schön, que m’han ofert diverses maneres d’enfocar la meva estada de pràctiques i d’entendre el perquè de la importància de certs aspectes a l’hora de reflexionar i extreure conclusions de les experiències viscudes que han estat, com ja he comentat, del tot productives. 

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1