Per aquesta última entrada sobre la identitat docent, optaré pel model reflexiu “Core reflection” de Korthagen, atès que vol extreure el màxim potencial a la dimensió personal tot acostant-se a la dimensió personal (Ornellas i Garcia, 2021: 18).

Tejada (2013) manifesta que el Pràcticum és un espai de transició i construcció de la identitat professional del docent. Expressa que l’alumnat de pràctiques del màster experimenta un canvi d’identitat, atès que està exposat a diferents cultures i perspectives. Així doncs, en aquesta nova entrada parlaré de com he consolidat la meva identitat gràcies a l’eina de l’autoconeixement.

Entorn. Amb què em trobo? (A què m’enfronto?)

Tenint en compte la capa més externa del model ceba, és a dir, l’enton, després d’haver cursat les pràctiques a l’IE Teresa Altet considero que m’he enfrontat a un centre complexe i on he après més del que m’imaginava. He sigut testimoni dels diferents perfis que hi ha a les aules i de les diverses necessitats que existeixen i que s’han de satisfer si es vol garantir una educació de qualitat que atén a la diversitat. El que més m’ha impactat ha estat haver-me d’enfrontat a situacions difícils de gestionar de conductes disruptives per part de l’alumnat. M’he adonat que la major part dels alumnes arrosseguen situacions desfavorables i complicades i que, en moltes ocasions, expliquen els conflictes que ocasionen a les aules. Gràcies a totes les vivències que he viscut, considero que ara m’emporto una motxilla plena d’eines que, si tot va bé, utilitzaré la pròxima tardor.

Comportament. Què faig?

Després de moltes sessions amb els alumnes, penso que he aconseguit assolir un vincle amb quasi tothom. Això m’ha permès respondre a cada situació d’una manera determinada i amb les eines necessàries. Crec que davant de cada repte he intentat actuar amb bona intenció, de forma restaurativa positiva i amb la intenció de transmetre un missatge, més enllà del coneixement. És cert que en alguns moments he dubtat de com actuar o he pensat que jo no tenia la posició per fer-ho, però la intuició m’ha marcat el camí. Com a proposta de millora cap a mi mateixa, crec que, en general, hauria d’haver sigut una mica més estricta amb els alumnes i haver posat més limits.

Competències. En què soc competent?

Si reflexiono sobre què significava per mi ser docent al segle XXI, en el repte 1 d’aquesta assignatura del mes de novembre, vaig indicar que un professor es construeix a partir de l’empatia, la filantropia, la comprensió, la tolerància i l’observació. Crec que aquestes qualitats són les que jo defenso i que gràcies a totes les hores de pràctiques, he aconseguit tenir competència de cadascuna. El fet de ser en un CMC m’ha permès encara més valorar aquests atributs i posar-los en pràctica. Així mateix, al repte 1 vaig parlar sobre la visió de Fuentes (2020) en relació amb la identitat, ja que defensa que aquesta està culminada en tota la seva grandesa quan es posa en relleu la seva tasca com a vertader escoltador. Opino que la competència més important és aquesta, ja que ho he pogut comprovar amb els meus propis ulls i la meva pròpia oïda. Els alumnes que han demostrat un major vincle amb mi, han sigut aquells que jo més he escoltat. Al llarg de les meves sessions de la SA, vaig intentar estar atenta als comentaris, queixes i reclams de l’alumnat, per tal de millorar la meva feina i motivar-los més. Crec que he aconseguit els meus objectius gràcies a les competències que amb aquesta gran experiència he adquirit.

Creences. En què crec?

He de reconèixer que la meva concepció del professorat ha canviat al llarg d’aquests mesos, ja que fins que no m’he vist en la posició, no he sabut realment quins reptes tenia per davant. La veritat és que puc dir que després d’experimentar el que és ser docent, admiro més la professió. Abans d’iniciar el màster, pensava que l’ofici de docent era fàcil i que tenien una vida senzilla i plena de comoditats. Ara que ja he trepitjat un centre educatiu des de la perspectiva docent, he comprovat que la meva antiga concepció era equivocada. El docent fa grans esforços per a l’alumnat i no és fàcil ocupar aquest paper. Has de posseir moltes competències, com les esmentades en el paràgraf anterior, i saber gestionar un grup d’adolescents que estan en plena fase de maduració. A més, a l’aula hi ha perfils molt diferents d’aprenents i posar atenció en cadascun d’aquests de forma exclusiva, és molt difícil.

Identitat. Qui soc?

Gràcies a l’autoconeixement i l’autoreflexió com a estudiant de pràctiques, ara sé millor qui soc, quins són els meus valors i què és el que vull transmetre al futur alumnat. Tot i això, sé que m’enfrontaré a situacions constants noves que faran replantejar-me certes competències i creences. No obstant això, tinc unes qualitats i uns fonaments que són immutables i que perduraran al llarg de la meva trajectòria com a professora.

Missió. Què m’inspira?

No tots els professors són iguals, treballen de la mateixa forma o veuen les coses d’una determinada manera. Després d’haver treballat conjuntament amb diversos professors i d’haver passat llargues estones a la sala de professors observant, puc dir que de quasi tots els docents, es poden extreure qualitats, tècniques, habilitats de quals et pots nodrir. A més dels professors, trobo que la font més gran d’inspiració és l’alumnat. La seva curiositat per aprendre pot oferir noves idees i enfocaments al professorat.

El diari de pràctiques m’ha permès reflexionar sobre tot el que he viscut durant la meva estada a l’IE Teresa Altet. He pogut analitzar les situacions i autoanalitzar-me a fi de millorar, de construir la meva identitat docent i de posseir les millors competències.

Les competències que he treballat en aquesta entrada són:

• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

• Analitzar la professió docent en la societat digital a través de la seva evolució històrica i de la realitat social de cada època.

Bibliografia:

• Fuentes, J. L. [Juan Luis].  (2020). El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, p. 29-41. ISBN 9788491714439

• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1

• Tejada, J. (2013). Significación del Prácticum en la adquisición de competencias profesionales que permiten la transferencia de conocimiento a ámbitos propios de la acción docente. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 17 (3), 91-110.

En aquesta penúltima entrada, reflexionaré sobre els aprenentatges que he adquirit al llarg de l’estada de pràctiques a l’IE Teresa Altet. Per a dur a terme aquesta valoració del Pràcticum, faré ús del cicle reflexiu de Gibbs (1988), atès que és un model que  em permet desenvolupar l’aprenentatge a partir de les meves experiències (Ornellas i García, 2021).

En primer lloc, pel que fa a la descripció de l’experiència, al llarg dels quatre mesos de pràctiques, he anat descobrint la professió de docent. A la fase d’observació vaig poder familiaritzar-me amb l’alumnat i els diferents espais del centre, a la d’intervenció acompanyada, vaig començar a intervenir amb l’ajuda del meu mentor, i a la fase final, vaig poder simular que era docent mitjançant la meva SA havent d’assumir múltiples responsabilitats. Durant aquest període de temps he sigut testimoni de moltes situacions diverses que m’han fet reflexionar sobre alguns temes com la gestió de la conducta de l’alumnat, l’organització de l’equip docent, la programació de l’assignatura, entre d’altres. En aquest període de temps, la figura del meu mentor ha sigut essencial, atès que ha sigut un referent, m’ha orientat i donat retroalimentació quan l’he necessitat, m’ha transmès confiança i ha sigut un suport dia rere dia. Quant als meus sentiments i emocions, considero que aquests han anat variant a mesura que he avançat les pràctiques. Al principi, vaig arribar amb una mica d’inseguretat, ja que mai havia sigut docent abans i el fet de trobar-me davant d’una vintena d’alumnes, em feia respecte. A la fase d’observació, no havia d’intervenir gaire, cosa que em va permetre analitzar la situació sense haver d’assumir cap rol específic. D’altra banda, a la fase d’intervenció acompanyada, els nervis van incrementar-se, ja que vaig començar a fer dictats i aportacions a les sessions. Tot i això, cada dia guanyava confiança i també aconseguia més proximitat amb l’alumnat. En últim lloc, durant la tercera fase, la fase d’intervenció autònoma, va ser la que més sentiments em va desepertar, pel fet que vaig haver de guanyar seguretat en mi mateixa per afrontar cadascuna de les sessions.

D’aquesta manera, els meus sentiments van experimentar una gran evolució al llarg de les tres fases,  considero que vaig començar amb un cert punt d’incertesa i inseguretat i vaig acabar, veient que no era tan difícil fer classe i que realment era un exercici motivador i gratificant. En general, vaig sentir-me còmoda, escoltada i ben tractada, no obstant això, vaig presenciar certs episodis que em van costar de digerir. És cert que no tenia les suficients eines per gestionar-ho, però m’hagués agradat actuar diferent.

Si faig una avaluació dels fets, penso que el fet d’haver fet les pràctiques a un CMC (Centre de Màxima Complexitat) m’ha proporcionat moltes eines per a futurs treballs i que ara ja estic preparada per qualsevol mena de centre. Tenint en compte els aspectes positius durant l’experiència, crec que cada dia va ser un aprenentatge diferent i útil. Al llarg de les pràctiques vaig assistir a reunions amb famílies, hores de pati, hores de lectura, classes d’altres assignatures, sessions d’aula d’acollida i crec que cada situació em va aportar eines noves. El que més m’ha agradat de les pràctiques ha estat interactuar amb els alumnes i conèixer les seves vivències. M’ha agradat escoltar-los, observar-los i entendre per què es comportaven d’una determinada manera. Penso que si no hi ha una observació i un interès dels professors cap als adolescents, tindrà mancances i aspectes per polir (això ja hi vaug dir al repte 1). Pel que fa a les dificultats, el que menys em va agradar del pràcticum va ser el fet de disposar de tan poc temps per planificar i preparar la SA. La veritat és que amb més temps, hagués gaudit més de la meva intervenció. Alguns comportaments també van ser complicats de gestionar i potser hauria estat bé que els professors ens donessin més suport a l’alumnat de pràctiques. És veritat que aquestes conductes són habituals cada dia, però no per aquest motiu, s’han de normalitzar. Si faig una anàlisi de l’experiència, puc dir que ara disposo de més coneixements sobre mi mateixa, sobre l’alumnat i sobre la docència, en general. En relació amb mi mateixa, crec que les pràctiques m’han aportat més empatia, tolerància i comprensió cap als estudiants. La major part dels alumnes viuen en situacions desfavorables i ha sigut un cop de realitat percebre-ho cada dia. A més, m’he adonat que al llarg de les pràctiques m’ha agradat més fer tasques de gestió d’aula que no pas de docència, cosa que crec que és important tenint en compte el context adolescent actual. A més, he descobert que disposo de molta paciència i motivació per aquesta feina. Crec que és la meva vocació. En referència a l’alumnat, he comprovat que cadascú té un ritme diferent i cada perfil és únic. Entendre aquestes diferències és essencial a l’hora d’impartir una classe. D’altra banda, la diversitat cultural de l’aula, m’ha semblat una oportunitat per conèixer altres realitats. Pel que fa a la docència, he comprovat de primera mà que el vincle professor-alumne és importantíssim si es vol la participació i l’aprenentatge d’aquest. La manera com t’acostes a l’alumne condiciona el seu interès cap a la teva assignatura.

En últim lloc, per concloure, durant la meva estada de pràctiques crec que he assolit els resultats d’aprenentatge del pràcticum, incorporant la reflexió en tot el meu recorregut per les diferents fases, primer, observant, després, intervenint de manera acompanyada i, finalment, de manera autònoma. L’última d’aquestes fases és amb la qual més he gaudit, però també on he trobat més dificultats pel que fa la meva inseguretat i les formes de gestionar l’aula. No obstant això, he sabut treure’n aprenentatges significatius i he pogut mantenir una actitud ètica i assertiva en tot moment, a través d’una participació activa al centre. Com a pla d’acció, m’agradaria continuar treballant en la gestió de l’aula.

En definitiva, crec que he fet una gran evolució al llarg de les pràctiques i que ara tinc les eines suficients per ser professora. No se sap on em tocarà, però crec que gràcies al centre educatiu tinc uns bons fonaments per començar. Així doncs, he crescut al llarg de la meva formació, reflexionat sobre els valors fonamentals de la pràctica educativa i he reconegut els meus punts forts i febles. Les meves vivències a l’IE Teresa Altet han consolidat la meva identitat, a fi de ser bona docent al segle XXI.

Les competències que he treballat en aquesta entrada són:

• Analitzar la professió docent en la societat digital a través de la seva evolució històrica i de la realitat social de cada època.
• Concretar el currículum al centre docent a través ed la realització de la programació corresponent participant en la planificació col·lectiva d’aquest currículum. 
• Actuar de manera honest, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Bibliografia:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1  

En aquesta última entrada vull fer una reflexió del que ha estat el procés dut a terme a les pràctiques i quina influència ha tingut en mi com a docent. M’he inspirat en la entrada de la companya Paula Torramilans Quintana, en la seva darrera entrada “DdP15 – Mirada de present i futur: com he acabat el pràcticum”, on fa servir un model de reflexió docent que em sembla molt interessant i que tot seguit explicaré en el següent paràgraf perquè, crec, reflecteix el meu pensament (fer servir teoria i pràctica) pel que fa la formació docent (continua).

Des d’una perspectiva reflexiva, hem de ser conscients que la tasca docent requereix “invertir en el desarrollo de su capacidad de dirigir su propio aprendizaje, de estructurar sus propias experiencias y de construir sus propias teorías en y sobre la práctica” (Korthagen, 2010 p.87). En aquest sentit, L’autor proposa un model que convini teoria i pràctica, que anomena “realista”. Hi ha qui treballa com a docent per “un profundo sentimiento de misión interior, pero que los objetivos personales y los compromisos de muchos de ellos se ven frustrados a causa de presiones institucionales” (ibid p.97).

Es pot entendre aquesta missió des de vessants como ara el mdeol “cebolla” que proposa Korthagen (p95) o des d’altre de semblants. Però està clar que hi ha un component emocional molt important que condiciona les interaccions i que m’ha fet qüestionar moltes vegades si la manera en què estic duent a terme la sessió (o gestionan un situació puntual) és la més adient. Perquè hi ha d’haver “una integración equilibrada de lo personal y lo profesional en la enseñanza” (ibid p.96).

Tot plegat m’ha portat a la reflexió que cal aprendre a partir d reflexions sistemàtiques de manera continuada per reflexionar al voltant d’allò inconscient que sorgeix en les interaccions a l’aula i que formen part de l’ètica docent. Perquè com diu Korthagen citant a Hamachek (1999, 209): “Conscientemente, enseñamos lo que sabemos; inconscientemente, enseñamos quiénes somos”(2010, p99) i, a l’educació, som allò que fem i no només allò que diem.

REFERÈNCIES

Korthagen, Fred, (2010) La práctica, la teoría y la persona en la formación del profesorado. En Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 68 (24,2) (2010), 83-101 https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3276048.pdf