Diu la Neus Sanmartín (2017) que si avaluem els alumnes per si són competents en dissenyar i preparar una exposició ho haurem de comprovar en el projecte següent, quan no els hauríem d’ensenyar com fer-ho perquè ja ho han après. És a dir valorem si usen els aprenentatges aconseguits en una situació similar (però nova) mesos després de a ver feta l’activitat de aprenentatge..
Aquesta seria una de les maneres bàsiques d’avaluar per competències tenint en compte que allò important té a veure amb poder aplicar o transferir coneixements apresos ja que és la millor motivació per aprendre és poder aplicar aquest aprenentatge.
Però què passa quan, pel motiu que sigui, l’alumnat no se sent motivat per fer res aquell dia. Quan per més que li plantegem una proposta la rebutgin, fins i tot si se’ls indica que proposin la que vulguin, tot i així desisteixen pel motiu que sigui (pot ser mandra, estat d’ànim, interès per fer una altra activitat, etc). Això m’ha passat fins i tot amb alumnes que en diríem “bons”. No es pot, per tant, esperar sempre obtenir el mateix resultat, encara que apliquem la mateixa metodologia perquè s’ha de tenir en compte les persones en estat de formació amb qui aprenem també nosaltres. En aquest cas, a identificar el moment i la manera idònia d’actuar.
És clar que aprendre implica millorar el que pensem diem i fem i això exigeix un procés d’autoavaluació constant que permeti identificar les nostres dificultats, trobar raons que doni resposta a aquestes i superar-les amb l’ajuda de la col·lectivitat, des de l’aula i fins a barri.
REFERÈNCIES
Sanmartí [Neus] 2017. Com avaluem el aprenentatges competencials dels projectes. Xarxa de Competències Bàsiques. Departament d’Ensenyament.
– (2016). Trabajo por proyectos:¿Filosofía o metodología? Cuadernos de Pedagogía. Nº 472, Sección Tema del Mes, Noviembre 2016, ISBN-ISSN: 2386-6322
Debatcontribution 0el DdP 14 Anàlisi de la intervenció autònoma. Avaluar el què s’ha après es comprova la següent vegada que s’intenta.