En aquesta entrada número tretze del diari de pràctiques i número set, pel que fa a la fase d’intervenció autònoma, parlaré sobre l’última sessió del meu projecte “La infografia de la teva vida” al grup A de primer d’ESO. En aquesta entrada, continuaré utilitzant l’estructura del model reflexiu de Gibbs (1988) i tractaré l‘eix de l’ètica com a activitat reflexiva, és a dir, l’eix que té la finalitat de formar a l’alumnat per “actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat” (Becerril, Ornellas i Canadell, 2023).

Pel que fa a la descripció de la situació, el dia 7 de març vaig entrar a l’aula de primer d’ESO A a les 8 h del matí per aixecar les persianes, tancar les finestres i encendre l’ordinador. Aquell era un dia especial, ja que es tractava de l’última sessió de la meva intervenció autònoma. En primer lloc, vaig preguntar si tothom havia acabat el producte final i, tot seguit, els vaig comentar que els deixava quinze minuts per enllestir-la. En segon lloc, els vaig lliurar un document reflexiu d’avaluació sobre tota la SA, “La infografia de la teva vida”. El que pretenia era que comentessin quins aspectes els havia agradat més del projecte, què canviarien, què millorarien i que fessin alguna proposta. L’objectiu era que desenvolupessin la reflexió de forma escrita i individual, i després la comentéssim entre tots. Vaig deixar un total de vint minuts perquè completessin les preguntes i mentrestant, anava passant per les taules per ajudar-los amb els dubtes que tenien. Un cop transcorregut el temps, vaig llegir en veu alta les preguntes. La primera tenia relació amb el que creien que havien après, la segona amb el que més els havia costat i la tercera sobre el que els havia semblat més fàcil. Jo anava plantejant les preguntes oralment i els alumnes aixecaven la mà per participar. Diversos nois i noies comentaven el que pensaven de forma respectuosa i ordenada. A continuació, van opinar sobre el que els havia agradat més, sobre quina era la sessió que els havia generat més interès i l’última qüestió estava relacionada amb quins aspectes del projecte millorarien. Així doncs, alguns alumnes van posar en comú les seves reflexions i d’altres, es van mantenir passius, però sense trencar el clima de la classe. Abans d’acomiadar-me del grup, vaig comentar-los que el meu mentor els diria les notes un cop avalués els productes finals, per tal que fossin conscients que la feina feta amb mi tenia un valor en l’expedient acadèmic. Després d’això, durant els últims cinc minuts, els vaig repartir unes xocolatines, atès que la meva estada de pràctiques ja havia finalitzat. Alguns alumnes em van regalar un dibuix com a record i em va fer molta il·lusió. D’altres, em van preguntar si l’any que ve seria professora a l’IE Teresa Altet. Els vaig contestar que no m’importaria treballar al centre, però que no ho podia decidir. Em vaig acomiadar amb un bon regust i amb la idea que marxava amb una motxilla plena d’aprenentatges i eines per afrontar la professió com a docent.

Quant als meus sentiments i emocions, va ser una classe emocionant, ja que es tractava de l’última hora amb els alumnes de primer d’ESO A. En general em vaig sentir molt bé i la veritat és que el comiat va ser molt bonic, tenint en compte que portava treballant amb ells des del 13 de novembre de 2023. He de dir que en tot moment em vaig sentir respectada i, fins i tot, em vaig sentir valorada i reconeguda per l’alumnat.

En referència a l’avaluació de la situació, crec que quasi tot va funcionar i la veritat és que no va haver cap comportament disruptiu que em cridés especialment l’atenció. És cert que va ser una sessió molt lleugera on no havien de treballar gaire, cosa que va afavorir el clima general. L’únic que podria mencionar és el fet que m’hagués agradat que presentessin les seves infografies amb el conjunt de la classe, potser no de forma obligatòria, però sí voluntàriament. Crec que hauria estat una oportunitat perquè practiquessin l’expressió oral. Si faig una anàlisi dels fets que van tenir lloc, en aquesta entrada reflexiono sobre el bon clima de l’aula i identifico una proposta de millora: la participació oral.

Finalment, com a conclusió, crec que va ser una sessió molt important per conèixer l’opinió dels estudiants sobre la meva SA. Al llarg de les sessions, havia tingut bones sensacions, però volia confirmar aquestes mitjançant un document reflexiu del projecte. Crec que també vaig comprovar que durant l’aplicació de la meva SA havia establert una relació significativa amb els estudiants. Com a pla d’acció, crec que hauria d’haver suggerit la possibilitat d’introduir presentacions voluntàries de les infografies com a forma de millora de l’expressió oral de l’alumnat. Així doncs, aplicaria un aprenentatge pràctic per millorar l’experiència pedagògica.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.

Bibliografia:

Becerril, L. [Lorena], Ornellas, A. [Adriana], Canadell, R. [Roger]. (2023). Guia del Pràcticum del màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Arribat a aquest punt del diari de pràctiques convé aturar-se en un aspecte important de la formació de l’alumnat que té a veure amb la metacognició des de la perspectiva de l’autoavaluació.

Actualment, malgrat que els docents facilitem rúbriques o guies d’estudi, de vegades no resulta del tot senzill per als i les estudiants poder identificar aquells aspectes del seu desenvolupament competencial als quals encara queda camp de millora, llevat que sigui el docent que us indiqueu on, com i quan desenvolupar aquests aspectes o mancances.

Des d’aquesta perspectiva, l’avaluació formadora i formativa s’han de complementar ja que, de vegades, hi ha estudiants que no són a l’etapa en què aquest tipus de coneixement els interessa en el mínim. O que, fins i tot interessats en la matèria, no saben com millorar de manera autònoma, per això necessiten la guia docent, inclosos aspectes emocionals que motivin l’alumnat.

Perquè encara que són només uns quants de l’alumnat els qui no volen saber absolutament res del que es planteja a les aules des de les matèries, els i les docents hem d’individualitzar prou per abastar la totalitat de l’alumnat sabent triar el moment indicat per a aquesta motivació.

PRRA13: Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora.

REFERÈNCIA

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)

A l’entrada d’avui vinc a relatar com va ser la primera sessió del producte final al grup B de primer d’ESO B el passat 7 de març. Amb la finalitat d’analitzar i reflexionar sobre aquesta experiència, utilitzaré, com en la resta d’entrades d’aquesta fase, el cicle reflexiu de Gibbs (1988).

Pel que fa a la descripció dels fets, després que els alumnes de primer d’ESO acabessin de redactar les seves autobiografies durant dues sessions, va arribar el moment que la plasmessin en el producte final de la SA, la infografia de la seva vida amb el disseny de Netflix. A l’inici de la classe vaig apuntar a la pissarra l’ordre del dia del qual anàvem a fer, per tal que poguessin veure les parts que anaven a tractar. A continuació, els vaig explicar com havien d’elaborar la plantilla i quins eren els requisits que havia de contenir. Un cop fet això, vaig repartir-los totes les activitats corregides de les anteriors sessions, per tal que tinguessin un feedback i veiessin en què s’havien equivocat. Tot seguit, van treure els seus ordinadors i van anar al Classroom a buscar la plantilla que els havia creat. Cal dir que vaig optar per dissenyar-la amb l’eina de presentacions de Google Drive, ja que em va resultar més còmode i era fàcil i intuïtiu per a l’alumnat. També, vaig compartir amb ells un exemple de plantilla com a guia, a tall de bastida de suport. Així doncs, els nois i noies van haver de completar la plantilla de la infografia de Netflix tenint en compte les dades que havien escrit al text autobiogràfic i afegint fotografies que havien d’haver portat. La primera diapositiva es corresponia amb els primers anys de vida de l’alumne i aquí havien d’inserir una fotografia que il·lustrés el moment. La segona diapositiva feia referència a l’etapa escolar i aquesta també havia d’estar acompanyada d’una fotografia d’aquell moment. La tercera diapositiva tenia relació amb els quatre moments que havien d’explicar (com si fossin quatre episodis d’una sèrie) i en l’última havien de dir quin havia estat el repartiment de les seves vides i els gèneres i emocions que havien format part d’aquestes. Crec que el fet que el disseny fos de Netflix va cridar-los l’atenció i els va motivar, ja que la majoria estan acostumats a consumir aquesta plataforma de continguts. Així doncs, la major part de l’alumnat va començar a treballar i com a excepció, hi va haver un parell que no van prestar atenció. Mentre ells completaven la feina, jo els anava guiant i donant indicacions que vaig considerar útils i pràctiques. Per exemple, vaig explicar-los que podien fer servir la pantalla dividida, per tal d’agilitzar la feina. Així doncs, tenien, en una banda, el text autobiogràfic amb tota la informació i, en l’altra, la plantilla de la infografia. A molts alumnes els va semblar bona idea i van decidir posar-ho en pràctica. Després, vaig passar per una taula que anava més endarrerida per veure per què no avançaven i vaig rebre males contestacions de la seva part. Hi va haver dos alumnes que no em van deixar mirar les seves pantalles i em van fer fora d’aquell espai. La sessió va passar ràpidament i alguns alumnes no van tenir temps d’acabar la feina. Els vaig comentar que traguessin les agendes i que el que no havien acabat ho havien de fer de deures per al cap de quatre dies.

Continuant amb els sentiments i emocions que es van derivar de l’episodi, crec que durant quasi tota la sessió em vaig sentir bé i amb energia. Sí que és veritat que vaig tenir un moment complicat quan les alumnes no volien que els mirés la feina, ja que em va afectar que em tinguessin tan poc respecte. La veritat és que jo sempre em vaig dirigir amb sensibilitat i tacte cap aquestes alumnes, però, en canvi, elles se sentien atacades i jutjades tot i la meva serenitat. El que més em va xocar va ser que en el moment que em van dir hi havia la codocent al costat i no va dir res. Vaig entendre que era el meu paper posar límits, però tenint en compte la complexitat de certes conductes, m’esperava un cop de mà. Tret d’això, tota la resta de la sessió va funcionar bé i he de dir que molts alumnes van ser amables i van demostrar ganes de treballar.

En relació amb l’avaluació dels fets, penso que quasi tot va funcionar. Sí que és veritat que no tot va anar com m’hauria agradat, però, en general, no em podia queixar. Aquest és un grup mogut i amb perfils forces disruptius i crec que a pesar de tot, s’estaven portant força bé. Crec que va ser útil el fet d’apuntar a la pissarra l’ordre del dia i repartir-los les activitats anteriors perquè les arxivessin. També, crec que va anar bé el fet de proposar-los utilitzar pantalla dividida perquè els resultés més fàcil treballar. D’altra banda, potser m’hagués agradat actuar diferent amb les noies que em van menysprear, ja que em vaig sentir sense eines. Justament hi era la meva companya de pràctiques de la UAB i li vaig poder explicar per desfogar-me.

Si ens posem a analitzar aquest episodi, podem reflexionar sobre aspectes rellevants com la gestió de la conducta, l’efectivitat de la plantilla de la infografia, tenint en compte els objectius d’aprenentatge i la comunicació amb l’alumnat.

En conclusió, crec que va ser una sessió força productiva tant per als alumnes com per mi. Opino que vaig entendre com havia d’estructurar la sessió per guanyar l’atenció de l’alumnat i que la mala conducta de les alumnes també em va fer reflexionar sobre els límits que la pròxima vegada hauria d’implementar. Així mateix, he pogut aprendre que és essencial mantenir la compostura i la paciència en situacions de conductes disruptives. Com a pla d’acció, opino que hauria d’investigar sobre tècniques de gestió de conducta efectives i establir un sistema de recompenses per promoure un bon comportament.

En aquesta entrada, he treballat les competències del màster de:

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals. 
• Avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents del centre, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació fent ús de les tecnologies digitals. 
• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.