Fase: Intervenció autònoma

La veritat és que un dels meus punts febles, l’he patit des que tinc memòria, és que soc molt poc creativa. Vaig donar-hi voltes durant dies: volia que la meva proposta fos dinàmica, que els agradés, que s’adaptés a les necessitats educatives de tots els estudiants, que poguessin treballar en grup i, és clar, que cobrís la necessitat identificada. Mai no acabava de lligar les activitats i dotar-les de sentit. En aquesta entrada exposaré la que va ser la meva primera idea ferma, la qual vaig presentar a la meva mentora i, ja us aviso, va quedar completament descartada per ser massa ambiciosa (es veu, companys, que pecar de ser ambiciós és quelcom que ens passarà en els nostres inicis com a docents: m’ho va assegurar la meva mentora).

La meva idea constava de tres activitats (l’explico perquè, tot i ser descartada, em servirà per deixar reflectida la reflexió que en vaig fer i que em va conduir a la SA definitiva).

Activitat 1 – JOC DE TARGETES

Els estudiants es dividiren en grups de quatre, tal com seuen a la seva aula habitual, i se’ls assignaria una tipologia textual d’entre les següents: periodística, expositiva, argumentativa, instructiva, descriptiva i narrativa. Cada grup rebria un text de la seva tipologia textual i haurien de cercar en unes targetes, les quals contendiren característiques de tots els tipus de text, aquelles que pertanyerien al text assignat. D’aquesta manera, per exemple, el grup que tingués assignat el text expositiu hauria de seleccionar targetes que dictessin característiques de l’estil: “té caràcter informatiu”, “presenta la informació de manera objectiva” o “es troba a diaris, revistes, vídeos informatius, etc.”.

Reflexió, problemàtica: els alumnes no es formen en la mateixa tipologia de text, de manera que els aprenentatges no són comuns i les competències específiques i transversals, tampoc.

Activitat 2 – PÒSTERS

Una vegada recopilades les característiques de cada tipus de text, els estudiants, mantenint els grups, haurien de realitzar un pòster que les inclogués i en el qual demostressin que són experts en la tipologia textual assignada. Aquest text hauria d’incloure la definició, l’objectiu, les característiques i un exemple breu i original.

Reflexió, problemàtica: l’extensió habitual i la complexitat de totes les tipologies de text proposades no coincideix, de manera que el temps i esforç dedicat per a cada pòster també ho seria. Per exemple, entre l’expositiu (requereix buscar informació, analitzar-la, fer un esquema previ al text, etc.) i l’instructiu (una recepta de cuina qualsevol, no es triga més de quinze minuts).

Activitat 3 – EXPOSICIÓ DELS PÒSTERS

Els estudiants haurien de fer una presentació oral sobre el seu tipus de text, amb el pòster de la segona activitat, i compartir el text creat amb la resta mitjançant la lectura d’aquest en veu alta.

Reflexió, problemàtica: hi ha més grups que temes, les exposicions es repetirien en dues ocasions. A més, alguns estudiants haurien treballat tipologies textuals que la resta no.

La proposta incloïa una rúbrica coavaluativa, diferent per cada grup, en què els alumnes haurien d’avaluar la tasca executada com a grup. 

Mentre redactava la SA a l’R5 de l’assignatura de Pràctiques, ja m’adonava que no acabava de lligar, especialment pel que fa a les competències específiques treballades, diferents a cada grup i tipologia textual. Reflexionava sobre la productivitat i funcionalitat de la proposta que acabo d’exposar i pensava envers la possibilitat que és en aquest raonament en el qual més m’he vist reflectida en les teories reflexives exposades als recursos d’aprenentatge. En aquest cas, citaré a Van Manen (1998, dins d’Ornellas i Garcia, 2021), ja que he aplicat la seva proposta de nivells de reflexió per a la planificació de la SA i, a més, trobo que queden molt ben reflectits en el paràgraf que tanca el capítol: 

El docent expert reflexiu és, per tant, un professional crític, deliberatiu i transformatiu que ha superat la postura del tècnic competent –amb una professionalitat docent forjada en la repetició d’esquemes– i que utilitza la reflexió com a eina imprescindible per enfrontar-se a situacions incertes i desconegudes de la seva praxi docent, prendre decisions fonamentades, i conduir el seu propi desenvolupament professional i creixement personal. (2021, 10)

És amb aquest mateix fragment que obro la següent entrada del diari: la reflexió continua. 

Competències treballades

• Avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents del centre, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació fent ús de les tecnologies digitals.

• Concretar el currículum al centre docent a través de la realització de la programació corresponent participant en la planificació col·lectiva d’aquest currículum.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1