Fase: intervenció autònoma

Fa dies que em plantejo quina pot ser la temàtica envers la qual giri la meva Situació d’Aprenentatge que duré a terme a la fase d’intervenció autònoma, la qual inicio amb aquesta entrada i en la qual poso en pràctica, novament l’habitus reflexiu. D’entrada tenia molt clar que volia tractar l’hàbit lector, ja que la majoria dels alumnes de l’aula de segon D no contemplen el consum de literatura en el seu dia a dia i rebutgen l’hora de lectura autònoma que des del centre educatiu els cedeixen setmanalment. També vaig fixar-me en l’escriptura, que em va semblar que suposava la dificultat més notable entre tots els alumnes: escriuen amb moltes faltes d’ortografia, no fan ús de connectors, plantegen de la mateixa manera qualsevol mena de text (carta, notícia, diari, etc.). La primera problemàtica exposada, sospito, és la causa de la segona, que n’és la conseqüència.

Tot i les possibilitats que ofereix i la manera com enriqueix tractar l’hàbit lector en els alumnes de secundària, vaig parlar-ho amb la meva mentora de pràctiques i les dues vam coincidir en el fet que des de l’institut ja se’ls ofereix una gran diversitat d’eines, espais i activitats relacionades amb la lectura. En aquest mètode, en què incloc la meva mentora com a docent experimentada, identifico alguns dels elements que presenta Schön per a la reflexió en l’acció; en destaco els dos següents: “Prestar atenció al coneixement experiencial intrínsec al docent” i “Considerar les interaccions en els processos d’ensenyament-aprenentatge, com a objectiu de reflexió en si mateix.” (1992, dins de Ornellas i Garcia, 2021).

D’aquesta manera, vaig decidir descartar aquest tema per no ser repetitiva i vaig limitar-me a observar-ne l’evolució com a mètode d’aprenentatge propi, mètode recolzat per Dewey (2021); tal com especifico en la meva darrera entrada, vaig observar millora en l’ambició lectora dels alumnes, però crec que aquesta serà lenta i trigarà a ser del tot productiva, ja que per ara només llegeixen quan la programació escolar els dicta que ho facin.

El tema de l’expressió escrita, en canvi, va ser rebut amb més confiança i entusiasme per part de la meva mentora. Em va comentar que també considera que el nivell quant a expressió escrita és baix, i que convindria enfocar la meva SA a procurar millorar aquest aspecte. A més, va coincidir que just fins a la setmana anterior a la planejada per a la meva aplicació, els alumnes estaran duent a terme un projecte d’ortografia, de manera que al llarg del meu podran repassar i dur a la pràctica tot el que han après en l’anterior. Vam trobar que era una bona estratègia.

Amb el tema decidit, vaig continuar l’observació amb una altra perspectiva: descobrir què els era més útil treballar quant a expressió escrita. No només em faig fixar en com escrivien, sinó que també vaig escoltar el que m’explicaven analitzant les paraules i la manera com s’expressaven. La meva mentora em va facilitar entregues d’activitats dels darrers mesos perquè pogués analitzar més a fons la problemàtica que procuro tractar en la meva SA. De seguida vaig veure la principal mancança, l’he exposada a l’inici del diari: no distingeixen entre tipologies textuals i no usen connectors per dotar de coherència el text (a més de l’ortografia). Ho vaig tenir clar: calia repassar les tipologies textuals i ensenyar-los, mitjançant un aprenentatge dinàmic, conscient i actiu, els usos i les característiques d’aquestes. 

Competències treballades

• Reconèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics entorn dels processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.

• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

Recursos bibliogràfics

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1