Aquesta és la última entrada de la fase d’intervenció acompanyada, per tant, la vull lligar a la PRRA13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora.

En aquest sentit vull esmentar que, seguin a Ornellas, entenc la pràctica com a “experiència formativa en què la teoria i la pràctica, l’acció i la reflexió es complementen mútuament per configurar un aprenentatge experiencial” (2021 p. 24).  Tanmateix, sóc conscient que la meva experiència del passat condiciona la manera en que veig la pràctica docent però que alhora em permet identificar els aspectes susceptibles de millora, sempre i quan faci aquesta “transició i construcció de la identitat professional”, com defineix el pràcticum Tejada (2013). És en la identificació dels aspectes a millorar on trobo la major dificultat, ja que la justificació per a la millora docent no pot ser una altra que l’adquisició de les competències per part de l’alumnat, la qual mesurem de manera continuada i també al final de trimestre o de curs. Aquesta hauria de ser l’evidència que es tindrà en compte per part de les administracions educatives (també a la direcció del centre).

Aleshores, em pregunto si hi ha alguna manera diferent en què la pràctica sigui considerada com aprofitable, no només en les qualificacions sinó també, i sobretot, en àmbits externs al context de l’aula en que les estudiants facin ús de les competències que es pretenen ensenyar/aprendre a les aules.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)