Fase: intervenció acompanyada

En la meva segona setmana d’intervenció acompanyada, m’adono que gaudeixo molt de la companyia dels alumnes, que els seus comentaris i conducta em conviden a reflexionar i, sobretot, que els coneixements oferts pel màster em són útils, ja que puc començar a aplicar tot allò que he après i veig que és efectiu.

Torno a compartir espai amb els alumnes de 4t B, que han d’exposar les reflexions que van fer la setmana anterior i presentar-les davant de tota la classe. Abans, però, la meva mentora els permet deu minuts per finalitzar la tasca i fer un esquema que podran consultar durant la presentació, en comptes del text original. La majoria dels estudiants desaprofiten l’estona oferta i consideren que no els cal repassar, així com tampoc fer un esquema que els serveixi de suport durant l’exposició. En aquest punt reflexiono envers la presentació que la meva mentora els fa sobre aquesta opció i penso en la manera com els pogués haver resultat més atractiva i dinàmica.

Els temes de les exposicions són molt variats i suggereixen preguntes com “Què faria si sabés que moriré d’aquí a un any?”, “Quina relació tenim amb els amors platònics?”, “Per què és important preservar la cultura catalana?”. La majoria de les presentacions s’ajusten al temps establert a l’enunciat i segueixen un fil conductor durant tot el discurs, però en altres manca la coherència i l’adequació discursiva. En aquest punt penso que, potser, caldria planificar una seqüència didàctica que tracti el discurs oral. Em sorprèn que gairebé una tercera part dels alumnes escullen temes relacionats amb la salut mental; comenten que no se senten bé, que se senten confosos perquè reconeixen que són molt afortunats però que no són feliços, que no saben què volen ni què necessiten, etc. Ho exposen d’aquesta manera davant de tota la classe i reben el suport dels companys; ho observo des de fa setmanes: el nivell de cohesió i suport entre alumnes és quelcom que em continua sorprenent a cada ocasió en què aquest vincle es veu reflectit. A més, trobo que els temes escollits reflecteixen molt bé la manera com des del centre els consciencien sobre la importància de la salut mental i els fan sentir escoltats i acollits.

En acabar l’activitat, que s’estén durant dues sessions senceres, la docent projecta a la pissarra els deu primers minuts d’un vídeo corresponent a una lliga de debat, ja que pretén que els alumnes analitzin de quina manera els representants d’ambdós equips exposen la seva postura i es presenten al públic. Em sembla que projectar el vídeo és un encert, però reflexiono sobre si potser hauria resultat més útil fer-ho abans de començar l’activitat. Es comenta el vídeo breument i l’activitat finalitza. En aquest cas, el meu paper se centra a proporcionar comentaris relacionats amb l’ús de la retòrica i a aconsellar a aquells que han decidit que volen millorar el seu discurs de cara a pròximes activitats.

Els alumnes de 2n D, que és el grup amb el qual desenvoluparé la meva situació d’aprenentatge, durant aquesta setmana i la següent duran a terme un projecte relacionat amb Lágrimas de Shiva, que és el llibre que han llegit aquest curs durant tot el primer i part del segon trimestre. La tasca parteix de la necessitat d’aprendre a seleccionar la informació rellevant d’una font, que ha de ser fiable, i exposar-la de manera coherent, adequada i cohesionada. La tasca correspon principalment a la competència específica sis, però també treballa la cinc.

En aquesta, els estudiants han d’informar-se envers el dia a dia de les dones durant la dictadura franquista: quins drets tenien, a quines obligacions estaven sotmeses, quin paper tenien dins la societat, a quines restriccions havien de fer front, etc. Una vegada recopilada la informació, hauran de realitzar en grups de tres una infografia que reculli els aspectes més rellevants de la seva recerca, tenint en compte l’adequació quant a registre (formal), la cohesió i el contingut. Els alumnes accepten la proposta i semblen motivats, però hi ha alguns grups que es queixen perquè estan cansats de tractar el feminisme i el paper de la dona en moltes de les tasques que fan. La meva mentora m’explica que, en general, molts dels estudiants (nois) del centre rebutgen tractar el feminisme i no assimilen la rellevància d’aquest en la nostra realitat. Coincideixo amb ella en el fet que és qüestió de maduresa, ja que en arribar a batxillerat comencen a prendre consciència i accepten la necessitat d’instruir-se i ser actius en aquesta lluita. Amb els grups que rebutgen la idea, procuro parlar i mirar de dinamitzar l’activitat. Finalment, accepten amb reserves començar a fer la feina, i en acabar l’hora ja semblen motivats, ja que no esperaven algunes de les restriccions que han descobert. En aquesta tasca, doncs, he pogut observar la rellevància que l’acompanyament a l’alumnat suposa, perquè la seva actitud canvia quan els escolto, responc i dialoguem. També busquen fotografies i els fa gràcia veure reflectits alguns dels aspectes del context històric que han llegit, però, en general, no em sembla que entenguin l’horror del franquisme i les conseqüències d’aquest en la societat de l’època.

En definitiva, la intervenció acompanyada em permet apropar-me als alumnes i reflexionar envers el seu comportament i reacció enfront de diverses circumstàncies. La meva mentora em permet intercanviar reflexions i en ella analitzo actituds que em fan créixer com a futura docent, ja que veig que reacciona d’una manera o d’una altra depenent de l’alumne, del grup i de la situació.

Competències treballades:

• Reconèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics entorn dels processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.

• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.