Fase d’observació.

Avui, vull dedicar l’entrada a una tutoria amb el grup de 3r A en què es va abordar un conflicte amb el docent d’una assignatura que prefereixo no esmentar per respectar-ne la privacitat. Ho faré, com en l’entrada anterior, seguint el model cíclic de reflexió de Gibbs (1988, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 18). Resulta que des de principi de curs, la relació professor-alumnat amb aquest docent no era la idònia: els alumnes, que es troben en el punt àlgid de l’adolescència i sovint tenen conductes que dificulten un clima positiu a l’aula, van explicar-li a la tutora que no tenien connexió amb el professor X, que els suspenia «perquè sí», que els avisava i sancionava constantment, que era molt autoritari… Primer, cal deixar que expressin com se senten i escoltar-los activament, cosa que la tutora va fer, però després cal avaluar la situació, reflexionar sobre què passa, què funciona i què no, si ells tenen clars els seus deures com a estudiants i si els compleixen—els drets els tenen claríssims—, i reflexionar sobre si hi ha res que sigui a les seves mans per revertir la situació i millorar la relació amb el docent i el clima a l’aula. Els propis alumnes, després de debatre el conflicte al llarg de l’hora de tutoria, van adonar-se que potser el seu comportament tampoc era el més apropiat per a una bona entesa. D’altra banda, la tutora va parlar, també, amb el professor en qüestió i es van plantejar estratègies per millorar la relació amb l’alumnat. Fa pocs dies, vaig demanar-li si hi havia hagut millores, i sembla ser que sí, que el professor pot desenvolupar les classes amb més facilitat i hi ha més sintonia amb l’alumnat. No penso que sigui una qüestió fàcil d’encarar, hi ha alumnes amb conductes disruptives complicades de reconduir, però penso que no pot faltar-nos mai l’empatia, el respecte, bona comunicació i… paciència, molta paciència!

En aquest sentit, crec que és essencial una formació eficient per al professorat, per aprendre a gestionar positivament els conflictes, per autoregular-se i per saber respondre en comptes de reaccionar. A més, s’ha de dir que també hi fa l’experiència i el fet de desenvolupar la sensibilitat envers la diversitat i anar treballant les habilitats comunicatives. Tot aquest bagatge facilita el reforç del vincle docent-alumnat. Així mateix, penso que un bon docent no hauria d’oblidar mai la seva etapa com a estudiant per poder connectar amb el seu alumnat, per comprendre’l i saber adaptar-se a les seves necessitats en un moment revolucionari a nivell físic i emocional, de canvi i de creixement personal, com és l’adolescència.

Fins a la propera!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).