Fase d’observació.

Els primers dies a l’INS La Garrotxa van ser molt estimulants, ja que vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar la meva tutora, la Laia Berenguer, en assignatures i reunions diverses, així com també altres professors del departament de llengües. També vaig assistir en diversos actes, com el Projecte STEAM o el concert de Nadal, i vaig viure-hi la gestió d’un simulacre, entre d’altres situacions que m’han ajudat a començar a veure com funciona la vida a un institut.

En aquesta entrada, però, vull centrar-me en una anècdota que la Laia va explicar-me de la seva etapa com a estudiant i com li ha servit en la seva etapa de docent. I ho faré a partir del model cíclic de reflexió de Graham Gibbs (1988, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 18), perquè ofereix l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida. Gibbs es basa un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències i el cicle reflexiu s’inicia descrivint la situació succeïda. Resulta que quan estudiava a la Universitat, un professor de literatura espanyola contemporània els cridava individualment al despatx per fer-los exàmens orals de lectura. Dels cinc llibres que entraven a l’examen, només se n’havia llegit un i, quan va demanar-li per la resta, es va inventar que no havia pogut llegir-los perquè li resultava molt complicat, essent catalanoparlant, ja que havia d’anar fent l’esforç de traduir-los. El professor —a qui deuria fer-li gràcia el «morro» de la Laia i deuria veure-li el potencial—, el dia de les notes, li va posar un 8 amb un asterisc i va demanar-li que tornés a veure’l al despatx. En fer-ho, li va donar un bon feix d’articles acadèmics contradient l’excusa que la Laia li havia donat i li va dir que, si volia el 8, havia de preparar-se una classe amb tota aquella bibliografia per exposar-la als de primer de carrera. I així va fer-ho i va obtenir la nota acordada. La Laia, primer, es va sentir avergonyida per la situació, però en avaluar què havia passat, es va adonar que havia après la lliçó i que, a més, havia acabat treballant més, havia conegut i dominat material bibliogràfic al qual no hauria accedit, si no, i també havia treballat les habilitats comunicatives. Es tracta d’un aprenentatge per observació, a través de la pròpia experiència: recordes com et va impactar una acció d’un antic professor i, com que va funcionar, la reprodueixes amb el teu alumnat, esperant un resultat similar. I això és el que va fer a principis d’aquest curs a l’assignatura de català on, un grup d’alumnes de 3r d’ESO, van entregar-li un treball fet completament amb el ChatGPT. En comptes de posar-los directament un zero, va recordar com li havia servit l’experiència del seu antic professor i els va demanar una presentació oral sobre el plagi i el mal ús de les noves tecnologies per exposar davant de la resta de classe. Després de la presentació, va dedicar uns minuts a reflexionar sobre el que havia succeït amb tota la classe i va demanar al grup afectat què havien après, com s’havien sentit, si havien entès la importància de l’honestedat acadèmica, etc. Va resultar ser una acció molt efectiva i una manera de recuperar l’alumnat de nou.

Al final, doncs, és qüestió de reconèixer i aplicar les regles estàndard de la professió però, a la vegada, raonar sobre els casos problemàtics i desenvolupar/comprovar altres formes d’actuació que també poden donar bons resultats. En definitiva, és importantíssima la reflexió sobre la pràctica educativa per continuar millorant i mirar d’oferir sempre la millor educació possible al nostre alumnat.

Seguim!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).