Fase d’observació.

Avui, vull dedicar l’entrada a una tutoria amb el grup de 3r A en què es va abordar un conflicte amb el docent d’una assignatura que prefereixo no esmentar per respectar-ne la privacitat. Ho faré, com en l’entrada anterior, seguint el model cíclic de reflexió de Gibbs (1988, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 18). Resulta que des de principi de curs, la relació professor-alumnat amb aquest docent no era la idònia: els alumnes, que es troben en el punt àlgid de l’adolescència i sovint tenen conductes que dificulten un clima positiu a l’aula, van explicar-li a la tutora que no tenien connexió amb el professor X, que els suspenia «perquè sí», que els avisava i sancionava constantment, que era molt autoritari… Primer, cal deixar que expressin com se senten i escoltar-los activament, cosa que la tutora va fer, però després cal avaluar la situació, reflexionar sobre què passa, què funciona i què no, si ells tenen clars els seus deures com a estudiants i si els compleixen—els drets els tenen claríssims—, i reflexionar sobre si hi ha res que sigui a les seves mans per revertir la situació i millorar la relació amb el docent i el clima a l’aula. Els propis alumnes, després de debatre el conflicte al llarg de l’hora de tutoria, van adonar-se que potser el seu comportament tampoc era el més apropiat per a una bona entesa. D’altra banda, la tutora va parlar, també, amb el professor en qüestió i es van plantejar estratègies per millorar la relació amb l’alumnat. Fa pocs dies, vaig demanar-li si hi havia hagut millores, i sembla ser que sí, que el professor pot desenvolupar les classes amb més facilitat i hi ha més sintonia amb l’alumnat. No penso que sigui una qüestió fàcil d’encarar, hi ha alumnes amb conductes disruptives complicades de reconduir, però penso que no pot faltar-nos mai l’empatia, el respecte, bona comunicació i… paciència, molta paciència!

En aquest sentit, crec que és essencial una formació eficient per al professorat, per aprendre a gestionar positivament els conflictes, per autoregular-se i per saber respondre en comptes de reaccionar. A més, s’ha de dir que també hi fa l’experiència i el fet de desenvolupar la sensibilitat envers la diversitat i anar treballant les habilitats comunicatives. Tot aquest bagatge facilita el reforç del vincle docent-alumnat. Així mateix, penso que un bon docent no hauria d’oblidar mai la seva etapa com a estudiant per poder connectar amb el seu alumnat, per comprendre’l i saber adaptar-se a les seves necessitats en un moment revolucionari a nivell físic i emocional, de canvi i de creixement personal, com és l’adolescència.

Fins a la propera!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Fase d’observació.

Els primers dies a l’INS La Garrotxa van ser molt estimulants, ja que vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar la meva tutora, la Laia Berenguer, en assignatures i reunions diverses, així com també altres professors del departament de llengües. També vaig assistir en diversos actes, com el Projecte STEAM o el concert de Nadal, i vaig viure-hi la gestió d’un simulacre, entre d’altres situacions que m’han ajudat a començar a veure com funciona la vida a un institut.

En aquesta entrada, però, vull centrar-me en una anècdota que la Laia va explicar-me de la seva etapa com a estudiant i com li ha servit en la seva etapa de docent. I ho faré a partir del model cíclic de reflexió de Graham Gibbs (1988, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 18), perquè ofereix l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida. Gibbs es basa un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències i el cicle reflexiu s’inicia descrivint la situació succeïda. Resulta que quan estudiava a la Universitat, un professor de literatura espanyola contemporània els cridava individualment al despatx per fer-los exàmens orals de lectura. Dels cinc llibres que entraven a l’examen, només se n’havia llegit un i, quan va demanar-li per la resta, es va inventar que no havia pogut llegir-los perquè li resultava molt complicat, essent catalanoparlant, ja que havia d’anar fent l’esforç de traduir-los. El professor —a qui deuria fer-li gràcia el «morro» de la Laia i deuria veure-li el potencial—, el dia de les notes, li va posar un 8 amb un asterisc i va demanar-li que tornés a veure’l al despatx. En fer-ho, li va donar un bon feix d’articles acadèmics contradient l’excusa que la Laia li havia donat i li va dir que, si volia el 8, havia de preparar-se una classe amb tota aquella bibliografia per exposar-la als de primer de carrera. I així va fer-ho i va obtenir la nota acordada. La Laia, primer, es va sentir avergonyida per la situació, però en avaluar què havia passat, es va adonar que havia après la lliçó i que, a més, havia acabat treballant més, havia conegut i dominat material bibliogràfic al qual no hauria accedit, si no, i també havia treballat les habilitats comunicatives. Es tracta d’un aprenentatge per observació, a través de la pròpia experiència: recordes com et va impactar una acció d’un antic professor i, com que va funcionar, la reprodueixes amb el teu alumnat, esperant un resultat similar. I això és el que va fer a principis d’aquest curs a l’assignatura de català on, un grup d’alumnes de 3r d’ESO, van entregar-li un treball fet completament amb el ChatGPT. En comptes de posar-los directament un zero, va recordar com li havia servit l’experiència del seu antic professor i els va demanar una presentació oral sobre el plagi i el mal ús de les noves tecnologies per exposar davant de la resta de classe. Després de la presentació, va dedicar uns minuts a reflexionar sobre el que havia succeït amb tota la classe i va demanar al grup afectat què havien après, com s’havien sentit, si havien entès la importància de l’honestedat acadèmica, etc. Va resultar ser una acció molt efectiva i una manera de recuperar l’alumnat de nou.

Al final, doncs, és qüestió de reconèixer i aplicar les regles estàndard de la professió però, a la vegada, raonar sobre els casos problemàtics i desenvolupar/comprovar altres formes d’actuació que també poden donar bons resultats. En definitiva, és importantíssima la reflexió sobre la pràctica educativa per continuar millorant i mirar d’oferir sempre la millor educació possible al nostre alumnat.

Seguim!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

En aquesta entrada, explicaré l’observació d’una classe de PAL a 1r d’ESO A utilitzant el cicle reflexiu de Gibbs. Aquest model permet desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències i ofereix l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida (Ornellas i García, 2021).

Pel que fa a la situació o experiència, el passat 5 de desembre vaig assistir a una classe de PAL a 1r d’ESO A. En aquesta, els alumnes havien de fer un dictat i després autoavaluar-se.

El professor els va dictar un text d’unes 7 línies relacionat amb l’ús de la b i la v. Prèviament, els alumnes havien de portar el text preparat a fi que coneguessin les paraules més complexes i poguessin escriure-les correctament. A l’inici de la classe, el professor va deixar un parell de minuts per fer una última revisió i després els alumnes havien de guardar tot el que tenien al damunt de la taula per començar l’activitat. El professor de PAL va començar a dictar la primera frase amb un ritme lent i pronunciant i destacant aquelles paraules en què els alumnes havien de posar especial atenció. Després de repetir la frase tres vegades, va continuar amb la següent i així, fins al final. Durant el dictat, el Néstor remarcava els punts de puntuació i procurava que tothom seguís bé l’activitat.

D’altra banda, l’alumnat es mostrava atent al dictat i col·laborava perquè hi hagués una bona atmosfera de treball. En alguns moments, demanaven que el professor els repetís algunes paraules que els costava entendre. El Néstor es mostrava comprensiu i repetia fins a tres vegades cada fragment del dictat. Després d’acabar d’escriure el dictat, els alumnes havien de treure el bolígraf vermell per autoavaluar-se i comprovar les errades que havien escrit. Molts alumnes agafaven el mateix bolígraf amb el qual havien escrit el dictat per modificar les errades, per tal que no els comptabilitzés negativament. Després, van agafar el vermell per comptar les errades. Una vegada els alumnes van revisar els dictats, el professor va tornar a revisar els textos per comprovar que havien fet una bona autoavaluació. Per tal de millorar l’ortografia, el Néstor els va comentar que havien d’escriure les paraules a sota del document correctament. Finalment, el professor es va endur els documents per a poder avaluar-los i apuntar-se els resultats obtinguts.

Tenint en compte l’exploració dels meus sentiments i pensaments, durant la sessió vaig estar molt atenta amb com es desenvolupava l’activitat. Vaig prestar atenció a com el professor dictava el text i com els alumnes anaven escrivint-lo. Em vaig fixar en el ritme i en la dificultat que tenien els alumnes per entendre la pronunciació de determinades paraules. També, vaig voler observar amb deteniment el moment en què els alumnes s’autoavaluaven per comprovar si vertaderament eren sincers amb les errades.

En relació amb l’avaluació de l’activitat, crec que en general va funcionar bé i que el professor va ser capaç d’expressar el text amb un ritme adequat al nivell i considerant les dificultats de l’alumnat. El que no va acabar de funcionar va tenir lloc durant l’autoavaluació. Els alumnes no van demostrar sinceritat i autocrítica a l’hora d’autocorregir-se. D’altra banda, considero que el professor podria haver plantejat repetir les paraules errades cinc vegades, ja que només fer-ho una vegada no crec que tingui un efecte molt productiu.

En definitiva, quant a les conclusions i a les millores que es podrien dur a terme, crec que he après molt en aquesta sessió. El dictat és una activitat rellevant i recorrent de la llengua catalana. Així doncs, defenso que és una eina essencial perquè l’alumnat aprengui a escriure correctament. La manera com el professor dicta el text també és important, per tant, aquest ha de ser capaç d’adaptar-se als estudiants, per tal que puguin seguir la sessió sense presentar dificultats. També, he sigut testimoni de com els alumnes escriuen, tenint en compte la cal·ligrafia. Es nota que cada alumne escriu d’una forma diferent, pel que fa a l’ortografia i a la gramàtica i, tenint en compte la presentació formal. Hi ha alumnes que presenten molts errors ortogràfics i d’altres que no tant, hi ha una gran diversitat d’alumnes. D’aquesta manera, he vist les diferències entre els joves i com n’hi ha alguns que tenen un nivell bo i d’altres que han de millorar molt. D’altra banda, crec que la fase d’avaluació podria millorar, ja que considero que els alumnes han de ser conscients dels erros que fan i ser autocrítics amb ells mateixos. A més, el professor hauria d’insistir a l’hora de copiar els erros ortogràfics, per tal que els alumnes no tornin a cometre les mateixes errades.

La competència que he treballat en aquest cas és la de:

–  Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.

Bibliografia:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1