Se m’ha tirat el temps a sobre, tant per qüestions laborals com personals, i reconec que publico relativament tard la primera entrada d’aquest diari de pràctiques. Malgrat això, porto sempre una llibreta amb mi i ja vaig deixar-hi ben anotades les primeres impressions en el centre on desenvolupo les pràctiques: l’INS La Garrotxa. Així doncs, em disposo a iniciar el diari que m’acompanyarà al llarg d’aquesta aventura: el meu primer contacte com a docent en un centre d’educació secundària.

El 4 de desembre de 2023 vaig iniciar les pràctiques a l’INS La Garrotxa, que, com bé indica el seu nom, es tracta d’un institut situat a la comarca de la Garrotxa, concretament a Olot. Pel que fa al context, doncs, la veritat és que es troba en una zona privilegiada. La Garrotxa és una comarca principalment industrial però també turística, gràcies a l’entorn natural —cosa que ha afavorit una major conscienciació mediambiental. Així mateix, hi ha hagut diverses onades d’immigració, però els nouvinguts s’han anat repartint força equilibradament pels diferents municipis (a l’institut, per exemple, he pogut comprovar com de bé funciona el pla d’acollida). Jo soc de la Vall d’en Bas, un municipi meravellós però sense institut, així que en acabar Primària al jovent de la Vall ens toca anar, depenent de l’any, a l’INS Bosc de la Coma o a l’INS La Garrotxa. A mi em va tocar anar al Bosc de la Coma, així que poder fer pràctiques al Garrotxa m’ha semblat una oportunitat molt enriquidora per conèixer millor el centre on hauria pogut estudiar.

Si bé el primer dia de pràctiques va ser el 4 de desembre, la presa de contacte amb el centre la vaig tenir el 13 de novembre. Aquest dia vaig reunir-me amb la meva tutora de pràctiques: la Laia Berenguer. Estava un pèl nerviosa. No havia entrat mai al Garrotxa i recordo que la primera impressió va ser: «mare meva, quin institut més gran!». El centre té uns 125 professors i gairebé 1.300 alumnes, repartits en cinc línies d’ESO, tres de Batxillerat i una —o dues— en els cicles formatius i PPT. Certament, em va aclaparar una mica, però he de dir que al cap d’uns dies ja sabia moure’m per tot arreu —gràcies, sobretot, a la Laia, que va ensenyar-me  totes les instal·lacions. He de destacar que la meva tutora de pràctiques m’ha fet molt bona rebuda. A part d’ensenyar-me l’institut i presentar-me diversos docents i professionals del centre —tots molt amables, fent-te sentir com una docent més—, va respondre amb entusiasme tots els dubtes que vaig plantejar-li i va explicar-me un munt de coses sobre la seva assignatura, estudiants, tutories, programacions, avaluacions, reunions d’equip, etc. És professora de català dels grups A, D i E de 3r d’ESO i de totes les línies de Batxillerat. Així mateix, és tutora del grup 3r – A. Al llarg dels primers dies, doncs, vaig poder acompanyar-la en totes les seves classes i reunions, fent-me’n partícip.

Així doncs, les primeres sensacions al centre són molt bones. He pogut començar a copsar com és el món educatiu per dins i, de moment, m’està agradant l’experiència. És veritat que a vegades sorgeixen conflictes a l’aula i pots sentir-te frustrat o esgotat, però encaro aquestes pràctiques amb ganes, motivació i il·lusió. Tinc curiositat per veure com seguiran anant les coses els propers dies i tot el que aniré aprenent.

Per acabar aquesta primera entrada, voldria afegir que crec que aquest diari de pràctiques és una eina fantàstica per treballar la pràctica reflexiva, tan important per arribar a ser bons docents. És essencial el compromís del docent amb la seva professió per tal de dur-la a terme de manera efectiva i oferir sempre als alumnes les condicions més idònies perquè puguin desenvolupar el propi aprenentatge personal i acadèmic. En aquest sentit, doncs, ens cal «fer», però sobretot ens cal pensar sobre el «fer»; ens cal reflexionar sobre la nostra praxi de manera crítica (Freire, dins Ornellas i Garcia, 2021, p. 4).

Aquest diari vol ser un espai de reflexió i d’autoconeixement per anar descobrint quina mena de professora vull ser i per anar forjant la meva identitat docent.

Fins a la propera, ens llegim!

Judit

Bibliografia:

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

El passat 14 de novembre va ser un dia ple d’emocions i expectatives, ja que vaig inicial el meu període de pràctiques a l’Institut de Bruguers, situat a Gavà. Després de les activitats prèvies d’aquesta assignatura, on hem explorat els conceptes fonamentals del món educatiu, em trobava preparada per aplicar els conceptes adquirits en un entorn real.

L’Institut de Bruguers és un centre educatiu que ofereix ensenyament d’ESO i Batxillerat, i el meu objectiu era endinsar-me plenament en aquest context per comprendre la seva dinàmica, cultura i metodologies. Amb el professor i cap del Departament de català, en Sebastià, com al meu mentor, estava ansiosa per conèixer com aquests trets es manifesten en el dia a dia del centre.

En aquest primer dia, estava nerviosa. Tanmateix, la meva ansietat es va veure alleujada de seguida. La rebuda que vaig rebre del personal docent i administratiu va ser molt càlida i acollidora, creant un ambient propici per a una integració harmoniosa.

Aquesta primera impressió també es va veure reforçada durant la meva presa de contacte amb el meu mentor. En la nostra primera trobada, vaig percebre la seva passió per l’educació i la seva disposició a respondre les meves preguntes i orientar-me en aquesta nova etapa de formació.

Durant aquesta reflexió inicial, és inevitable pensar en la importància de la presa de contacte en un entorn educatiu. Aquest primer dia no només va marcar el començament d’una nova experiència sinó que també va establir les bases per a futures interaccions i relacions.

A mesura que entro en aquesta nova fase del meu recorregut acadèmic, soc més conscient que aquesta oportunitat m’impulsa a aprofundir en els trets característics del centre, explorant la seva missió, visió i valors per comprendre plenament com influeixen en el procés educatiu.

En conclusió, aquest primer dia va ser revelador i inspirador. Les meves primeres impressions van ser molt positives, i tinc ganes de continuar explorant i aprenent en aquest entorn educatiu. Aquesta entrada al meu diari marca l’inici d’una jornada de descobriments i creixement personal i professional.

DdP2: El meu mentor i professor de PAL de 1r d’ESO.

La fase d’observació ha estat molt enriquidora per fer una anàlisi del centre, del seu professorat, alumnat i de l’organització entre tots els professionals. Ha estat una etapa que m’ha generat moltes reflexions, dubtes i, fins i tot, m’ha donat un altra perspectiva del meu poble i del món.

Els primers dies de pràctiques van ser d’aterratge i assimilació. No era conscient del que implicava un Centre de Màxima Complexitat, ja que vaig estudiar en instituts públics diferents. El que més em va sobtar va ser la conducta dels alumnes, mai havia estat en un entorn tan complex pel que fa als conflictes. Els primers dies em feia respecte desplaçar-me sola pel centre, però a mesura que van passar les setmanes, ja em trobava en un lloc de confiança. Un altre aspecte que em va fer pensar va ser la quantitat de professors i professionals de l’educació que estan involucrats a l’institut escola només per 180 alumnes. El fet que els alumnes vinguin en situacions socioeconòmiques desfavorides i que hi hagi un gran nombre de nouvinguts provoca que hi hagi molts docents cada pocs alumnes.

Pel que fa a la llengua, m’ha generat preocupació el fet que els alumnes no es comuniquin en català i que fins i tot els costi llegir-lo. Durant les classes de PAL (Projecte d’Àmbit Lingüístic) de 1r i 2n d’ESO i de català de 3r i 4t d’ESO els alumnes es referien en castellà a la professora i amb els dies vaig anar notant que tenien un lèxic molt pobre. Són alumnes que conviuen en llars on el català pràcticament no existeix i que estan envoltats d’un missatge que no fomenta la llengua catalana. Tenint en compte el nivell dels alumnes, des del primer dia de l’etapa d’observació, he percebut com els alumnes tenien un nivell molt baix en totes les matèries. Molts cops aprenen continguts que van tres o quatre cursos per sota.

El model que més m’encaixa per reflexionar sobre la meva observació és el model Core de Korthagen, atès que vol extreure el màxim potencial a la dimensió personal i fa un acostament a la dimensió professional amb profunditat (Ornellas i Garcia, 2021).

Pel que fa als diversos nivells de reflexió o capes del model ceba, quant a l’entorn que envolta al docent, l’Institut Escola Teresa Altet, com he comentat abans, és un CMC en què els alumnes provenen de famílies desestructurades, amb problemes econòmics i entorns d’incultura. Les circumstàncies dels alumnes es reflecteixen a les aules en forma de conductes disruptives, faltes de respecte i faltes de maneres. Quant a l’equip docent i la resta de professionals, en general contemplo un equip molt unit, treballador i amb la il·lusió d’aconseguir acompanyar als alumnes ensenyant-los i educant-los al mateix temps. Pel que fa a la metodologia que s’utilitza per impartir les classes, l’ordinador està molt present al dia a dia dels alumnes i molts cops es converteix en una eina que lluny de ser eficaç, és un problema. El nivell dels alumnes és molt baix, trobo que estan tres o quatre cursos enderrerits i que no tenen els conceptes bàsics adquirits.

El meu mentor i professor de PAL de 1r d’ESO és el Néstor Arrabal, fa dos anys que imparteix llengua i literatura catalanes al centre. Tenint en compte el seu comportament  i a les seves competències envers els alumnes, es mostra interessat pel seu benestar i amb disposició d’afrontar tota mena de conflictes i situacions a l’aula. Amb una trajectòria bastant novella, és capaç de transmetre als alumnes coneixement sense perdre de vista els valors i l’enfocament pedagògic. A l’aula hi ha un alumne amb TEA i diversos nouvinguts i, tot i això, és capaç de fer classe tenint en compte cada perfil de l’alumnat. Quan ha de posar límits, ho fa amb una actitud restaurativa positiva i normalment aconsegueix que els alumnes entenguin els motius. Pel que fa al tipus de classes que imparteix, procura dissenyar seqüències didàctiques que els motivi i que els faci adquirir coneixements. També, quan un alumne s’equivoca o no presta atenció, utilitza eines perquè els alumnes creguin en ells mateixos i s’atreveixin a dir quelcom sense por a fer una errada. A més, m’agrada el fet que faci debatre als alumnes setmanalment encara que sigui de forma improvisada. Sempre vol que l’alumnat argumenti i opini, al mateix temps que es qüestioni amb el propòsit que potenciï el seu esprit crític. Així doncs, actua com a un bon referent per als alumnes en l’aspecte acadèmic i ètic.

Respecte a la visió que té el nostre sobre la situació educativa que es produeix a les seves aules, després de diverses converses amb ell, em comenta que les classes són molt lentes i que els alumnes tenen un nivell molt baix en totes les assignatures. Igualment, compara als alumnes de primer amb els de segon i comenta que els de primer tenen més nivell i millor conducta. Pel que fa al material i als recursos que utilitza per impartir les classes, em comenta que no disposa de llibres físics ni digitals per crear les sessions, cosa que em sembla curiosa, perquè obliga els professors a fer consultes a internet sense tenir gaires pistes de què han d’impartir. És veritat que disposen del currículum, però tinc la sensació que hi ha professors que davant la llibertat no saben com programar el curs.

En relació amb les creences, la identitat i la missió, el Néstor demostra ser entusiasta i actuar amb determinació. A més, és un professor que fa les coses metòdicament i fent el màxim esforç. L’any passat ja va treballar a l’IE Teresa Altet i aquest va decidir continuar, a fi de poder donar el millor de si mateix a joves que no es troben en la seva millor situació. Un aspecte que valoro molt del Néstor és la seva capacitat d’apropar-se als alumnes sense deixar enrere la professionalitat. Els alumnes es troben a gust amb ell i ell sent que domina la classe i pot ser un bon conductor per l’alumnat El Néstor creu que als alumnes se’ls ha d’ensenyar amb paciència i calma, tenint en compte els seus ritmes i les seves circumstàncies particulars.

M’agradaria acabar la reflexió comentant que la meva etapa d’observació ha estat molt enriquidora, ja que he sigut testimoni d’una gran diversitat de situacions que m’han aportat moltes idees, reflexions, novetats i eines que segurament aplicaré quan m’incorpori com a docent a un centre educatiu. Estic contenta de fer les pràctiques a un centre CMC, ja que representa una gran part de la societat i em fa ser conscient de les problemàtiques que pateixen molts adolescents del nostre país.

En aquesta entrada sobre la fase d’observació, es treballen les competències de:

– Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

– Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

Bibliografia

Korthagen, F. A. [Fred A.]. (2010). La práctica, la teoría y la persona en la formación del profesorado. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 68 (24,2), 83-101.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1