Primers dies. Impressions generals.

Tenint en compte que la meva mentora de pràctiques, l’Aina, només duu tres grups d’ESO, un de segon i dos de quart, a més d’un grup de batxillerat, amb l’objectiu d’aprofundir en l’experiència d’observació, he tingut la sort d’assistir a les classes d’altres professors i comparar la manera d’ensenyar la llengua catalana de cadascú (de 1r d’ESO i de 3r d’ESO, amb l’Albert i la Marta; i de primer i segon de batxillerat, amb la Dolors). També he assistit a algunes sessions de batxillerat de llengua i literatura castellanes amb la Pilar i de filosofia i història de la filosofia amb el Carles (m’interessava especialment entrar a l’aula d’aquesta segona matèria, perquè també soc graduada en Filosofia, és a dir, podria ser-ne professora en un futur, tot i que estic cursant l’especialitat de llengua). També he assistit a l’aula d’acollida amb la tutora, l’Àngela, amb qui he après moltíssim de la seva passió per acollir l’alumnat, tal com diu ella, lingüísticament, però sobretot, emocionalment. He de dir que, com a espectadora, he gaudit força aquestes sessions. He pogut percebre les dinàmiques que s’estableixen entre els alumnes de diverses procedències, com es relacionen entre si quan el català és l’objectiu que els uneix i com progressen en l’aprenentatge d’aquesta llengua. M’ha emocionat veure l’esforç que dipositen aquests joves a aprendre una nova llengua, en molts casos força diferent de la seva i la increïble progressió que poden arribar a assolir en molt poc temps. La majoria d’alumnes de l’aula d’acollida són del Marroc, parlen àrab o amazic, tot i que també hi ha força alumnes amb llengües romàniques com a primera llengua, el castellà, el gallec, etc. Em sembla molt profitós que a aquests nois no se’ls agrupi per llengües de procedència (si bé potser seria una mesura més eficient quant a l’aprenentatge i progrés en l’adquisició del català), com a mesura emocional i de cohesió social, convé que no estiguin segregats, es coneguin entre ells i comparteixin el repte d’aprendre una llengua nova, diferent, estranya amb altres joves de cultures diferents de la seva, però amb qui es troben en una situació personal força semblant.

He assistit a l’institut en dies alterns, en els quals he fet una jornada sencera. L’Aina m’ha autoritzat a assistir a les seves reunions de coordinació d’ESO i batxillerat amb l’equip directiu, a les de comissió lingüística i a les de departament, a més d’observar el funcionament de les guàrdies. He pogut constatar que la tasca de professor és exigent i que cal treballar de valent per oferir un bon servei a la comunitat. L’institut Ramon de la Torre confia en el treball col·laboratiu: m’he adonat que les decisions relacionades amb les assignatures es prenen conjuntament i els professors treballen en equip per oferir els mateixos coneixements i situacions d’aprenentatge en tots els grups, si més no en el departament de llengua i literatura catalanes. Ara bé, individualment cal invertir moltes hores de preparació i adaptació dels materials didàctics i recursos pedagògics en funció del grup classe. Aquesta situació és la que viu l’Aina en funció del grup de quart d’ESO. Un dels dos grups és força treballador i manté un bon nivell acadèmic, la majoria d’alumnes del qual probablement cursaran estudis de batxillerat; mentre que el segon grup és acadèmicament més fluix i el comportament no és gaire positiu, sobretot envers la llengua vehicular d’ensenyament. És vertaderament un repte oferir una atenció personalitzada i valuosa en funció del perfil d’alumnat. El que he après aquests dies és que cada aula és un món i cada dia es generen noves situacions que cal saber afrontar.