L’Institut de Tremp, juntament amb l’Institut de La Pobla de Segur, són els dos únics centres públics d’educació secundària del Pallars Jussà. L’alumnat que s’hi inscriu per iniciar l’ESO prové, principalment, de l’Escola Valldeflors de Tremp i l’Escola AESO d’Isona. Al Batxillerat s’hi sumen els estudiants del Col·legi Maria Immaculada de Tremp —que a partir d’una educació concertada disposen d’una línia des d’infantil a quart d’ESO— i alguns estudiants de l’Institut de La Pobla de Segur i l’Institut Hug Roger de Sort, atès que es poden formar en Batxillerat Artístic.

A l’Institut trempolí s’hi imparteix ESO, Batxillerat —en les modalitats de ciències i tecnologia, d’humanitats i ciències socials i artístic— i cicles formatius de grau mitjà —de gestió administrativa, d’instal·lacions electrotècniques i automàtiques, de sistemes microinformàtics i xarxes, de cures auxiliars d’infermeria i d’atenció a persones amb dependència— i superior —d’administració i finances, i de sistemes electrotècnics i automatitzats. Tan sols els alumnes dels cicles formatius de grau superior hi assisteixen en horari de tarda, de manera que la resta d’alumnes comença la jornada escolar a les 8.45 del matí. D’aquesta manera, us podeu imaginar com fou la meua primera entrada. Malgrat que el repte no acabava aquí: em reintroduïa al centre educatiu que m’havia acollit del 2012 al 2018 —durant l’ESO i el Batxillerat— en un rol advers al d’aleshores.

El dia 23 de novembre de 2023 començava l’aventura. Tenia programada una llarga reunió amb qui seria la meua mentora de pràctiques del centre, la Sra. Marina Roman. Malgrat que no ens coneixíem, perquè aquest és el seu segon curs a l’Institut de Tremp, ens trobarem enmig la multitud. Estava nerviosa i neguitosa, perquè començaria a enfrontar-me a noves situacions i responsabilitats en un centre i context coneguts.

Ens vam veure a la cafeteria per parlar de la meua tasca a les aules, els docents que acompanyaria i les noves metodologies d’educació. Així mateix, em proporcionà els horaris dels quatre professors del Departament didàctic de Català i les disponibilitats que tenien per acollir-me a les seues aules. Em comentà, doncs, que les ofertes de cada docent de l’àrea de català havien estat compartides el dia anterior, 22 de novembre, a la Reunió de Departament. D’aquesta manera, acordarem que assistiria a les lliçons magistrals dels quatre docents per observar els mètodes i les dinàmiques de cadascú. Acompanyaria la Sra. Miracle Caballol a una línia de primer d’ESO i una de quart; la Sra. Lydia Folie a una línia de tercer d’ESO; el Sr. Josep Manel Fondevila a les dues línies de segon de Batxillerat, una línia de tercer d’ESO i una de quart; i la Sra. Marina Roman a les tres línies de segon d’ESO. Així, vaig obtenir un horari setmanal de divuit hores repartides en tres dies: dimecres, dijous i divendres. Abans d’implementar-lo, la mentora em demanà que m’esperés a la següent Reunió de Departament, que se celebraria el dimecres 29 de novembre. Cal tenir en compte que per al dia posterior, el 24 de novembre, ja havíem acordat que assistiria a l’excursió literària programada per a tercer d’ESO.

Tot i els dubtes, les interpel·lacions i les preguntes, la Sra. Marina Roman em rebé amb un somriure i unes paraules tranquil·litzadores. Durant aquest espai temporal, ens interromperen alguns dels qui havien estat els meus professors que, sorpresos per la meua arribada, em feren sentir, de nou, com a casa.

Posteriorment, la mentora em presentà la directora del centre, la Sra. Rebeca Escales, i la coordinadora pedagògica, la Sra. Núria Fornons. Tal trobada m’ajudà a familiaritzar-me amb les noves figures clau de l’Institut.

A continuació, vaig realitzar la primera entrada en una aula en el rol de professora de llengua i literatura catalanes en pràctiques. Aquell dijous vaig tenir l’oportunitat d’assistir a les classes de les tres línies de segon d’ESO. La reacció dels alumnes fou diversa: uns em preguntaren si els coneixia, interessant-se per les meues respostes, i altres se sorprengueren per la meua arribada. Cal tenir en compte que a Tremp, poc o molt, ens coneixem tots. Un cop la Sra. Marina Roman m’hagué introduït, els alumnes continuaren amb el projecte final de la seqüència didàctica (SA). Estaven immersos en una activitat distribuïda en grups cooperatius de quatre a cinc persones; d’aquesta manera, s’establien relacions socials entre l’aprenent i altres actors que se situen a l’escenari d’aprenentatge. Cada grup havia d’actualitzar un personatge literari —per exemple, el llop de la caputxeta vermella desdentegat, la Ventafocs convertida en escriptora d’obres de teatre, entre d’altres—: creant-ne una descripció, una possible entrevista i un dibuix d’acord amb aquesta actualització.

Durant les classes, vaig observar com la Sra. Marina Roman conduïa la tasca amb entusiasme i com els estudiants s’hi involucraven activament. Vaig prendre notes sobre les diferents dinàmiques de classe, les estratègies utilitzades per estimular la participació dels alumnes i la manera com la mentora gestionà l’aula. Tal experiència em permeté copsar la variabilitat en les dinàmiques i el gran canvi que s’ha hagut d’afrontar a les aules d’ençà que hi estudiava jo. Desitjo que a partir d’aquestes pràctiques, vagi aprenent i construint una identitat professional pròpia a partir dels meus valors anteriors i els que vagi adquirint durant l’esmentat procés formatiu (Tejada, 2013, dins Ornellas i Garcia, 2021). Així, voldria desenvolupar l’habitus reflexiu (Ornellas i Garcia, 2021), i d’aquesta manera construir un coneixement propi mitjançant les experiències i la transformació dels hàbits d’aprenentatge (Koolb, 1984, dins Ornellas i Garcia, 2021).

Bibliografia:

Berengueras, M. (2020). El sistema educatiu i l’organització dels centres educatius. [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya.

Ornellas, A. i Garcia, A. (2021) La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Becerril, L. [Lorena]; Hernández E. [Eulàlia]; Letosa, A. J. [Alejandro Javier]. (2023) Desenvolupament, aprenentatge i educació: fonaments per a la pràctica al voltant dels set principis de l’aprenentatge (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Competència desenvolupada:

PRRA11. Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.