Durant la fase d’observació he pogut conèixer a diversos grups d’alumnes i variants metodològiques, en funció de la matèria i la docent.

He pogut ser testimoni de què es tracta d’un centre molt obert al barri, i involucrat en diverses iniciatives i programes que ofereixen institucions i entitats públiques amb les quals col·laboren. Durant les primeres setmanes ja he observat diversos canvis en l’horari escolar, amb l’objectiu d’adaptar-se a aquestes activitats. Un dels dies, durant l’estona del Projecte de Comunicació Lingüística de Català van venir a l’institut per presentar-nos un projecte social que s’havia realitzat amb dones, a través de la fotografia i les arts plàstiques, i l’alumnat va escoltar les experiències viscudes per les participants i fer preguntes sobre allò que havien viscut. Un altre dia, l’alumnat de Batxillerat havia anat les dues hores prèvies a la sessió que teníem a una trobada amb altres centres per fer un projecte de producció musical impulsat pel festival Primavera Sound. Paral·lelament, parlant amb el professorat, m’assabento que també estan desenvolupant un projecte en col·laboració amb el Teatre Lliure: Escena Pilot i un altre amb el Mercat de les Flors: Tot Dansa.

A més a més, m’he incorporat al centre en les setmanes prèvies als exàmens trimestrals, i entre els alumnes es pot respirar un ambient d’intranquil·litat i tancament d’etapa. Es tracta d’un centre amb una activitat frenètica i faig un esforç per sumar-me ràpidament a les dinàmiques i maneres de fer que vaig detectant.

Durant aquests primers dies al centre, la majoria dels grups que tinc l’oportunitat d’observar durant les estones de català són força heterogenis, amb nivells molt diferents d’expressió i comprensió lingüística. En general, però, i segons em comenta la meva mentora, el nivell és molt baix, i resulta necessari rebaixar els objectius d’etapa i centrar-se a assolir uns coneixements bàsics, reforçant sobretot l’aspecte oral de la llengua. A més a més, com que es tracta d’un centre amb matrícula oberta durant tot l’any, arriben molts alumnes nouvinguts als quals s’integra des de l’inici a l’aula ordinària, repartint l’horari lectiu entre l’aula d’acollida i aquesta.

A continuació, m’agradaria fer servir el model Core reflection o reflexió essencial (Korthagen, 2004) per afrontar el repte educatiu que detecto en l’alumnat. Korthagen estableix diferents nivells de reflexió, també anomenats capes del model ceba. Aquestes són:

• L’entorn que envolta al docent. Ens enfrontem a un alumnat amb greus mancances en l’expressió oral i escrita del català.
• El comportament del docent davant els nous reptes. La docent adapta els continguts als diversos alumnes i insisteix en la importància d’acomplir les tasques proposades. Hi ha un problema de motivació fruit de l’entorn pròxim dels alumnes i el moment maduratiu en què es troben.
• Les competències del docent. La docent és propera, pacient i empàtica. A més a més, té molts coneixements de la matèria que imparteix
• El que el docent creu respecte a la situació educativa que es produeix: El nivell lingüístic és massa baix per poder implementar metodologies actives.
• La identitat del docent (autoconcepte). La docent té coneixement de totes les opcions d’intervenció i un ampli coneixement de la matèria, i n’és conscient.
• La missió, els ideals del docent. La docent vol lluitar per revertir la situació, però l’única solució que ha trobat fins al moment és rebaixar expectatives i anar aconseguint, a poc a poc, que l’alumnat aprengui “alguna cosa”.

Per acabar, reflexionar sobre l’oportunitat que ens brinda aquesta fase, fent possible observar el fet educatiu sense formar-ne, encara, part activa. Personalment, m’està costant mantenir-me al marge, perquè fa anys que treballo i hi ha una sèrie de mecanismes inconscients que no em permeten estar-me quieta, però crec que és necessari aprofitar aquest moment per frenar, prendre notes i replantejar maneres de fer, amb la claredat que proporciona no haver de resoldre i apagar focs. Més endavant ja tindrem oportunitat de posar en pràctica tot el que hem après, ara és moment de seure, analitzar, pensar, i projectar quin tipus de docent volem ser el dia de demà.

Bibliografia

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279486/index.html?id=1