L’experiència formativa durant aquest període de pràctiques és clau per entendre el nostre futur com a docents. En aquest sentit, Tejada (2013) defineix aquesta sessió de pràctiques com a espai de transició i construcció de la identitat professional del professorat. I, en aquestes properes publicacions de la segona fase del diari, m’agradaria incidir encara més en aquest concepte i reflexionar sobre la identitat docent.

Cada dia a les pràctiques és un dia d’aprenentatge. Ja sigui mitjançant el rol de la mentora, dels i de les alumnes o bé de la resta de professorat. I cada dia a les pràctiques és moment de reflexió per copsar i entendre com exercirem a l’endemà. Però, paral·lelament, també és moment, en el meu cas, de reflexionar sobre si en un futur em veig exercint com a professor. Sobre si he encertat en estudiar aquest màster, i si aquestes primeres setmanes de pràctiques alteren la meva decisió meditada.

L’experiència al voltant d’una aula genera moments i sentiments de tota mena. Alguns d’ells, fins i tot, contradictoris. Hi ha dies que la motivació és màxima en comprovar el resultat d’una sessió, de veure l’alumnat interessat per la matèria i observar el seu comportament. Però hi ha dies que una jornada esgotadora et fa trontollar i et convida a reflexionar sobre la nostra decisió. M’agradaria pensar que aquesta situació és compartida, en alguns moments, per la resta de companys i de companyes que formen part d’aquest màster.

Ara bé, malgrat moments de dubtes intensos, m’atreviria a dir que, actualment, estic més motivat que mai per exercir aquesta professió. Aquest període de pràctiques ens permet fer una introspecció necessària, ja que ens endinsa a totes les situacions que deriven del marc de la jornada escolar i crec, fermament i malgrat els sentiments contradictoris esmentats, que aquest camí m’enriqueix personalment.

I tot aquest camí que estem recorrent, i més enllà de donar resposta a dubtes personals, ens permet realçar les competències relacionades amb aquest màster, i que entenc que són necessàries per al nostre desenvolupament professional i acadèmic. I, en conseqüència, per facilitar l’accés a l’aprenentatge a l’estudiantat.

Perquè aquestes sessions són una oportunitat per impulsar les nostres habilitats comunicatives i socials necessàries per a fomentar l’aprenentatge, i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula. En especial, per a totes aquelles persones que, com jo, no havíem exercit abans com a professors i, per tant, aquesta esdevé la nostra primera experiència al capdavant d’una aula.

I aquesta primera experiència, evidentment, és part essencial per a la nostra construcció de la identitat docent. Perquè ens permet observar situacions que ens trobarem com a professors i professores, i veure la reacció de la nostra mentora i també la reacció del mateix alumnat. I reflexionar, posteriorment, quina hauria estat la nostra decisió.

Així, aquestes primeres setmanes, m’he trobat amb situacions com, per exemple, un xiquet de 12 anys amb una navalla a l’aula, o bé amb una noia de 15 anys que, tot i que és expulsada, decideix no sortir de classe. Quina és l’actitud de la professora davant d’aquests fets? Estic d’acord amb ella? Això ho detallaré en la meva propera publicació!

Bibliografia:

Tejada, J. (2013). Significación del pràcticum en la adquisición de competencias profesionales que permiten la transferència de conocimiento a ámbitos propios de la acción docente. Profesorado. Revista de currículum y formación de profesorado, 17 (3), 91-113.

Ornellas Rios, Adriana; Garcia Colomo, Alicia. (2023). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. Universitat Oberta de Catalunya. PID_00297530.