Avui he anat a classe de Literatura catalana amb l’Alejandro a 2n de batxillerat B. Jo hi he arribat una mica abans que ell i ja estava asseguda a la taula quan ell ha entrat a l’aula. Quan ha arribat, els alumnes s’han assegut i han fet silenci, però hi havia dues noies, que estaven juntes, xerrant, amb una Coca-Cola i menjant. Els ha dit que no estaven al bar i una d’elles ha fet cas i l’altra ha fet mala cara.

L’Alejandro ha començat la classe. Han corregit un exercici que havien començat ahir i que havien d’acabar per avui. Era una graella comparativa de les característiques dels poemes de l’apartat de «Visions» de l’obra Visions i Cants de Joan Maragall. L’Alejandro ha cridat l’atenció de nou a la noia que havia fet mala cara, perquè estava parlant, i ha reaccionat molt malament. Li ha dit que no estava fent res, que hi està obsessionat perquè sempre li crida l’atenció i que la deixés en pau. Ha tingut un comportament molt desafiant i l’Alejandro li ha dit que es tranquil·litzés, que no era veritat, però ella continuava. Al final, l’ha expulsada i la noia se n’ha anat. Ha estat un moment bastant tens, però l’Alejandro no ha perdut la calma ni els nervis. Jo he observat i he intentat analitzar tot el que feia l’Alejandro. Aquest episodi m’ha fet recordar la reunió extraordinària de tutors d’aquesta mateixa setmana, on van parlar de la importància de posar les faltes i incidències segons la normativa que tenen al centre, ja que alguns professors no ho fan i l’alumnat es relaxa i adopta actituds disruptives i inapropiades.

En aquest incident, he treballat les competències de «dissenyar i implementar espais d’aprenentatge físics i virtuals des d’una perspectiva ètica en què es té en compte l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans, espais que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible», «desenvolupar les habilitats comunicatives i socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula» i «actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional» (Universitat Oberta de Catalunya, 2023).

Considero que l’Alejandro ha fet bé de cridar-li l’atenció i no perdre la calma, però potser la podria haver canviat de lloc perquè no continués parlant amb la companya i, en acabar la classe, podria haver mantingut una conversa amb ella per explicar-li què havia fet malament. Crec que la noia no ha rebut cap aprenentatge, sinó que ella s’ha alterat i l’Alejandro l’ha expulsada per seguir la normativa de les faltes i les incidències i per evitar que anés a més. L’Alejandro m’ha explicat que és una alumna repetidora que no va a totes les classes, de fet, jo ja havia detectat que no havia vingut a totes les de Literatura catalana, i que no es pren el batxillerat seriosament. En aquest cas, jo crec que també hauria sabut mantenir la calma, però no sé si hauria sabut gestionar la situació de la mateixa manera. Fins que no t’hi trobes, no saps què faries ni com actuaries. Potser també l’hauria expulsada, o potser hauria parlat amb ella en acabar la classe per enraonar-hi i fer-li veure que no pot tenir aquest comportament. M’agradaria ser capaç de transmetre a l’alumnat els meus coneixements, però també de poder-los ajudar a ser millors persones i a gestionar les seves emocions. Vull que em vegin com un punt de referència i sàpiguen que poden comptar amb mi si tenen qualsevol problema o inquietud i necessiten ajuda.

Finalment, l’Alejandro ha continuat la classe, han acabat de corregir la graella i ha introduït l’«Intermezzo» de Maragall. Ha fet la introducció teòrica amb el suport d’una presentació PowerPoint i, a continuació, han analitzat la forma i el contingut del poema «A la Mare de Déu de Montserrat».

Referències bibliogràfiques

Universitat Oberta de Catalunya. (2023). Màster universitari Online de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. https://www.uoc.edu/ca/estudis/masters/master-universitari-formacio-professorat#competences

L’experiència formativa durant aquest període de pràctiques és clau per entendre el nostre futur com a docents. En aquest sentit, Tejada (2013) defineix aquesta sessió de pràctiques com a espai de transició i construcció de la identitat professional del professorat. I, en aquestes properes publicacions de la segona fase del diari, m’agradaria incidir encara més en aquest concepte i reflexionar sobre la identitat docent.

Cada dia a les pràctiques és un dia d’aprenentatge. Ja sigui mitjançant el rol de la mentora, dels i de les alumnes o bé de la resta de professorat. I cada dia a les pràctiques és moment de reflexió per copsar i entendre com exercirem a l’endemà. Però, paral·lelament, també és moment, en el meu cas, de reflexionar sobre si en un futur em veig exercint com a professor. Sobre si he encertat en estudiar aquest màster, i si aquestes primeres setmanes de pràctiques alteren la meva decisió meditada.

L’experiència al voltant d’una aula genera moments i sentiments de tota mena. Alguns d’ells, fins i tot, contradictoris. Hi ha dies que la motivació és màxima en comprovar el resultat d’una sessió, de veure l’alumnat interessat per la matèria i observar el seu comportament. Però hi ha dies que una jornada esgotadora et fa trontollar i et convida a reflexionar sobre la nostra decisió. M’agradaria pensar que aquesta situació és compartida, en alguns moments, per la resta de companys i de companyes que formen part d’aquest màster.

Ara bé, malgrat moments de dubtes intensos, m’atreviria a dir que, actualment, estic més motivat que mai per exercir aquesta professió. Aquest període de pràctiques ens permet fer una introspecció necessària, ja que ens endinsa a totes les situacions que deriven del marc de la jornada escolar i crec, fermament i malgrat els sentiments contradictoris esmentats, que aquest camí m’enriqueix personalment.

I tot aquest camí que estem recorrent, i més enllà de donar resposta a dubtes personals, ens permet realçar les competències relacionades amb aquest màster, i que entenc que són necessàries per al nostre desenvolupament professional i acadèmic. I, en conseqüència, per facilitar l’accés a l’aprenentatge a l’estudiantat.

Perquè aquestes sessions són una oportunitat per impulsar les nostres habilitats comunicatives i socials necessàries per a fomentar l’aprenentatge, i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula. En especial, per a totes aquelles persones que, com jo, no havíem exercit abans com a professors i, per tant, aquesta esdevé la nostra primera experiència al capdavant d’una aula.

I aquesta primera experiència, evidentment, és part essencial per a la nostra construcció de la identitat docent. Perquè ens permet observar situacions que ens trobarem com a professors i professores, i veure la reacció de la nostra mentora i també la reacció del mateix alumnat. I reflexionar, posteriorment, quina hauria estat la nostra decisió.

Així, aquestes primeres setmanes, m’he trobat amb situacions com, per exemple, un xiquet de 12 anys amb una navalla a l’aula, o bé amb una noia de 15 anys que, tot i que és expulsada, decideix no sortir de classe. Quina és l’actitud de la professora davant d’aquests fets? Estic d’acord amb ella? Això ho detallaré en la meva propera publicació!

Bibliografia:

Tejada, J. (2013). Significación del pràcticum en la adquisición de competencias profesionales que permiten la transferència de conocimiento a ámbitos propios de la acción docente. Profesorado. Revista de currículum y formación de profesorado, 17 (3), 91-113.

Ornellas Rios, Adriana; Garcia Colomo, Alicia. (2023). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. Universitat Oberta de Catalunya. PID_00297530.