Començo el diari de pràctiques uns dies més tard d’haver començat la meva estada a l’institut Apel·les Mestres, un centre de l’Hospitalet de Llobregat.

El meu primer dia tenia ganes d’anar-hi i, per fi, entrar en contacte amb la feina dels docents. No esperava que fóssim tants alumnes en pràctiques, però n’érem una mica més d’una desena. Ens va rebre la coordinadora de pràctiques del centre i vam esperar la directora, que també ens volia donar la benvinguda i presentar-nos l’institut. Estàvem a la sala de professors i vèiem com treballaven i anaven cap amunt i avall, perquè ens van citar en un canvi de classe.

Ens van explicar que faríem les pràctiques en un institut on donen molt d’èmfasi al treball per projectes i l’organització de l’aula és com una assemblea, és a dir, els alumnes no s’asseuen per files de manera individual, sinó que s’asseuen tots junts per poder veure’s els uns als altres. Amb aquest primer comentari, ja vaig poder percebre que és un centre en què valoren les noves metodologies per formar l’alumnat i que fugen del docent que imparteix una classe purament teòrica i transmet tot el coneixement que sap.

Disposició de les taules de l’aula

A més, ens van dir quin usuari corporatiu podíem fer servir per accedir a les reunions telemàtiques i la contrasenya. Cada estudiant ha de fer servir el del seu departament. Després d’explicar-nos quin és l’horari de l’institut (de 8:30 a 15:00 h amb una pausa de 30 minuts per al pati a les 11:30 h), vam començar a sentir una cançó: havia arribat l’hora del pati. Em va semblar molt curiós que per marcar l’inici i el final de la jornada i els canvis de classe, en comptes de sonar un timbre, posen una cançó. Va arribar l’hora del pati i cadascú va anar amb el seu mentor de pràctiques. El meu és l’Alejandro.

L’Alejandro és el professor de literatura catalana de 2n de batxillerat i del grup flexible de català de 4t d’ESO. Només imparteix aquestes dues classes perquè és el coordinador pedagògic de l’institut i forma part de l’equip directiu. Em va rebre a mi i a dues companyes de la UAB, perquè el seu mentor estava fent la guàrdia del pati. Vam anar a buscar el Ferran perquè pogués conèixer les seves dues alumnes i vam parlar els 5 perquè ens expliquessin una mica quina seria la dinàmica. El Ferran porta més grups i, per tant, jo podria observar també les seves classes i les d’altres docents de català per poder completar la meva fase d’observació. També els van dir a la Sílvia i la Gemma, les dues companyes de la UAB, que podien observar altres professors i enriquir-se de la seva manera de fer classe. Tant l’Alejandro com el Ferran van ser molt agradables i oberts i ens van donar plena confiança i llibertat per poder observar tot el que volguéssim.

Un cop feta la presentació amb el Ferran, l’Alejandro ens va ensenyar el centre. Ens va explicar la distribució de les aules i on està el departament de llengües, on nosaltres podem anar a les pauses o, si ho preferim, podem anar a la sala de professors. A més, em va ensenyar on estava el seu despatx per si necessitava trobar-lo en qualsevol moment. Tot seguit, ens va indicar quin és el seu horari, el del Ferran i el dels altres professors i professores de català per poder planificar la nostra fase d’observació durant l’estada de pràctiques. A mi, em va remarcar que volia que assistís a totes les seves classes, ja que en té poques i volia que les observés totes. I així ho vaig fer: vaig crear l’horari a partir del seu i el vaig completar amb les classes de la resta de docents i les reunions de claustre i de departament que tenien.

Va ser un primer dia interessant. Ja vaig poder apreciar que el ritme de l’institut, i del dia a dia de l’Alejandro, era un mica frenètic. Hi ha molts alumnes i de vegades passa algun problema o incident d’última hora que cal resoldre amb els professors de guàrdia o en què cal que l’Alejandro intervingui. Tanmateix, tot el professorat va ser molt obert i ens va rebre molt bé, i vaig tenir la sensació que trauré molt de profit d’aquestes pràctiques i que n’aprendré molt.

Seguim!

Èlia