En aquesta segona entrada voldria ressenyar sobre una situació viscuda durant una de les primeres reunions del claustre de l’institut. En aquesta reunió, entre els temes tractats es va plantejar la possibilitat que els docents acudissin una vegada durant el curs a donar suport a estudiants que hagin estat sancionats de romandre una tarda a l’Institut. L’aplicació d’aquest tipus de sancions es dona en estudiants que mostren certes dificultats d’adaptació al grup o conductes disruptives, a més, aquest tipus d’accions comporta la realització per part de l’alumne d’un escrit en què faci una reflexió al voltant de la situació per la qual ha estat sancionat, motiu pel qual ha de venir una tarda. Aquesta proposta, que es va llançar des de l’equip directiu, va generar rebuig per part d’uns quants docents liderats per una persona que manifestava el següent: aquella hora d’assistència a la tarda s’havia de descomptar de les hores de Guàrdia. A més, aquesta persona manifestava que també s’hauria de proposar aquest tipus de sancions basant-se en una proposta pedagògica que estigués darrere per poder assegurar que tenen els resultats esperats.

Després d’aquesta reunió, la direcció va decidir que no demanaria als docents que assisteixin a aquesta hora a la tarda. Tot i això, sí que se sol aplicar aquest tipus de sancions als estudiants que solen romandre davant del despatx de la directora i de conselleria.

Hi ha una inquietud que sorgeix al voltant del conflicte entre la docent i la proposta de l’equip directiu. Ambdues visions em semblen que han de ser tingudes en compte per intentar dur a terme un procés de gestió de la diferència, intentant que totes les postures tinguin cabuda i que es doni un bon ambient de treball. Deixar de debatre un tema pot negar el fet de intentar reflexionar al voltant de les decisions que es prenen, qüestió cabdal per la integració del professorat nouvingut.

CONCLUSIONS
És important respectar les diferents postures del claustre al voltant de l’educació, però també és essencial escoltar els i les educadores obertes a noves idees i metodologies. Aquest tarannà innovador i de millora contínua és clau per a l’evolució de l’ensenyament. Així, es fomenta un entorn educatiu adaptat a les necessitats d’alumnes i docents. Potser seria adient donar més temps per a aquests temes als claustres, afavorint les competències:

• Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament-aprenentatge i implicació eficaç en els equips docents.
• Gestió i lideratge dels centres educatius.