En aquesta segona entrada en relació amb la fase d’observació, continuem desxifrant el concepte de pràctica reflexiva mediada, concepte incorporat per Cerecero (2018) i que podem consultar al document La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. En tot cas, si bé en l’anterior entrada vam centrar aquest aspecte en la mediadora, aquesta vegada m’agradaria ubicar-lo entorn l’alumnat.

Perquè si bé és cert que la mediadora esdevé guia i orientadora, els xiquets i xiquetes també disposen d’aquesta funció en el marc d’un període de pràctiques que també ens permet descobrir la realitat dels centres educatius a partir de l’experiència del dia a dia a l’aula i de copsar el comportament i les inquietuds dels i de les alumnes.

I és que la construcció de la identitat docent no es pot entendre sense l’aportació de l’alumnat, més encara en les primeres vegades. En el meu cas, durant aquestes primeres setmanes he observat una realitat que, en certa manera, ja m’intuïa segons les aportacions dels companys i companyes que actualment estan exercint.

En tot cas, puc afirmar que, malgrat que estava assabentat, m’ha sorprès el comportament d’alguns alumnes, ja que pràcticament fan cas omís de les instruccions de la mentora. Aquesta és una situació sobrevinguda, no esperada, i que m’ha fet reflexionar sobre quina és la nostra percepció abans de començar les pràctiques i quina és l’actual.

Així doncs, si bé abans considerava que gran part del problema existent de la relació entre alumnat i professorat era conseqüència de la manca d’imposició per part d’aquest últim, aquestes primeres setmanes he copsat, de primera mà, com sovint la imposició no serveix per a conduir la classe i que, per tant, s’han de cercar altres eines i instruments per facilitar que l’alumne en qüestió s’interessi per la classe. O, si més no, que deixi de molestar la resta de companys i companyes.

Tanmateix, això no significa que un professor o professora no hagi d’establir uns límits o unes normes i que aquestes, una vegada es transgredeixen, no s’hagin de fer complir. És a dir, amb aquest apunt vull remarcar que s’han de cercar mètodes complementaris per abraçar a totes les personalitats i per donar cobertura a les necessitats específiques de l’alumnat.

Així doncs, en el marc de la construcció de la nostra identitat docent, aquestes primeres setmanes d’observació ens han permès introduir-nos al centre educatiu. I ho hem fet a partir de l’experiència amb la nostra mentora, però també de l’experiència de compartir hores amb l’alumnat. La suma dels dos ens ajuda a obrir la nostra visió i a seguir cercant totes aquelles actituds necessàries per fer front als reptes que tenim al davant.

Seguim!